Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

25 de febrer 2025

LA QUARESMA, AQUÍ PAU I ALLÀ GLÒRIA

            En el transcurs de l’any hi ha dues nits que sobresurten de la resta. Aquestes són la nit del mateix dia de Reis  i la del dimecres de cendra, les dues no tenen res a veure amb les altres dues que les precedeixen i m’atreviria a dir que amb totes les altres de la resta de l’any. Perquè la nit de la vigília dels dia de Reis, té un encant irresistible, si més no quan arribem a la del mateix dia hi ha una diferencia abismal, a la qual s’ha d’afegir que amb ella s’acaben les festes i això, vulguis o no, produeix  el que anomenem una “depre” que sortosament només té l’abreviatura de tot el significat de la paraula, ja que aquest decaïment es supera amb un parell de dies d’activitat normal.

   Pel que fa la nit del dimecres de cendra, és curiós el canvi que es produeix de la nit del dimarts de Carnaval a aquesta. Sembla que no pugui ser. Tot i que a això ja m’he referit altres vegades, però és que la diferencia és tanta que, que voleu que us digui, m’agrada  observar aquest contrast, que el trobo molt singular en tots els aspectes. Així la nit del diumenge i el dimarts, en el carrer on visc cap dia de l’any hi circula tanta gent com en aquestes nits i, en canvi, en la del dimecres de cendra no hi passa ni una rata, com a molt un porc senglar, mentre que el silenci és absolut. 

    La Quaresma es fa notar, tot i que aquesta no és com abans. Quan fins arribar a la Pasqua no es celebraven els balls de tarda, dels quals en parlava en l’article de la setmana passada. Tampoc es menjava carn i derivats, fins que es va suavitzar i la prohibició va quedar relegada als divendres, de fet aquesta abstinència encara perdura, però potser es fa més la vista grossa , perquè menjar-ne, el que se’n diu pecat, deu ser dels que en deien venial. Doncs  la cosa anava menys estricte  pels qui podien pagar el que se’n deia la “bula “. A canvi d’una aportació econòmica en podien menjar, un tribut que se’l van inventar els humans i que perjudicava a la gran majoria de les persones que anaven primes de butxaca. 

    Tot i que es pot recórrer al peix,  les truites de tota mena,  al bacallà i per descomptat a les xatonades i per postra els bunyols de Quaresma. Home, ben mirat, per un dia, també es pot prescindir de la carn. Els substituts ben atractius i bons que són.

    Tornant al Carnaval, jo que soc poc “carnavalero”, no per això no puc deixar de reconèixer la feina que comporta posar al carrer aquest nombre important de persones ( unes 2.000 ) que ofereixen un espectacle que cada any es supera. Des de la regidoria de Festes, la Comissió del Carnaval, l’aportació de les respectives Societats i altres col·lectius, comporta una feinada ingent. Que només ells saben la seva magnitud. 

   I no solament es tracta de l’aspecte organitzatiu, sinó que la feina que fan els carrosaires, també els tractoristes, és igualment molt meritosa. I què me’n digueu de la confecció dels vestits de totes les persones que hi participen? Destacant la feina que porta a terme la Cristina López Igea que dissenya i junt amb el seu equip realitzen els vestits, en aquest cas de la Reina i del seu seguici,  que  es poden  considerar obres d’art dintre del món de la costura.  Com els que lluïen el Carnestoltes i la resta de participants. Gràcies als col·lectius de modistes ocasionals i cosidores com, les de l’Agrupació de Balls Populars. Les quals ja sigui amb motiu dels Carnaval o per la Festa Major, es passen tot l’any cosint en benefici  del calendari de  les festes sitgetanes. 

    I ja en la intimitat de les cases ens trobem, sobretot amb les àvies, amb unes cosidores que posen en pràctica el que, en el seu dia, van aprendre quan freqüentaven, de joves, els tallers de les modistes de casa nostra per aprendre, el que en deien, “Corte y Confección”. El que els va permetre, tallar la roba i confeccionar els seus propis vestits. M’ho comentava una sitgetana, dient que totes les que llavors van aprendre de cosir, sempre els hi ha agradat anar ben vestides i ser una mica presumides.  

     L’abans i el desprès és caracteritza per aquella disbauxa, on hi posa ordre la Quaresma, amb una pau molt contrastada. Deixant enrere aquells moments de glòria i exhibició que es tradueixen amb els comentaris que tan agraden escoltar a les protagonistes: “ja et vaig conèixer, ja. Feies molt goig”.   


                                           J.Y.M.


( Article publicat a l'Eco de Sitges el 23 de febre del 2024)

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez