Els carros tirats per cavalls, es veia a venir, tenien els dies comptats. Van ser fins que, poc a poc, es va anar modernitzant el camp amb l’aparició dels tractors, i es va acabar el mitjà que feien servir els pagesos per anar i venir del tros, de la vinya. També amb la imatge sortint i entrant de l’estable, de bon matí i a la posta del sol. Un detall que conferia als carrers del poble, als camins del nostre terme, una icona que s’associava a la vida camperola que s’alternava amb l’altre activitat, la pesca. Però mentre els pagesos es servien del carro i del cavall, els pescadors eren més de “carretilla” per transportar la pesca i les xarxes .
La imatge del pagès comandant el cavall, era de les pocs elements que distreia la monotonia del paisatge, junt amb el compassat pas dels cavalls que també era l’únic que desbaratava el silenci del camp. Aquest avançar per camins de terra anava acompanyat d’un detall que no passava desapercebut, la companyia del gos que es situava sota del carro.
Va passar que, amb la proliferació de la construcció i abans de posar-se de moda les vendes per correu, el qui disposaven encara del carro i del cavall, van aprofitar per establir un servei de transport de runes i de repartiment de paqueteria. Amb tot això es va allargar una mica més la presència d’aquest mitjà pels carrers de casa nostra. On no tot eren cavalls, sinó que els burrets també tenien el seu protagonisme i, més modestos ells, no vol dir això que no fossin menys aptes per transportar capses de cartró als tallers de sabates. I sifons i gasoses als establiments del ram.
Van fer just, perquè avui tot això no seria ben vist, degut a la conscienciació en favor dels animals. Tot i que els seus propietaris acostumaven a tractar-los molt bé, sobretot que anessin ben alimentats. A excepció d’en Sallarés que va voler experimentar amb el seu cavall i, dit per ell mateix, quan ja el tenia acostumat quasi no menjar, va i se’l hi mora.
I d’aquells estables que flairaven a garrofes en va començar a sortir olor de benzina. Els cavalls van ser substituïts pel que es coneixia com a moto-carro. Un tricicle amb motor, al qual se li afegia una caixa per disposar-hi càrrega en la part de darrera. Tot el que anava relacionat amb els cavalls va desaparèixer del tot, fins i tot les seves caques que la gent s’afanyava a recollir per desprès llançar a femer de l’hort. I de passar d’anar a ferrar els animals a can Fausto a haver de passar pels tallers de mecànica.
La modernitat que representava aquest mitjà de transport, contrastava amb el que transportaven alguns, com els que disposaven la bodega de can Javier, la Candelaria i de la pròpia fàbrica del gel, i que eren les barres de gel que sortien d’aquesta situada al carrer Espalter, les que les esmentades bodegues distribuïen, a trossos, entre la clientela que els hi sol·licitava.
També disposaven de tricicles els drapaires, com els germans Mir i en Manel Pérez. En Joan de la lleteria que tenia una manera particular de pujar al seient del comandament: engegava el motor, amb la palanqueta per la banda d’aquest, tot seguit passava per davant del manillar i pujava per l’altre costat, per la banda del seient de l’acompanyant. Tothom puja i baixa per on vol.
Els de casa també en tenien un. Una feina, la de transport dels mobles, que abans feien amb carretó tirat per la força del braços i que un dia del mes de juliol, després de dinar, els hi va tocar desplaçar-se fins a la caserna de la guàrdia civil i , quan hi van arribar, una mica més els han de reanimar els servidors de la Benemèrita, amb els mètodes més convencionals de reanimació. Només tornar a casa es van afanyar a visitar el concessionari corresponent.
Aquest cap de setmana es celebra el tradicional Ral·li de Cotxes d’Època. Que ens permet tornar a guaitar a l’evolució de l’automoció i poder apreciar, cada vegada més, la sofisticació que ha assolit el món del motor. Quan no fa tants anys que al nostre poble encara circulaven carros tirats per cavalls i les feines de camàlic es van començar a alleugerir amb l’aparició dels moto-carros.
J.Y.M.
(Article publicat a l'Eco de Sitges, el 10 de marcă del 2023 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada