El Pregó del Clavell, com el de la Festa Major, és el pòrtic de dues festes molt estimades i amb molta participació de la nostra gent i d'altres que, tot i no ser d’aquí, s’hi han identificat i hi participen. Dels dos, el primer es celebra des de l’any 1962 i el segon des del 1985. Amb la particularitat que els pregoners acostumaven a ser personatges amb un cert carisma i potser una mica vinculats a la vila, tot i que aquest vincle no era necessàriament un requisit en el moment d’escollir-los (no em refereixo a les pregoneres perquè encara es va tardar una mica a incorporar-les).
Sortosament, fa uns anys que pregoners i pregoneres estan cent per cent vinculats a la vila, són gent de casa, i aquesta característica fa que el que pregonen ho diguin de tot cor i no per complir amb un encàrrec més; perquè la gran majoria d’aquells pregoners demanaven una compensació econòmica per dur a terme el compromís adquirit. No vull dir amb això que els escollits no tinguessin una bona preparació, amb la qual igual et podien fer un pregó que es convertia en una lliçó magistral dels clavells i les flors, de la Festa Major, o de la Verema. Però eren pregons que igual servien per aquí que per a qualsevol altre lloc. No, no era el mateix, perquè, sitgetans i sitgetanes -torno a fer servir la definició que és més adient amb el nostre bressol-, aquest sitgetanisme l’hem mamat.
Però vet aquí que el pregoners del Pregó de Clavell d’aquest any han estat, ni més ni menys que una ribetana i un barceloní. Ah!, però l’Ester Font i en Dani Vallès són d’aquelles persones que he anomenat al principi, de les que s’han identificat, des del primer moment amb les coses de casa nostra i no només això, sinó que ho han retratat tot. Gràcies a ells de tot el que ha passat a Sitges n’han deixat constància gràfica. I la seva amabilitat i generositat ha estat extrema quan els hi hem demanat alguna fotografia amb la qual hi teníem vinculació.
El seu pregó ha estat molt participatiu: ha ofert imatges espectaculars del nostre Corpus i ha fet partícip l’equip que els ha ajudat durant la seva trajectòria. Això és molt bonic i diu molt de la seva transparència i generositat. Elles i ells, en el seu moment, hi van col·laborar; i ara que els responsables assoleixen tot el protagonisme, aquests el volen compartir amb tots els qui, en el seu dia, van formar l'equip. Així és com es fa camí i s’arriba lluny.
I han fet un pregó com si ho haguessin fet tota la vida, mentre ens sorprenen amb boniques imatges. Tot i que es diu que una imatge val més que mil paraules, les que ens van dir ens van arribar al cor, i això no té preu.
Aquests darrers anys el lloc escollit pel Pregó del Clavell és el Racó de la Calma i és un encert per part de la Comissió triar aquest espai. Perquè, a més dels encants que ofereix, al Cau Ferrat i Maricel es guarden dues obres molt emblemàtiques de la festa que ens ocupa. Al Cau hi podem veure la Nena de la Clavellina de Santiago Rusiñol i a la pinacoteca local del Maricel l’obra La Processó de Corpus d’Arcadi Mas i Fondevila.
En aquest lloc s’hi aboquen les finestres de la casa d’Utrillo, avui la Biblioteca Santiago Rusiñol, que aquest celebra els 90 anys. De la paraula per explicar una de les nostres festes més florides, passem al silenci d’aquesta casa. Un silenci que ens costa de mantenir quan hi entrem, que ens recorda el que contemplaven totes les bibliotecàries que n’han tingut cura, i és que se’ns fa molt difícil parlar fluixet quan la visitem.
Noranta anys de silenci. Però aquest silenci ha contribuït a fer que la concentració en la lectura hagi estat el millor aliat. Més encara quan Sitges és un poble més aviat lliurat al bullici, el qual sovint s’aplega en aquest entorn de l’Ajuntament. Més en concret, quan la festa comença i acaba aquí, la resta de dies la calma és la que impera. És llavors quan la Biblioteca esdevé un lloc de trobada, entre lectura, presentacions literàries i per on han passat personatges com Josep Pla, que va dissertar a la sala gran; la de les taules i els sillonets que tant han caracteritzat la personalitat d’aquest espai de silencis, però també de paraules alliçonadores.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 12 de juny del 2026)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada