La confraria
de Sant Bartomeu i Santa Tecla comptava amb uns administradors, els quals tenien cura d’organitzar la Festa Major. Era quan la imatge de sant Bartomeu era propietat
de la família Robert que de primer, segons cròniques, la situen a Campdàsens, i després al carrer Nou . Una ubicació,
aquesta última, que els descendents la troben molt més de lògica que
no pas la d’aquells verals als quals es
fa referència...La casa esmentada del carrer Nou era la que donava accés a
l’edifici de la Fragata, i per tant era
considerada l’entrada principal. En el
baixos de davant de mar, només s’accedia
al celler . Uns dies abans de la festa la imatge era dipositada a casa del
corresponent administrador.
La imatge de
Santa Tecla era custodiada pel secretari municipal. Durant la guerra civil la
imatge de Sant Bartomeu va ser salvada gràcies a una encertada reacció. A els milicians que la van anar a buscar se’ls hi va
donar una imatge d’un altre sant, la qual es van afanyar a destruir pensant-se
que era la del patró. No va tenir la mateixa sort la de santa Tecla que la van
trobar a l’Ajuntament i la van cremar. A l’any 1945 es va beneir una
reproducció obra de l’escultor Josep Mª. Camps Arnau. Les dues imatges són
propietat municipal i feia uns anys es guardaven a la sagristia de la
parròquia, fins que es van col·locar a cada costat de l’altar de la Puríssima.
Dissolta la
confraria i per tant sense comptar amb la col·laboració dels administradors ,
la imatge de Sant Bartomeu, els dies previs a la Festa Major, era dipositada al
domicili de l’alcalde de torn i la de Santa Tecla al del secretari . En el
transcurs de la processó cívica de la vigília eren recollides i traslladades a l’església. Durant la processó en honor a
Sant Bartomeu sortien les dues imatges. Antigament acabat el recorregut, la
processó tenia continuïtat, però més
simplificada, per retornar les imatges a ca l’Alcalde i al domicili del
secretari. Cap al final de la dècada
dels setanta només surt la imatge del patró, amb la comitiva corresponent, des de la plaça de l’Ajuntament. Per la
festivitat de Santa Tecla, la seva imatge,
s’anava a buscar el mateix dia de casa la pendonista. A partir del 1980, el tabernacle de sant
Bartomeu és recollit en el domicili del Sr. Antoni Mirabent i Muntané, cap de
protocol de l’Ajuntament i membre de la comissió organitzadora.
l’Antoni estava casat amb la Gloria Baqués Tutusaus. I aquesta casa del carrer Jesús on han viscut sempre la va adquirir l’avi de la Gloria, el Sr.
Vicenç Baqués Olivella, quan en ella hi
havia una carboneria. El nou propietari, que es va casar amb la Teresa
Miret Escofet, la va reformar i en el
fons hi va disposar el forn on amassava i enfornava el pa que despatxaven a la l’entrada . Va continuar l’ofici el fill del
matrimoni, en Lluís Baqués Miret que a la vegada estava casat amb la Rosa Tutusaus Martínez, nascuda
a Campdàsens.
El matrimoni
Baqués- Tutusaus va tenir dues filles, la Gloria i la Neus,aquesta última casada amb en Domènec
Martorell. Principalment la Gloria va
despatxar el pa junt amb la seva mare fins que aquesta es va jubilar . Sobresortint
la seva estima i dedicació a les tradicions sitgetanes, de manera especial a la
festivitat de Corpus de la qual encara ara resta amatent per a que el carrer Jesús, i el seu veïnat, segueixin
sent un referent de continuïtat en quant a confeccionar les catifes. La seva
modèstia, el tenir cura del més mínim detall, li ha valgut l’estima i el
reconeixement de tots els seus veïns més propers i de la gent del poble que
sabem de la seva generositat i disposició per les coses de casa nostra.
Com ara que una
veïna sobrevinguda al carrer, tot i portar-hi molts anys vinculada a ell, la Immaculada Almiñana Malivern, al ser
designada pendonista de Sant tecla, li va demanar si la
imatge podia ser exposada darrera
aquesta finestra de casa la Gloria i que
reflecteix, quan s’escau, el pas del temps i les tradicions que l’acompanyen. Així és com la copatrona ocupa un lloc
preferent de l’entorn de la família Mirabent
- Baqués. Recordant els anys que havien compatit vida familiar amb la presència de la imatge de Sant Bartomeu
junt amb el tabernacle, del qual s’encarregava de posar les flors el recordat Joan Capdet. Degut a que
encara despatxaven pa, la imatge la disposaven en el menjador de la casa. l’Antoni i la Gloria, també les seves filles, a l’apropar-se la Festa, sabien que comptarien
la seva intimitat amb un convidat d’excepció.
Així va ser
fins que per la festivitat de Santa Tecla de l’any 1999, sent designada
pendonista la també recordada Olga Mestres Soca, es va iniciar l’exposició rotativa
per les cases dels pendonistes de torn. Una
exposició que, des d’aquella data, compta amb la col·laboració de l’Esteve Ferré Planas. Per la Festa Major del
següent any, el 2000, la imatge de Sant Bartomeu, per voluntat del pendonista, Sr.
Joan Marsal, va ser exposada a la casa de la seva consogra, la Sra. Rita Vidal
al carrer Espalter.
Al pas del temps les cases que han acollit als
sants patrons, han estat diverses i a
totes han estat ben rebuts. Avui mateix la imatge de Santa Tecla, sortirà de
casa de la Glòria de can Vicenç forner, per a la família serà reviure aquella
presència de la imatge del nostre patró, tot i que ara hi falta l’Antoni que
era també una institució del poble. I ostentava el mèrit d’haver sabut
trampejar i sortir airós als designis de
les corporacions municipals, de diferent ideologia política, que s’han
alternat a la Casa de la Vila.
Molts honors i
records coincideixen en aquesta sitgetana que és testimoni del bategar del
poble i on la seva màxima preocupació sempre ha estat mimar els petits detalls,
aquests que tant contribueixen a fer gran el nom de Sitges.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 22 de setembre de 2017)
