La nostra generació serà l’última que anomenem a la platja que s’estén a sota mateix l’església, com la platja de les barques. I que, en la toponímia local, correspon a la de la Fragata. Perquè podem dir que nosaltres hem estat els darrers de contemplar com els pescadors varaven les seves barques en aquesta zona. Una operació que es convertia en una imatge típica dels pobles, on una de les seves principals activitats ha estat la pesca.
Aquell escampall d’embarcacions anava acompanyat d’unes singularitats i uns costums que sempre eren els mateixos. Si més no, hi havia unes hores que els canvis que es produïen guardaven relació amb la laboriositat i destresa que requeria l’ofici i en el medi on es desenvolupava, el qual tenia un taló de fons sensacional.
Un d’aquests moments es produïa a l’hora de treure les embarcacions a la mar. Així com quan aquestes, ja de tornada, eren entrades a la platja. I més que les anades eren aquestes tornades les que congregaven més curiosos i gent que anaven a ajudar a realitzar aquesta operació. I dic que l’arribada era més concorreguda perquè tenia lloc durant les primeres hores del matí, en canvi la sortida es produïa durant la nit, per tant en una franja horària no tan freqüentada.
En aquells anys els pescadors estenien les xarxes al llarg del passeig , a partit de la piscina, fins molt més enllà. Ara que n’és tan transitat, aquest escampall seria impossible de fer. Un cop eren esteses, homes i dones realitzaven les feines de “remendar”.
Amb tot, hi havia pescadors que preferien les entrades de les seves cases per a realitzar la mateixa feina, com era el cas d’en Joan Cañameras que, assegut en el portal de la casa on vivia, al carrer Carreta, no necessitava tanta extensió. Que per cert, una barca seva va romandre inactiva, durant molt anys, ocupant un tros de passeig, quasi bé a l’alçada del carrer Sant Pau.
El carrers Carreta i Tacó, “l’ensanche”... als qual ja m’hi he referit moltes vegades, han estat els llocs on hi ha viscut un bon nombre de pescadors. Els autòctons i altres vinguts d’arreu, molts, de Roquetes de Mar i d’altres pobles d’aquelles contrades. Que junt amb els pescadors d’aquí van formar un important col·lectiu de pescadors.
Arriba un punt en què, paulatinament, es van fer grans, i van deixar de sortir a pescar i, sense relleu generacional, vam poder ser testimonis, com de la platja de les barques s’anava reduint el nombre d’aquestes essent, substituïdes per embarcacions de recreo, que no és el mateix. Fins que les poques que quedaven, dedicades a la pesca, es van ubicar al port d’Aiguadolç I progressivament ha anat minvant el nombre. A dia d’avui només quatre es troben amarrades just a la bocana del mateix port. Al costat d’embarcacions de luxe. El contrast sorprèn, però per a mi que sento una mica de nostàlgia del passat, contemplar aquestes quatre mal comptades barques, d’una simplicitat extrema que dista molt d’aquells barques més grans, amb aquells peculiars llums que portaven de corcoll als aficionats a la fotografia, que els havien retratat de tots costats, són l’últim vestigi d’un poble que també era de pescadors. I això sap greu, que una de las activitats importants d’aquesta vila marinera vagi desapareixent. Que malgrat aquesta davallava encara manté la confraria de pescadors, situada la mateixa entrada d’aquest braç de moll. Mentre em ve a la memòria la confraria situada al mateix Passeig de la Ribera. A sobre hi vivia el Sr. Mariano Mairal, el qual desenvolupava un càrrec de la marina i per les grans ocasions es vestia, de cap a peus, de blanc
Amb tot això, l’altre dia ens va deixar un d’aquells emblemàtics pescadors, en Juan Rubí Moreno. De la nissaga dels Rubí que van feinejar en les nostres aigües, junt amb els pescadors de casa nostra. Amb ell hi associem l’admiració que sentim per a tots els seus companys i per a ell en particular. I que junt amb el tarannà alegre de la Maria, la seva esposa, hem conviscut plegats tots aquests anys, entre mar i terra. Que aquesta et sigui lleu.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 5 de maig del 2023 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada