HA PASSAT EL RAL·LI

           Quadre pintat per en Critòfol Almirall, on es pot veure la sortida del Ral·li de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, exposat a la capella de l'Ave Maria.

    

    El Ral·li Internacional de Cotxes d’Època, que organitza Foment de Sitges, sempre ha despertat molt interès, ens ho demostra la seva continuïtat,  aquesta ha estat la 67a edició. Es va celebrar per primera vegada el diumenge 8 de febrer del 1959, amb màxima expectació. Eren uns anys en què la mecànica del cotxe no estava gens sofisticada i no tothom en disposava. A dia d’avui la tècnica que desenvolupen els cotxes ha evolucionat de manera increïble, fins el punt que aviat els cotxes no dependran del conductor. Fa pocs dies ho hem pogut apreciar en una prova pilot que s’ha fet a Barcelona amb un vehicle del servei públic, que no només funcionava sense la perícia del conductor, sinó que parava a les parades que tenia establertes i entremig sortejava tot el que significa haver de circular per una gran ciutat.

     Actualment els cotxes surten dels concessionaris amb tot un seguit de detalls tecnològics que faciliten la conducció. El que potser crida més l’atenció és que el vehicle pot aparcar entre dos cotxes sense necessitat que el conductor faci res. Són avenços posats a la pràctica, com el control de velocitat que, per autopista, se li posa a la velocitat que està permesa i el conductor no cal que mantingui el peu apretant l’accelerador. Són detalls puntuals que ens portaran, en un temps no massa llunyà, a la conducció sense que hi hagi d’intervenir el conductor. Arribat aquest moment hom es pregunta, caldrà disposar del corresponent permís per poder conduir vehicles?

    De la mateixa manera que ja s’està implantant el cotxe elèctric, que no contamina i té les mateixes prestacions. Falta, això sí, desenvolupar una mica més el sistema, sobretot pel que fa a la carrega  de les bateries, com pot ser  més punts per fer-ho i que no s’hagi d’esperar massa temps per a tenir-la completada. Aspectes que s’aniran millorant i, d’aquesta manera, el cotxe elèctric s’anirà imposant. 

   Tots aquests avenços van reduint personal, com la gent que treballava en una benzinera omplint els dipòsits. Aquí a Sitges hi havia un sortidor emblemàtic, estava situat en un extrem del garatge de mecànica dels germans Balcells, en l’encara avui conegut com el cantó de can Perico, nom amb el qual es coneixia al pare d’aquells germans. Durant una primera urbanització d’aquell espai el “Poste”, com anomenaven el sortidor, va quedar al mig de la cruïlla i durant molts anys, fins que el van tancar, n’eren el responsables  els descendents d’en Manel Balcells, amb la seva vídua i la filla del matrimoni, la Montserrat, a qui ajudava el seu marit, en Tabueña i també durant molts anys van tenir d’empleat a en Domingo Cabrerizo. Home de conversa fluida i, pel seu privilegiat lloc de servei, estava al corrent de tot el que passava a Sitges i més enllà de les fronteres. 

   La resta de benzineres el servei  el desenvolupaven aquells empleats que omplien el dipòsit dels litres que els hi demanaves i et cobraven l’import a peu del sortidor, desprès es va establir el: “serveixis vostè mateix”, on cal passar per caixa i pagar prèviament. Fins arribar un punt que ja no cal entrar a la botiga. Amb una aplicació que es descarrega al mòbil es pot omplir el dipòsit i pagar l’import corresponent, que es carrega a la targeta de crèdit que hi està associada.

    Quan et penses que ho has vist tot, t’adones que no en sap de la missa la mitat. Per això veure passar el Ral·li, sembla com si el temps s’ha aturat i s’agraeix aquest culte a la mecànica i als models de cotxe d’abans.

    Els mateixos que pinta en Cristòfol Almirall i que es poden veure a la capella de l’Ave Maria. Un altre plaer afegit. Perquè, i de moment, l’art dels artistes no es pot substituir així com així.

   I parlant de records, cada vegada que soc testimoni del pas del Ral·li, em recordo d’un  amic i veterà participant,en Marcel Maluquer. Que per a tal ocasió es vestia amb la seva peculiar gavardina i la gorra que n’era el complement perfecte. La resta dels caps de setmana et venia a veure a la botiga i freqüentava la tertúlia de la colla del Cep. Ell, quan era a Sitges, vivia amb la seva família al carrer de la Divina Pastora. Un bon lloc. 

                                        J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 4 d'abril del 2025)