Va passar com altres vegades ha passat, que plou en el moment menys oportú. Està dies sense fer-ho i espera la festivitat de Santa Tecla per ploure. Aquesta vegada, però ha respectat la matinal infantil que, de tots els actes, sembla que és el més sensible, perquè hi entren en joc el protagonisme i la il·lusió de la mainada, la qual fa molts dies que preparaven dracs i gegants, assajaven l’evolució dels diferents balls i esperaven, amb deliri, per a que arribat el dia poguessin sortir al carrer. .
Als grans no és que no es desencisin aquestes adversitats meteorològiques, si més no estem més acostumats a afrontar adversitats que, per cert, totes fossin com aquesta: que no pugui sortir la processó per culpa de la pluja. El que és més preocupant és que aquesta esperi aquesta festivitat per repetir unes adversitats que, sovint, ens fan la guitza. Tanmateix hem de saber extreure la part positiva, aquesta es fa notòria en la frescor, sobretot a primera hora dels matins i al vespre, que aquestes pluges ha deixat en l’ambient. Fins ara predominava una xafogor asfixiant. La satisfacció és complerta al poder apreciar que ha plogut de manera moderada i no ha provocat danys, com els que s’han produït en terres del tarragonès.
Per poques hores la pluja no ha permès que poguéssim concloure una Santa Tecla del tot exitosa, com així ho han estat tots els actes que s’han pogut fer. Ressaltant l’exposició de la imatge en el domicili de la pendonista, la Sra. Dolors Ojeda. A qui han acompanyat les seves filles, la Carme i la Carla Artigues Ojeda, com a cordonistes. En mig d’un marc excepcional, aquest que sap transformar de manera sublim, l’Esteve Ferré i el seu equip.
I l’emotivitat s’ha esplaiat a cor que vols, durant les ofrenes que els Gegants de la Vila, van realitzar en el moment de l’ofrena en el transcurs de l’Ofici Solemne. En els moments previs, en Ricard Vicente, que en va fer la presentació, va enumerar un seguit de detalls i fets importants, del quals els gegants n’han estat testimonis durant aquest 125 anys d’existència: canvis polítics, guerres, moments difícils i canvis profunds en el si de la societat... Coronats, o amb sense corona, han sortit al carrer quan l’ocasió ho ha requerit. Sempre mostrant la seva majestuositat, que trobem única.
Durant els seus primers anys d’existència i més enllà, el pas dels gegants pel centre mateix del carrers de la vila, ho feien franquejats per unes cases, la majoria de les quals, oferien una senzillesa arquitectònica que es feia molt evident. Cases, quasi totes elles, de només baixos i un pis. Aquest amb unes simples obertures, que era per on entrava la llum de l’exterior. O amb un petit balcó, on la gent de la casa podien guaitar a l’exterior amb més comoditat. Aquests construccions feien que els gegants passessin traient els caps fins a l’alçada de la finestra o balcó. Més amunt ja no hi havia res més, tan sols la teulada. Aquesta simplicitat permetia que la seva presència oferís una imatge encara més captivadora, la qual també ressaltava degut a la blancor de la calç amb la qual estaven emblanquinades totes aquestes cases.
Quan es van posar de moda les serpentines, es va establir el costum, sobretot en les cases on hi havia mainada, que travessessin el carrer les acolorides serpentines i tot seguit les fixaven entre balcó i balcó. Mentre esperaven que al pas de la parella de gegants trenquessin la fragilitat del paper i part d’aquestes anessin a ferrar-se entre la barba del gegant a la geganta ja no li arribaven perquè era ell qui ho arrasava tot
A partir d’aquí, a cada sortida de la parella, les transformacions obrades en els carrers es posaven de manifest davant el seu pas, igualment majestuós, però amb un entorn canviant. Que indicava el progrés s’anava obrint camí. Fins que les cases van deixar de ser blanques i el volum de construcció s’anava expandint cap a les alçades.
I ve que als gegants se’ls vesteix com el primer dia que van sortir al carrer. Mentre, en aquests, res és igual com llavors. Sortosament no ha canviat la seva espectacular imatge, ni ha deixat d’entusiasmar la seva presència.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 30 de setembre del 2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada