Amb la clausura de l’Exposició de Clavells, es posa punt
i final a dos caps de setmana on les flors han estat les principals
protagonistes d’aquest poble, el qual es troba dintre de les viles catalogades
com a florides. Així mateix a l’estudi Vidal, es va clausurar una exposició en la qual han participat 15
artistes. El lema de tota l’obra presentada: Pinzellades de Primavera. Una
acurada selecció d’obres on la temàtica de les flors ha predominat . La seva beutat
és per si sol la concentració més
natural dels tocs de color amb els quals
la natura ens obsequia, Desprès, pintors, fotògrafs, aquarel·listes....
hi posen la seva part creativa, l’ull fotogràfic, la seva particular
sensibilitat, en cada traç, fins que en sorgeixen unes vertaderes obres d’art.
Això ens apropa
a un paisatge sitgetà, on els artistes s’han recreat en detalls tan simples com
pot ser la composició que ofereix una finestra decorada amb unes flors, les
mateixes que contribueixen a fer d’aquell reduït espai una vertadera i original
composició. Com és el cas d’aquesta finestra tan singular, emmarcada de pedra,
on sobresurt la vermelló de la flor del gerani. Ens referim a la que es troba
en la propietat que en Pere i l’Anna Maria Estampfli tenen al carrer d’en Bosc, amb les
interioritats arrecerades a la muralla i la part exterior lluint la sobrietat que
ofereix la pedra i el blanc de la calç.
Tot plegat contribueix a propiciar una
elegància exquisida.
Igualment els
balcons florits aporten colorit i transmeten els neguits disciplinats i
sensitius de les persones que en tenen cura. Perquè el paisatge sitgetà s’ha
alternat entre els dos blaus, el del cel i el del mar i, entremig, aquests esquitxos de color que a cada pas es
fan notoris. Fent un recorregut per l’exposició de l’estudi Vidal, ens adonem
que determinades florides han desaparegut del paisatge sitgetà. Com l’amic que
recrea la seva obra entre l’exuberant buguenvíl·lia que es trobava abocada en
el mur del Baluard, tocant a la banda de les escales estretes. La flor penjava d’aquesta
barana, oferint una imatge sensacional. Molt a prop d’allà, en el primer replà
de la susdita escala, temps fa, hi havia un parell o tres de testos grans,
també amb geranis vermells plantats, oferien un efecte sensacional. Moltes
postals perpetuaven aquesta imatge. Avui, malauradament no es podrien tenir tan
a l’abast, pel perill que suposaria que fossin llençats de dalt a baix. Quina
llàstima que no hi pugui haver res salvat
Però per aquesta raó no trobo que sigui
excusa perquè s’hagi deixat perdre l’enjardinat de sota mateix de la Fragata,
on lluïa una gespa i altres elements de la vegetació que feien molt bonic i
engalanaven el recinte. Actualment si es guaita des del Baluard, la imatge que
ofereix és d’un absolut abandó i que diu molt poc a favor de haver fet mèrits per ser considerada, també,
com a Vila Florida.
A l’Hospital,
en aquestes vigílies de Sant Joan, flaireja a alfàbrega que és la planta que,
des de fa molts anys, és com una icona de la festa de la casa. Mentre els
cossis de clavells que alguns expositors/es, tenen disposats allà, retornen al
lloc desprès d’haver estat exposats a l’Exposició. Una acollida que permet
suplir la manca d’espai que la gent té en les seves cases. Aquesta solució fa
possible poder-ne tenir cura i satisfer les ganes de participació, potser d’una
tradició que ha passat de pares a fills i que degut a la remodelació de moltes
de les cases es va haver de prescindir del pati on es trobaven disposats. Una
circumstància, aquesta, excepcional que fa possible que els clavells, el seu
colorit, aportin tan records als estadants de la casa que segueixen l’evolució
de la planta, com als qui podem dir que en són els propietaris, o si més no,
els responsables d’atendre’ls amb les atencions que són menester en el cultiu
d’una planta molt delicada.
En aquestes
vigílies de la festivitat de Sant Joan, les flors han ocupat l’espai sitgetà i ara deixen pas al
brogit de les revetlles . Amb la festa del Poble Sec, on hi havia ubicat un
gran espai dedicat al cultiu de les flors anomenat, no podia ser d’altra
manera, El Floreal. Avui un carrer el
recorda identificant-se amb el nom. I allà en Pepe Cara i la seva muller
regentaven una pensió i on també hi viu en Damià Martínez, durant molts anys
fotògraf d’en Ricard Gassó. Ell i altres companys, just per aquestes dates
començaven la temporada. Nit darrera nit, fins les darreries del mes de setembre,
es passaven retratant turistes, els protagonistes d’aquelles pintoresques
vetllades sitgetanes. El resplendor dels voluminosos flash contribuïen a que la fotografia, en
blanc i negre, deixes constància gràfica
del seu pas per la Vila. En unes nits on la flaira de les flors es
barrejava amb el de la sangria. Les primeres lluint el seus colors naturals.
Els segons provocant una vermellor excepcional. Unes transformacions que tenien
lloc sota les moreres del jardí del Prado i entre la florida generosa de les
buguenvíl·lies que s’emparraven per les harmonioses i irrepetibles arcades que envoltaven la pista del Retiro.
Era al
finalitzar l’acte de clausura de l’Exposició de Clavells que la família d’en
Pepe Cara tornava il·lusionada pel premi obtingut per aquella disposició
exuberant de cossis amb geranis que
envoltava totes les àmplies parets de la
façana de la seva propietat. Una florida que feia honor, en majúscules, al Floreal.
El repartiment de premis s’acostumava a viure amb una certa tensió entre els
expositors de clavells, doncs tanta n’era la rivalitat competitiva entre ells, que si no aconseguien el primer
premi ja hi havia mala maror. Alguna vegada, l’Antoni Mirabent havia d’intervenir per intentar calmar els
ímpetus dels qui es sentien defraudats.
Comença
l’estiu, continua lluint la florida característica de la vila. Mentre una
altra festivitat de Sant Joan s’aplega a l’Hospital i s’estén per tot el Poble Sec, amb la
participació de tot el poble de Sitges.
J. Y.M.
(Aerticle publicat a l'Eco de Sitges el 19 de juny 2015 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada