ANAR DE TAPES

   Els bons costums acaben convertint-se en una part important de la vida de cadascú . Diuen que a tot el que és bo ens acostumem de seguida. I si ajuntem costums, desitjos i bones sensacions, tot això  relacionat a  un nou marc gastronòmic, el conjunt de tot plegat té nom: Tapa-Tapa. Subjecte a un ampli ventall d’establiments que durant uns quinze dies ofereixen la degustació d’una tapa, una mesura de cervesa i tot a un preu mòdic, assequible. Però això no acaba aquí, durant tot l’any, el dijous és el dia escollit per fer el que s’anomena el “ Picajous”. Un detall que fa que aquest dia de la setmana es converteixi amb  l’excusa ideal per sortir a fer un tomb i de pas fer la ruta de les tapes. I com el tema avança en paral·lel amb les xarxes de la informació, permet als seguidors penjar imatges i escriure comentaris de tal o qual exquisidesa relacionada amb el tema

     Es pot dir que els dijous tenen un protagonisme destacat en la gastronomia, perquè un costum que encara persisteix, fa que molts  establiments de restauració, aquest dia, per dinar, ofereixen paella en el menú. Fins i tot això de l’arròs ha calat també en les cases particulars, on  trobem que en aquest dia concret condimenten la paella. O això era abans, perquè actualment, treballant la parella, aquest plaer potser es reserva pels diumenges.

   I el que ara se’n diu anar de tapes, abans es coneixia per anar a fer el vermut. Nom que  deriva de la beguda que és feta de variats extractes que es complementen. Quan es va implantar esdevingué una gran novetat. Altament la gent estava acostumada a veure Picon que és una beguda amarga extreta, entre altres ingredients, de la pell de taronja, combinat amb alcohol i quinina. Beguda que va tenir molts adeptes, fins tot aquí existia un grup que se’ls coneixia com la colla del Piconet. Aquest va ser l’aperitiu per excel·lència de la gent que el preferien a altres begudes. Passa com el vermut genuí que alguns els agrada acompanyar amb un raig de sifó i uns glaçons per afegir més frescor i poder fer sonor i evident el clinc-clinc que s’escolta quan s’activa la bellugadissa del got.

  Fer el vermut tampoc ha estat un normalitat generalitzada, sinó que es reservava, primer per a les grans ocasions i després ja es va acoblar als incentius dels dies de festa. Perquè el paladar ha evolucionat paral·lel amb les disponibilitats de cadascú. Per exemple, es tractava d’un al·licient més associat a la  celebració de la Festa Major  i al costum d’anar a fer el vermut a les respectives Societats a l’hora del concert. On es demanava la beguda i l’acompanyament de patates de xurreria. A mesura que s’avançava es van fer popular les olives sense pinyol, sempre  les hem anomenat olives “rellenes”.  Després entraren en joc les escopinyes , una delícia pel paladar que tant les olives com aquest marisc es servia en un platet de forma allargada i se’ls hi afegia  una mena de salsa romesco. Un vermut acompanyat de totes aquestes petiteses  es convertia en un gratificant plaer, el qual es pot dir que tenia els dies assignats per assaborir-ho. I potser resultava una exclusivitat dels locals especialitzats.

   A les cases particulars va tardar a introduir-se, perquè es dedicava especial atenció a productes de més necessitat.  A mesura que al mobiliari es va anar adaptant, al que s’anomena el moble bar, aquest element ha complert de sobre la seva finalitat, s’ha anat omplint de botelles de licors i, per descomptat de vermut. Una reserva alcohòlica que s’ha emplenat de les marques de més anomenada. Per tant el vermut ha estat més a l’abast, ja no calia esperar la Festa Major.  

  De la mateixa manera que l’acompanyament ha estat del més sofisticat. Les escopinyes començaren a convertir-se en un ingredient massa repetitiu i es buscaven alternatives, es va posar de moda les ostres. Les quals es mengen crues i que establiments com el Texas, o can Joan Ramon... oferien entre altres especialitats. A partir d’aquí al vermut s’han trobat altres substituts i la cervesa ha entrat amb força, igualment el vi.

    El capritx del dijous ha revitalitzat el dia central de la setmana, i ha esdevingut una ruta atractiva, l’anar a recerca de la tapa. Aquesta modalitat fa possible un seguiment que la pròpia opinió dels qui participen contribueix a crear un corrent d’atracció i predilecció per la modalitat de les tapes. Les mateixes que els establiments que les ofereixen es preocupen de servir originalitat i qualitat.

   Relegant el vermut com a licor i element imprescindible per acompanyar un tastet de petiteses. I no sols  la cervesa, sinó que el vi també ha aconseguit un protagonisme destacat, ni que sols sigui per  anar a fer la copa. Un costum que ha esdevingut una moda. On tothom sembla que hi entengui quan els observes que, amb la copa a la mà, fan bellugar, amb classe, el contingut i una vegada regulen el seu repòs, aboquen el nas a l’interior de la copa per olorar els aromes que deix anar. Hem arribat a un punt on les modes fan possible oferir senyals evidents d’una entesa i sofisticació que ja no és exclusiva dels sommeliers especialitats, doncs tothom si veu en cor.

  Davant a que, avui, la gent té necessitat de relacionar-se, de fer vida social, el vi és el nexe perfecte per segellar amistats. Les seves propietats  enterren  timideses i desencallen la llengua i ben aviat apareixen les rialles. Es pot dir que la cultura del vi ha triomfat. Mai ningú  hagués vaticinat un èxit tan clamorós. De la mateixa manera es pot dir del seu acompanyament,  la tapa. Aquesta s’ha convertit en un petit experiment de l’obrador de la cuina, per a satisfer el paladar, també àvid de provar nous sabors i exclusives sensacions.

    Tot això es produeix quan ens pensàvem que ja estava tot inventat.

                                                                     J. Y. M. 

 

   ( Article publicat a l'Eco de Sitges el 22 de maig de 2015 )