CORPUS I ALGUNS DETALLS MÉS

Em va agradar molt el pregó del Clavell amb el qual ens va delectar la Montse Curtiada López, perquè és del meu estil. Fonamentat a partir de detalls de la vida quotidiana, perquè totes les famílies adopten uns costums on es basen els seus relats. Així ens explicava que a casa seva, per la Festa Major, els visitaven un matrimoni, amics de Barcelona, que tenien per costum portar un parell d’ampolles de xampany – encara no hi havia el costum d’anomenar-lo cava-  de la marca “Delapierre”. Degut a que no van canviar mai de marca, quan s’apropava el dia el seu pare els anunciava: “vindran els Delapierre”. I ja no calia altra identificació.

    I en aquest detall  em va recordar que, quasi al costat de casa, en el carrer Sant Bonaventura, hi vivien la família Casanova-Giner, amb els seus fills: mossèn Santiago, la Remei, la Consol i en José Antonio. Només es va casar aquest darrer i els altres, el mossèn per raons del seu celibat  i les germanes potser perquè no en van tenir ocasió. Si més no, influenciades per l’espiritualitat que compartien dintre la llar familiar, eren molt properes als costums i tradicions de l’església. I és  el que els comentava, per sempre més, a casa les coneixíem per “les capellanes”. Un exemple que s’avé amb la convivència familiar, la qual es presta a buscar sobrenoms que només són coneguts dintre de l’àmbit familiar de cadascú. 

     Com quan la Montse es referia als seus pares, que eren uns assidus de tots els balls i festes del Retiro, perquè per en Lluís era la seva segona casa. I quan no tenia reunió de la Junta, hi anava perquè hi havia assaig de Caramelles. Detalls com ho són anar al Retiro o al Prado ni que fos per a prendre cafè, desprès de dinar i de sopar, formava part d’aquest quotidianitat a la qual em refereixo i que tan bé va explicar la Montse. Fins el punt que va acabar el seu pregó amb un apoteòsic cant de les Caramelles. De la colla del Retiro, és clar, que dirigeix en Jordi Martí Camps. Amb aquest detall no va posar el punt final, sinó el punt i seguit a la infinitat de detalls que conformen la nostra Història. 

    Com la celebració de la festivitat del Corpus a Sitges, on el primer document que s’hi refereix sembla  ser que data de l’any 1358... I també en el llunyà 1814 s’hi afegeixen les enramades que són el pòrtic de les catifes de flors. Però abans, el 1324,  l’Hospital de Sitges, inicia  el seu recorregut. Sent la tradició més recent, la de l’Exposició de Clavells que data del 1918. 

     Fins arribar a l’any 2024, on aquest Hospital celebra els seus 700 anys i, entre altres detalls a tenir en compte: Ajuntament, Administrador, patrons veïnals, Comissió de Corpus, acorden disposar l’Exposició de Clavells, en el seu jardí. On allà mateix, al costat de la vinya que envolta l’edifici, algunes de les col·leccions que s’hi exposen, hi floreixen. I altres també ho van fer, abans de traslladar-se  al terreny del costat del horts municipals. Gràcies a quests espais s’ha pogut donar continuïtat a l’Exposició, degut a que les cases actuals han perdut aquells patis que abans disposaven les sitgetanes. Ha estat una idea molt encertada, que forma part dels actes a celebrar per la Institució i perquè en poden gaudir els seus estadants, alguns dels quals han estat antics expositors i aquest apropament els serveix per revifar records d’una entranyable etapa de la seva existència .

   Però encara hi ha més, els veïns del tercer tram del carrer Jesús celebren el 75 aniversari de la confecció de la catifa. Per poc no ho ha pogut veure  l’entusiasta  Glòria  Baqués i Tutusaus, tanmateix les seves filles estan molt ben representades per la Gemma, amb la companyia d’en Gaudenci Mirabent, en Jordi Romà i en Miquel Marzal. 

    Són alguns dels altres detalls  del Corpus. Aquests que no formen part de la solemnitat de la festa, però que t’han contribueixen  a que aquesta perduri, sense mostrar signes de defalliment. Després d’una nit plujosa, que ha donat pas a un diumenge lluminós i engalanat amb el que saben fer, des de temps immemorial,  la nostra gent. 

                                    J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 7 de junt del 2024)

LES CASES DELS SANTS PATRONS

      La confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla comptava amb uns administradors, els quals  tenien cura d’organitzar la Festa Major.  Era quan la imatge de sant Bartomeu era propietat de la família Robert que de primer, segons cròniques, la situen  a Campdàsens,  i després al carrer Nou . Una ubicació, aquesta última,  que els  descendents la troben molt més de lògica que no pas la  d’aquells verals als quals es fa referència...La casa esmentada del carrer Nou era la que donava accés a l’edifici de la Fragata,  i per tant era considerada  l’entrada principal. En el baixos de  davant de mar, només s’accedia al celler . Uns dies abans de la festa la imatge era dipositada a casa del corresponent administrador.

    La imatge de Santa Tecla era custodiada pel secretari municipal. Durant la guerra civil la imatge de Sant Bartomeu va ser salvada gràcies a una encertada reacció. A els  milicians que la van anar a buscar se’ls hi va donar una imatge d’un altre sant, la qual es van afanyar a destruir pensant-se que era la del patró. No va tenir la mateixa sort la de santa Tecla que la van trobar a l’Ajuntament i la van cremar. A l’any 1945 es va beneir una reproducció obra de l’escultor Josep Mª. Camps Arnau. Les dues imatges són propietat municipal i feia uns anys es guardaven a la sagristia de la parròquia, fins que es van col·locar a cada costat de  l’altar de la Puríssima.

      Dissolta la confraria i per tant sense comptar amb la col·laboració dels administradors , la imatge de Sant Bartomeu, els dies previs a la Festa Major, era dipositada al domicili de l’alcalde de torn i la de Santa Tecla al del secretari . En el transcurs de la processó cívica de la vigília eren recollides  i  traslladades  a l’església. Durant la processó en honor a Sant Bartomeu sortien les dues imatges. Antigament acabat el recorregut, la processó  tenia continuïtat, però més simplificada, per retornar les imatges a ca l’Alcalde i al domicili del secretari.  Cap al final de la dècada dels setanta només surt la imatge del patró, amb la comitiva corresponent,  des de la plaça de l’Ajuntament. Per la festivitat de Santa Tecla, la seva imatge,  s’anava a buscar el mateix dia de casa la pendonista.  A partir del 1980, el tabernacle de sant Bartomeu  és recollit en el domicili  del Sr. Antoni Mirabent i Muntané, cap de protocol de l’Ajuntament i membre de la comissió organitzadora.

   l’Antoni estava casat amb  la Gloria Baqués Tutusaus. I aquesta  casa del carrer Jesús on han viscut sempre  la va adquirir l’avi de la Gloria, el Sr. Vicenç Baqués Olivella, quan en ella hi  havia una carboneria. El nou propietari, que es va casar amb la Teresa Miret Escofet, la  va reformar i en el fons hi va disposar el forn on amassava i enfornava el pa que despatxaven a la  l’entrada . Va continuar l’ofici el fill del matrimoni, en Lluís Baqués Miret que a la vegada estava  casat amb la Rosa Tutusaus Martínez, nascuda a Campdàsens.

     El matrimoni Baqués- Tutusaus va tenir dues filles, la Gloria i la Neus,aquesta última casada amb en Domènec Martorell.  Principalment la Gloria va despatxar el pa junt amb la seva mare fins que aquesta es va jubilar . Sobresortint la seva estima i dedicació a les tradicions sitgetanes, de manera especial a la festivitat de Corpus de la qual encara ara resta amatent  per a que el carrer Jesús, i el seu veïnat, segueixin sent un referent de continuïtat en quant a confeccionar les catifes. La seva modèstia, el tenir cura del més mínim detall, li ha valgut l’estima i el reconeixement de tots els seus veïns més propers i de la gent del poble que sabem de la seva generositat i disposició per les coses de casa nostra.

    Com ara que una veïna sobrevinguda al carrer, tot i portar-hi molts anys vinculada a ell,  la Immaculada Almiñana Malivern, al ser designada pendonista de Sant tecla, li va demanar si   la imatge  podia ser exposada darrera aquesta finestra de casa la Gloria   i que reflecteix, quan s’escau, el pas del temps i les tradicions que l’acompanyen.  Així és com la copatrona ocupa un lloc preferent de l’entorn de la família Mirabent  - Baqués. Recordant els anys que havien compatit vida familiar  amb la presència de la imatge de Sant Bartomeu junt amb el tabernacle, del qual s’encarregava de posar les  flors el recordat Joan Capdet. Degut a que encara despatxaven pa, la imatge la disposaven en el menjador de la casa.  l’Antoni i la Gloria, també les seves filles,  a l’apropar-se la Festa, sabien que comptarien la seva intimitat amb  un convidat d’excepció.

     Així va ser fins que per la festivitat de Santa Tecla de l’any 1999, sent designada pendonista la també recordada Olga Mestres Soca, es va iniciar l’exposició rotativa per les cases dels pendonistes de torn.  Una exposició que, des d’aquella data, compta amb la col·laboració  de   l’Esteve Ferré Planas. Per la Festa Major del següent any, el 2000, la imatge de Sant Bartomeu, per voluntat del pendonista, Sr. Joan Marsal, va ser exposada a la casa de la seva consogra, la Sra. Rita Vidal al carrer Espalter.

    Al pas del temps les cases que han acollit als  sants patrons, han estat diverses i a totes han estat ben rebuts. Avui mateix la imatge de Santa Tecla, sortirà de casa de la Glòria de can Vicenç forner, per a la família serà reviure aquella presència de la imatge del nostre patró, tot i que ara hi falta l’Antoni que era també una institució del poble. I ostentava el mèrit d’haver sabut trampejar i sortir airós als designis de  les corporacions municipals, de diferent ideologia política, que s’han alternat a la Casa de la Vila.

     Molts honors i records coincideixen en aquesta sitgetana que és testimoni del bategar del poble i on la seva màxima preocupació sempre ha estat mimar els petits detalls, aquests que  tant contribueixen  a fer gran el nom de Sitges.  

                                                                         J. Y. M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 22 de setembre de 2017)