Perdoneu la gosadia en quant a voler exagerar la ubicació que fa referència al Regne Unit. Tanmateix la notícia es llegia en aquestes pàgines, una nota de la direcció del setmanari que informava de la incorporació del que ells anomenen "L'Eco in English". Detall que es presta a oficialitzar la internacionalitat del diari.
Poc es podia imaginar el seu fundador, el Sr. Josep Soler i Cartró, en aquell llunyà mes de març del 1886 que l'Eco de Sitges, llavors concentrat en no gaire més que un parell de fulls, que a l'any 2021 el seu setmanari, amb 48 pàgines, aconseguirà un prestigi internacional. De primer publicat amb llengua castellana, després completament en català i a partir d'avui s'hi incorpora la llengua anglesa.
Al llarg de la dilatada història de la nostra publicació, s'han alternat en aquestes pàgines col·laboradors/es els quals des dels seus llocs de residència, a voltes lluny de casa nostra, han enviat les seves cròniques on han explicat experiències viscudes en els seus destins, i també establint un intercanvi d'informació dels respectius llocs, fet que aconsegueix establir les bases del que podríem anomenar una corresponsalia. Això ha permès que l'Eco establís un nexe de connexió permanent amb els seus col·laboradors més llunyans. Per posar dos exemples em centraré en l'amic Rafael Font i Farran que des de París enviava les seves cròniques les quals ens oferien diferents visions de la capital francesa, explicades per un sitgetà que era un veterà del setmanari. L'altre exemple el trobem en la recordada Ramona T., muller dels prestigiós periodista sitgetà, en Josep Maria Massip i Izabal, que residien a Washington DC i des d'allà delectava als lectors amb les seves interessants cròniques procedents dels Estats Units d'Amèrica, poca broma.
Trobaríem molts més col·laboradors, dispersos pel món, que en determinats moments de la llarga trajectòria del setmanari, han fet arribar relats diferents, els quals han permès conèixer costums i maneres de fer i d'ésser de la gent i de llocs tan complexos com singulars, però molt apartats d'aquesta redacció.
Tampoc cal anar tan lluny, els nostres veïns més propers, la gent de Sant Pere de Ribes, sempre han mantingut uns nexes de col·laboració amb el diari. El recordat Josep M. Soler, net del fundador, quan s’esqueia despenjava el telèfon i establia connexió amb Ribes i es pot dir que a peu de carrer del Pi obtenia la informació que permetia conèixer el que tramaven els ribetans. Fins que un jove corresponsal, en Magí Fortuny i Poch, va establir contacte permanent entre el seu poble d’adopció, Ribes i Sitges, que és també el poble de la seva mare Eusèbia Poch. Qui ho hauria de dir que en Magí, el jove sitgetà amb inquietuds periodístiques, que als 4 anys es va establir a Ribes, poble del seu pare, es convertiria en l'actual director del setmanari.
Tot això passava sota un únic enunciat, l'Eco de Sitges. Un nom que ho diu tot, però que necessitava expandir-se, fins que troba la formula d'una capçalera compartida, l'Eco de Ribes. Aquesta amb la portada i contraportada exclusiva de temàtica ribetana i en el interior unes pàgines que n’amplien la informació . Que no és poca cosa, ja que l'Eco de Ribes fins i tot disposa d'un Consell Assessor format per: Miquel Muç Vall i Soler, Manel Milà i Vidal, Joan Pasqual i Olivella, Clara Sistané i Caldés i Carme Bernet i Casas.
Recordo amb simpatia al recordat amic Manel Ferrer Hill, el qual va aportar a aquestes pàgines unes interesants col·laboracions que van contribuir a donar a conèixer molts detalls de la vida sitgetana d'antany i dels seus protagonistes. Signava la seva columna amb la simplicitat del seu nom, ell que era tan alt i gros, Manel. Una vegada li va voler donar internacionalitat al seu anecdotari al referir-se a una sublim temàtica russa i per tal d'adaptar-se al contingut de la mateixa, va signar de manera molt integradora: Manelof.
A Rússia encara no hi hem arribat, però sí que l’Eco pretén apropar-se a la nombrosa comunitat anglesa que viu entre nosaltres, d'aquí en ve l’interès de la direcció per a que puguin llegir en la seva llengua les notícies més destacades del nostre poble i també poder ampliar el nombre de col·laboradors que s'expressin en aquest idioma. Una iniciativa que ha nascut entre una altra modernitat que tampoc s'hagués imaginat el fundador, la web del setmanari. Com aquesta secció que avui s'incorpora, promoguda entre la direcció i el periodista Tim Parfitt.
Al pas que anem no serà d'estranyar que arribem a veure aquells singulars venedors de premsa, cridar a viva veu i en plena plaça Picadilly Circus de Londres: L'Eco in English!, l’Eco in English!... Una fantasia del qui signa, però el que sí és una realitat que el setmanari ja arriba a Londres i a qualsevol lloc del món, només cal que hi hagi connexió a Internet. En el 1886 ningú s’hagués imaginat que l’Eco arribaria tan lluny. I espera’t.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 26 de marca del 2021)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada