Els carrers de
la vila limiten el mateix espai de quan van ser traçats. Carrers estrets, alguns
més que altres, si més no un lloc per on avança la vida local.
Entre aquests
hi trobem el carrer Jesús, on el seu veïnat no han perdut identitat. Hi contribueix la presència dels
descendents de les famílies que sempre hi han viscut. Aquest fet propícia que la relació veïnal s’acompanyi
de quelcom més que una amistat.
També els
comerços han estat un referent, que s’ha caracteritzar per diferents
coincidències, en quant als serveis i productes. Així hi havien coincidit; recaders, dos forns de pa: a can Vicenç
Forner i la família Solé. Dues barberies, un estanc i quioscs de diaris, entre
altres.
A la barberia de
can Canela, que era de Sant Pere de
Ribes, hi va recalar un bocí de la història compartida. Quan el Senyor Miquel Marzal va arribar a
Sitges, procedent de Xàtiva, junt amb dos germans més, en Miquel va anar a fer de barber a la barberia del Cap de
la Vila, per acabar a la d’en Canela,
amb el qual s’hi va associar. Curiosament, en poca distància, trobàvem la barberia d’en Marzal, que la va
continuar el seu fill Miquel, el pare
d’en Miqui, i la de la família Vilà.
Però és en el forn de can Vicenç forner, on la tradició
troba amb la Gloria Baqués, una col·laboradora
excepcional. Que ha sabut transmetre el
seu entusiasme a la resta de veïns més propers. Sense defallir, ha esdevingut
el pal de paller que aprofundeix en el saber fer. Coneixedora, com pocs, del
bategar de la vila, per ser la muller de l’Antoni Mirabent, que va exercir
diferents responsabilitats en
l’Ajuntament. Fins arribar a ser cap de protocol, on va crear escola i es va convertir en un reconegut professional.
Al costat de
casa seva hi va anar a treballar un xicot jove, el qual va ser de gran ajut per
en Ferran, el seu patró. I, aviat, es va sentir atret pels neguits dels seus
veïns. Li van encomanar l’estima per les coses de casa. Fins i tot, en Jordi
Romà, va arribar a presidir la societat del Casino Prado, com ho havia fet
anteriorment l’altre veí, en Magí Carbonell qui, junt amb la seva muller
l’Eulalia i les seva filla Lourdes, regentaven la sabateria La Gasela. En
Maginet del Prado, Societat que va fundadar el seu avantpassat.
En Jordi
atresora cinquanta tres anys equipant als esportistes locals. I alternant el
seu treball amb les aficions, en les quals ha arribat a exercir càrrecs de
responsabilitat. I, des de fa uns anys, és el nou xef de la Trinitat.
Com a
curiositat, els veïns són majoritàriament pradistes, com ho era el músic Josep
Clarà, que havia format part de les diferents juntes directives. Sense oblidar l’eficient
Rafel Marcet, per a qui el Prado era la seva segona casa. Mentre que la seva
muller, la Pepita Soler, era de família retirista. I el cronista no pot passar per alt a la Ramona Vendrell i a la
Maria Matas.
Davant per
davant, de ca l Gloria, un altre veí
carismàtic, en Joan Carbonell i Carbonell, el qual, durant un període curt de
temps, va ser alcalde de Sitges. Junt amb la seva muller regentaven una botiga
de roba de la llar i d’ús personal. El matrimoni va acollir a una nena que va
arribar, durant la guerra, amb la intenció d’apartar-les dels perills que tota
confrontació comporta. Aquí, la família Carbonell, la va tractar com una filla.
El mateix que la família Riera van fer amb la seva germana. Com que al final de
l’enfrontament, els temps continuaven
sent molt difícils, amb el consentiment dels pares, van seguir amb les famílies
respectives. El anys van passar i la
Blanca va conèixer a en Gaudenci Mirabent amb qui es va casar i va passar a
formar part de la plantilla familiar al capdavant del negoci.
Home inquiet, en
Densi ha col·laborat en molts dels àmbits culturals del poble, també com a
membre de la junta del Prado: el teatre, les caramelles, la Coral. I de manera
especial amb aquests neguits dels seus veïns, amb els quals no ha escatimat il·lusió.
Als tres veïns,
del segon tram del carrer Jesús, amb en Miquel Marzal Ortiz, com a eix
vertebrador, els hi organitzen un homenatge. I el lloc que troben més adient,
és a peu carrer. El mateix que els agermana i pel qual t’han s’han preocupat.
Així que, sense que ells ho sàpiguen, al
vesprejar del dissabte, els hi demanen
que prenguin possessió de les tres poltrones que els hi tenen preparades. I des
del xamfrà de la senyorial casa de la família Bartés, allà en el finestral on
els amos de la casa, en Josep Maria Bartés i la
Lolita Busom, en dies com aquest
i per la Festa Major, l’obrien de bat a bat i el sentiment, l’essència, de la festa envaïa les seves interioritats.
Amb la finestra tancada,en una pantalla es projecta un recull dels moments
viscuts, un testimoni fidedigne d’aquesta sensacional relació entre veïns
Aquesta
complicitat ha estat la nota dominant que, ni el pas del temps, no ha pogut afeblir. Ha estat així tant en la
vida quotidiana com en les festes més remarcables del calendari. Amb especial la
de Corpus. Acompanyant-los hi eren una bona representació del poble, amb les
autoritats al capdavant. I n’és tanta les ganes de fer feina que, els
organitzadors, han cregut oportú aprofitar els moments previs, abans de
posar-se mans a l’obra, per portar terme aquest reconeixement. Al final, quan
ja estava tot dit, s’ha brindat i tallat els pastissos; unes originals catifes
endolcides, que han preparat les filles d’en Densi i de la Glòria. I sense entretenir-se gaire més, s’ha
desparat la taula, s’han escombrat les molles, i ràpid a dibuixar el terra,
perquè la nit és molt curteta i s’acosta
el matí.
Un matí florit,
però desagraït amb la feina feta pels veïns i veïnes de Sitges. Perquè una
inoportuna pluja ens ha desbaratat una de les tradicions per la qual Sitges és
conegut mundialment, la festa del Corpus Crhisti.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 8 de juny del 2018 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada