El temps que transcórrer d’una Festa Major a l’altre és relativament curt, just ens separa un mes. I ja fa uns setmanes que s’han tornat a intensificar els assajos de les colles i sobretot, perquè es fan notar més, els dels timbals que acompanyen al seguici dels diables i feres fogueres. Més fàcil ho tenien els tres timbalers que feien el mateix acompanyament al seguici del foc, als quals no els calia assaig previ. Perquè nomes penjar-se els timbals, les mans amb les baquetes anaven soles: “Pam, patapam, patapam...” hi prou. Cap altra floritura era menester per tal de que la colla de diables reacciones a la crida dels timbals que, per simple, era més entenedora. A diferència d’ara que “batucades” interminables de timbals desenvolupen uns tocs que necessiten molt assaig per, tot i el seu mèrit, desprès no dir res, només soroll i on ben poques vegades s’escolta el típic toc del “pam , patapam, patapam..”. Que tan teníem assimilat, amb els dimonis, els terrenals que ens ho miràvem, admirats per aquella senzillesa i puresa folklòrica que caracteritzava , un darrera altre, sense interrupcions, la desfilada de tots els balls.
Aquests dies previs són dies de preparacions, mentre dona la sensació com si la passada Festa Major de Sant Bartomeu encara es mantingui viva. A més dels esmentats assajos tornen els preparatius a l’Agrupació de Balls Populars i sobretot a la secció de les eficients cosidores que, durant tot l’any, tenen feina per conservar el vestuari que fan servir els components dels balls en perfecte estat i que desprès guarden de manera meticulosa. Una de les integrants d’aquest grup de cosidores, la Carmen Escolano Ávila, ha estat l’escollida per a ser la pendonista de Santa Tecla. Enmig d’una emoció que ha fet extensiva a tots els qui ens hem congratulat que hagi estat ella l’anomenada.
Curiosament, a diferència de per Sant Bartomeu que la processó passa pel carrer que honora al nostre Sant patró, per la Festa Major de santa Tecla la processó no ha passat mai, pel seu carrer. Només s’encarregaven els dimonis, quan s’acabava la processó, d’anar a fer una encesa en el seu carrer curt i estret. Altra cosa han estat les processons cíviques de la vigília, com la d’aquest any, que sí que hi passa.
Abans d’arribar-hi el seguici passarà pel carrer de la Bassa Rodona, altament dit d’Espanya, mentre que per la veu popular, fent honor a la realitat, sempre serà “el torrent”. Es dona la casualitat que en aquesta renglera de casetes, totes iguales, de planta baixa i pis, que havien estat propietat de la família Mestre, hi han viscut, casa si casa també, un bon nombre de components que ho havien estat de les diferents colles dels balls populars.
De les primeres que trobem, venint de la plaça del Pou Vedre, hi vivia en Salvador Marcet Ferrer, artista pintor, que va pintar diferents quadres amb la temàtica de la Festa Major i va ser component de la colla de diables. Fill d’un reconegut sastre local, tenia un germà que va heretar dels seus pares l’elegància en el bon vestir. Detall molt apreciat entre la gent del poble. Per circumstàncies de la vida va perdre el capet i mai més va tornar a ser el mateix. La mateixa veu popular els va conferir el sobrenom d’en “Teio”.
Continuant amb el veïnatge hi trobem a en Josep Puig i Herrera, més popularment conegut per en “Xaruc”. Qui tenia al seu abast un ampli currículum festamajorenc: va participar en el ball de cercolets, pastorets, majoral del ball de les gitanes, ball de bastons, per acabar sent Llucifer de la colla de diables. Costat per costat hi vivia en Jerònim Fontfria que va ser component del ball de bastons.
Com podem apreciar, quan s’apropaven aquests dies, en les interioritats dels patis i balcons de les seves cases, hi penjaven les robes acabades de rentar, sobresortint la blancor o el flaire a pólvora dels vestits del diables, que també s’estenien per a que es ventilessin. Arribat el dia tots coincidien en el moment de sortir de casa i el conjunt de tos ells oferien una extensa mostra del vestuari i del contingut de la Festa Major. Testimoni eloqüent que delatava que, a les cases del torrent, hi vivien uns representants dels balls. Més apropats al carrer de Santa Tecla que al de Sant Bartomeu, però que les dues festes els implicava per un igual.
J.Y.M.
(Article publicat a l'Eco de Sitges, el 22 de setembre del 2023 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada