En el mes de desembre es celebren moltes festes que tenen molt simbolisme . El
dia 4 ha estat la festivitat de Santa Bàrbara. L’any passat, va coincidir en
diumenge, ens vam apropar fins a l’ermita, acabada de restaurar, per a deixar-hi una imatge de la Santa . Per
aquelles dates el indret ensenyava la terra remoguda i en ella s’insinuava un
futur molt proper. Un any després, noves avingudes es materialitzen damunt un
terreny, on s’alineaven garrofers i camps d’ametllers, projectades per a que hi
circuli la modernitat sobre rodes. I només queda, com a testimoni del passat, la susdita
ermita i la masia molt malmesa.
Ell proppassat diumenge
hem celebrat la festivitat de la
Puríssima. La parròquia organitzava una
variada programació que,
majoritàriament, tenia lloc al conegut com a teatre vell del Patronat del
carrer Sant Gaudenci. Teatre, cinema, recitals musicals, poètics ... Inclús al
pati del Patronat del carrer Parellades,
amb entrada pel carrer Sant Bonaventura, al migdia, s’hi
celebraven audicions de sardanes.
El Patronat d’Acció Social Catòlica , ha
desenvolupat un paper important en les tradicions del poble i en especial en
les festes religioses i també en l’ensenyament de la doctrina. La mainada que
hi assistia, obtenia una entrada per poder entrar a la sessió de cinema que
tenia lloc els diumenges a la tarda en el sala
del susdit teatre vell.
De tot l’espai, durant anys, en va tenir cura
l’Àngel Trigueros. L’home no anava massa
sobrat de paciència i sempre feia un posat
d’estar enfadat, però tractat i com a contrincant en el joc de les
dames, era dels millors. Per aquells anys, els que ja havíem passat de
l’infantesa a una joventut, que semblava tenir presa per seguir endavant ,vam
descobrir unes petiteses de les quals gaudíem; el futbolí que tenia disposat a
l’entrada i els excel·lents “boquerons” amb vinagre que preparava. I quan
s’esqueia ens els disposava entre les dues parts d’un llonguet de pa, partit
per la meitat. El mateix passava amb les escopinyes que, com les que preparava
en Trigueros, no els trobàvem en lloc. Allà mateix, havíem tastat i begut , amb
moderació, les primeres cerveses. Precisament per acompanyar aquells entreteniments
.
En l’apartat musical del Patronat, hi havia els components
de “ l’Schola Contorum “ que dirigia el mestre de capella, el Sr. Manuel
Torrens Girona. Una formació de bones veus, que
el mestre els feia anar a casa seva per assajar els cants de les misses
solemnes, que es celebraven amb molta freqüència. D’aquesta mateixa formació,
de veus masculines, en va sorgir la Colla de Caramelles que s’identificava amb
el nom llatí de l’enunciat i s’acompanyava de l’afegitó: del Patronat.
I avui, divendres, coincideix amb la festivitat
de Santa Llúcia. Una data també
entranyable i simpàtica del mes de
desembre. Festa de les modistes, amb un protagonisme destacat pel pessebre,
perquè la tradició mana disposar-lo en aquest dia.
Arribat a aquest punt, retorno al Patronat,
quant just en aquests dies s’ultimaven els assaigs dels Pastorets, a redós d’
aquesta institució sitgetana. On igual posaven en escena el Don Juan Tenorio,
La Passió o els Pastorets. En ells
ha conjugat la part, diguem-ne, teatral
i la musical. Les dues han tingut uns protagonistes d’excepció. Personatges amb
un pedregui irrepetible. Que era durant aquesta preparació on mostraven el més
rellevant i característic de les respectives maneres d’ésser.
I
els músics no quedaven enrere. Es pot
dir que ja en els últims anys del teatre vell, en Jaume Soler i Milà, de can
Pascaret, capitalitzava l’esperit musical dels anomenats músics de corda, que
tenien reservat l’acompanyament musical.
En els quals també destacava en José Pérez , músic especialitzat en
Pastorets, Caramelles i de tots els acompanyaments dels oficis religiosos.
Completava la trilogia d’aquests músics irrepetibles, en Josep Torrens Urgell. A diferència dels altres
dos, que tocaven molt bé el violi, a en Torrens no sabies si era el violí o el
seu cap que no parava de donar voltes, mentre intentava que l’arquet, amb una
mica de sort, entre sacsejada i sacsejada, la passada per damunt les cordes
pogués tenir una mica d’efectivitat. D’aquests mals vicis, que mostrava el
músic, en Manel Vendrell Capdet ho resumia, amb més encert que altra cosa, com l’art de matar l’aranya.
Queda poc per a una nova representació dels
Pastorets al Prado, que es van representar per primera vegada a la vila a l’any
1903. Actualment les persones que ho fan possible són 90 en total, sota la
direcció d’en Josep Maria Esteban. De la part musical n’és el responsable
l’Esteve Molero, amb música del mestre
Torrens, amb els arranjaments que va fer en Juanjo Rocha. La música de la cançó
del Reis és d’en Jordi Pañella Virella que, junt amb el seu germà Isidre, van ser uns
puntals dels Pastorets La persona de més
edat que hi intervé és en Llorenç Serrado, el qual ja apareix en el repartiment
dels anys cinquanta.
I així arribem a les vigílies de Nadal, amb
els Pastorets ultimant detalls. No ens ho podem deixar perdre, perquè forma
part de la tradició nadalenca de casa nostra. Amb el record present d’aquell teatre vell, el del
Patronat. Escola que, sense ser-ho, hi
vam començar aprendre, també sense
adonar-nos, que sobre aquells petits
detalls s’assentarien els fonaments del nostre futur. Un futur que,
transcorreguts els anys, s’ha convertit en el nostre present.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 13 de desembre del 2019 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada