LA MARE DE DÉU DEL CAMPANAR

       Una de les festes de gran rellevància de la nostra parròquia ha estat la festivitat de la Immaculada Concepció, que l’església celebra aquest divendres. Pel que fa a la església parroquial, on hi ha un bonic altar dedicat a la Puríssima,  la celebració era de les més solemnes i participatives, on hi tenien un rellevant protagonisme les filles de Maria. Tampoc hi faltava un ofici com Déu mana, mai millor dit, amb la participació d’un predicador, vingut de fora que, amb la seva presència, ajudava a magnificar la celebració.

    La mateixa que  que s’estenia a les germanes Concepcionistes, que tenien cura de l’Hospital de Sant Joan Baptista, amb una festa molt participativa entre la comunitat religiosa, els residents i  fins tot el veïnat. Per l’altra banda també  ho celebrava el Patronat d’Acció Social Catòlica. En aquesta institució la celebració tenia dos escenaris: el pati de darrera de l’edifici del carrer Parellades, amb entrada pel carrer Sant Bonaventura i en l’anomenat teatre vell del carrer Sant Gaudenci .

     En el pati del susdit Patronat, durant els últims anys que es va celebrar,  tenia lloc una ballada de sardanes i entreteniments per a la mainada. I pel que fa al teatre vell, a la tarda, s’intercalaven funcions, amb vetllades musicals, i tota mena d’actes culturals. Mentre que durant les tardes dels diumenges de l’hivern si feien sessions de cinema, dedicat als nens i nenes que anaven a catecisme.

    Un altre detall molt singular, pel que simbolitza i per l’enclavament on es troba, és la talla de pedra de la Immaculada que corona el campanar de l’església. En el interesant llibre sobre la església parroquial: “Traient la Punta a la Història”, escrit per en Blai Fontals i Argenté, amb la col·laboració d’un equip  especialitzat en les diferents temàtiques que s’hi tracten, hi trobem un apartat que fa referència al campanar i a la imatge esmentada.

     On s’explica que la torre del campanar es va completar a l’any 1863 per voluntat de l’ecònom sitgetà de la parròquia, mossèn Fèlix Clarà i Carbonell. Que va ser qui va decidir que una imatge de la Puríssima, esculpida en pedra i realitzada  en un taller de Vilanova i la Geltrú, es col·loques damunt d’una mitja esfera a mena de peanya, també de pedra, a fi de que presidís el campanar, a la vegada  que es donava  per acabada la seva construcció. 

    Aquesta imatge, continuant amb les explicacions de mossèn, va ser beneïda el dia de la festivitat de la Immaculada Concepció, del mateix  any 1863. On hi van ser convidades les autoritats locals, els treballadors que hi havia participat, així com els responsables de totes les confraries i dels altars de l’església. Hi va haver processó i Ofici solemne i també un castell de foc.  

     Qui en va ser un fervent admirador d’aquesta imatge, era el benvolgut amic Rafel Casanova i Termes, que em va precedir en l’honor de ser el  Cronista Oficial de la Vila. Durant els transcurs d’un sopar homenatge que li va dedicar el Casino Prado Suburense, sent president en Joan Figueras i Mercader, i on va sortir la iniciativa de demanar al consistori que fos nomenat Fill Predilecte de Sitges, els seus companys de les pàgines de l’Eco li vam lliurar una fotografia, obra del recordat fotògraf Jesús Albors, emmarcada d’aquesta Mare de Déu del campanar, sabedors de l’admiració que hi tenia, amb una dedicatòria al peu de la fotografia. Un present que el va agrair molt, pel fet de que li havíem encertat una de les seves preferències. Tant és així que el va penjar en el rebedor del seu pis, a mena de benvinguda a tots els qui hi entraven. Una trista coincidència va ser que en Rafel va morir la vigília del dia de la Puríssima de l’any 2000.

    Han passat els anys,  des d’aquella festivitat de la Immaculada Concepció de l’any 1863 i des  del  seu enlairat enclavament, la imatge és receptora de ventoleres i tempestes i solanes, mentre presideix  una de les panoràmiques més icòniques de la vila, la de la nostra església parroquial. Avui i sempre el seu protagonisme és estàtic, però  alhora símbol d’un passat, present i futur, que assoleix un simbolisme destacat aquest divendres, dia de la seva festivitat. 

                              J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 5 de desembre del 2023)