Diuen que per
estar al dia ens hem de reinventar, o si més no adaptar-nos a les tendències
que es van imposant. Ens toca viure en l’època de les tecnologies avançades i
aquestes ens sorprenen a cada moment. De tal manera que, quan ens pensem que ja
està tot inventat, demà entra a les
nostres vides una nova maquineta que supera totes les anteriors.
Vet aquí doncs
que, enlluernat per la transcendència i repercussió d’aquests invents, avui
descarrego en aquesta pàgina de l’Eco la que anomeno “App” de Nadal. Una aplicació personalitzada,
única, diferent a totes les altres. Perquè això que identifiquem amb aquestes
tres lletres, no està pensat per aquest mitjà, sinó que s’ha d’obrir mitjançant
els aparells tecnològics. Així és que els lectors/es que no tenen on
descarregar res de tot això, poden sentir-se satisfets perquè aquesta “App”,
només ha estat creada pensant en un Nadal analògic, a aixopluc de l’Eco i que,
tot i el temps transcorregut, manté l’encant de sempre.
L’aplicació ens
fa aturar-nos quan just passem pel carrer Bonaire, davant la casa número 6, la
redacció de l’Eco. Quants Nadals s’han impregnat d’olor de tinta, entre unes
pàgines, compaginades lletra a lletra, i amb els millors desitjos dels seus
col·laboradors.
I d’allà, en
aquestes vigílies, com cada dissabte per la tarda, els repartidors el distribuïen per les cases
del nostre recorregut, mentre l’ambient flairava a llenya cremada, que és una
olor característica de l’hivern i que s’escapava, per les xemeneies, acomboiada pel fum que desprenien les llars de foc.
Amb un Cap de
la Vila, amb totes les cantonades ocupades per grupets d’homes, que havien
sortit de les barberies, i feien petar la xerrada. Allà el flaire que predominava
era el de sucre cremada, una olor que delatava la preparació dels torrons de
gemma que elaboraven les pastisseries de l’entorn.
En un apartat ,
sense necessitat d’haver de prémer cap botonet, els lectors poden compartir la
influència que aquests dies tenia la Magdalena Mirabent que, des de la
centraleta de telèfon, connectava, de manera manual, amb els usuaris de la
línea, el sistema més modern que llavors
es disposava, per felicitar-se les festes.
I amb la mateixa finalitat aquells carters, l’Àlvarez, l’Estrada i en Chamarro, aquests
dies repartien nombroses felicitacions.
Que s’alternaven amb els telegrames, que
acostumaven a tenir fama de ser portadors de males notícies. Però en aquestes dates,
el text s’intuïa abans d’obrir-lo:
“Bones Festes “.
I tampoc es
necessitava aquest invent conegut com GPS, per trobar i caminar pels camins que
portaven a la muntanya, on s’hi anava a fer la molsa pel pessebre. Aquesta
incursió també feia Nadal, per la finalitat de la sortida i pel paisatge; a
voltes gebrat, amb boira, i amb la terra dormida, esperant millor temps. Els més motivats, la nit de Nadal, caminaven fins
a l’església de Jafre i allà es celebrava la Missa del Gall, amb una gran
foguera encesa a l’entrada, que servia per escalfar i per il·luminar aquelles
fredes i llòbregues interioritats.
La mateixa missa s’ha celebrat, i es continua fent, a la
nostra església parroquial. On el paisatge nadalenc és diferent, perquè més aviat l’associem en el marc de la
muntanya, més que no pas amb el mar. Però no és gens menyspreable la nit de
Nadal a la voreta del mar, sobretot quan aquest és en calma i la nit estelada. També té el seu encanteri.
Que s’anava
progressant, era una evidència. I això s’observava amb l’augment de la
circulació de cotxes. Amb ells, molts van optar per apropar-se fins a un lloc més d’acord amb el paisatge que ens
imaginem de la nit de Nadal. Com més de
muntanya millor. El llogaret més proper,
que reunia aquestes característiques, era Olivella. On l’ambientació, sòbria i camperola, de l’entorn,
aconseguia una certa similitud amb aquella establia de Betlem. Recordem que el
rector de l’esglesiola, mossèn Ramon Català Guell, quan hi va arribar encara no hi havia llum i ens ha deixat quan podia descarregar-se una “App”. Detalls
significatius d’un passat i un present, que no els separa cap eternitat.
l’Eco també s’ha abraçat a la modernitat, que
forma part d’aquest present, doncs disposa d’una “App”, autèntica, que permet la seva descàrrega i així el
setmanari es pot llegir des de qualsevol lloc del món. Tanmateix la que jo he
descarregat, en aquetes pàgines, com poden comprovar, hi apareixen detalls com a més personalitzats als nostres costums
de Nadal, Com per exemple, en aquestes vigílies, els repartidors que lliuren el setmanari a
casa, l’acompanyen de la seva tarja de felicitació: “El repartidor de l’Eco de Sitges us desitja bon Nadal i un Any nou
2020”. Un detall també associat al carter, el sereno, l’escombriaire .. No em voldria equivocar,
però diria que aquests repartidors del setmanari, són els únics que, a dia d’avui, encara mantenen
aquesta tradició.
Podria seguir,
però aquesta “App” que he descarregat, ha acabat omplint tot l’espai de què
disposo. Toca fer un “reset”, que ens retorni a l’actualitat. I aquesta es continua centrant
en un altre Nadal. Aquest que s’apropa, ara per ara, serà el més modern de
tots. Si més no, el significat segueix sent el mateix. I els desitjos també:
Bon Nadal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada