Unes de les estrofes de l'americana del Retiro, escrita per en Josep M. Soler a l'any 1943 i cantada també enguany, diu així:
L'aigua que baixa de dalt de les muntanyes
i corre alegre entremig de les pedres
al seu pas besa l'olor de les plantes
entre els seus pètals.
Ha estat com una premonició, ja que durant tota la setmana ha plogut amb ganes. Avui les caramelles han tornat al carrer sota un sol primaveral i els seus cants s'abracen a la tradició; de la Pasqua, de la primavera i del nostre Sitges.
Serveixin aquestes fotografies com una mostra d'admiració a les tres colles que saben mantenir, amb els seus cants i la seva perseverança, l'estima a les coses de casa nostra.
L'aigua que baixa de dalt de les muntanyes
i corre alegre entremig de les pedres
al seu pas besa l'olor de les plantes
entre els seus pètals.
Ha estat com una premonició, ja que durant tota la setmana ha plogut amb ganes. Avui les caramelles han tornat al carrer sota un sol primaveral i els seus cants s'abracen a la tradició; de la Pasqua, de la primavera i del nostre Sitges.
Serveixin aquestes fotografies com una mostra d'admiració a les tres colles que saben mantenir, amb els seus cants i la seva perseverança, l'estima a les coses de casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada