REBROT DE FESTA MAJOR

Des del mes de març  estem pendents dels rebrots que es produeixen d’aquesta maleïda pandèmia, la qual ens ha desguitarrat molts projectes i detalls del viure quotidià. Pel camí hem anat perdent vides, que és el més llastimós. De la mateixa manera que els complements que ajuden a que el dia a dia s’envolti d’uns al·licients que ajuden a que la vida no sigui tan monòtona. Em refereixo a les festes que s’emmarquen en  l’àmbit de les tradicions.

      Enmig de tot plegat  vam arribar a la  Festa Major i ens va produir una sensació estranya, perquè res ha estat el que era, a excepció dels morterets i l’Ofici religiós i poca cosa més. Amb la imatge de Sant Bartomeu, curosament adornada, però sense moure’s del temple. Quan des del 2016  s’havia establert el costum que, uns dies abans de la festa , era traslladada en comitiva festiva a casa del pendonista de torn. I allà era rebuda amb tots els honors que es mereix i acollida amb l’emotivitat que assoleixen els dos protagonistes, el pendonista i la imatge. On tots els detalls són pocs en el moment d’exhibir-la a tothom que s’hi apropa pe veure-la. Doncs res de tot això ha estat possible.

     Ara, durant aquest mes de setembre, és temps de verema, i en aquesta recol·lecció del raïm les coses tampoc no van del tot bé. Ha influït una propagació del míldiu que ha reduït considerablement la collita i, per si això fos poc,  l’acció devastadora dels porcs senglars ha contribuït, també, a rebaixar la quantitat.

      En el nostre terme queden poques vinyes que rebrotin quan s’escau, tanmateix si guaitem per damunt el turonet de la Creu de Ribes, encara podem apreciar com els tractors  entren a les vinyes i surten carregats de raïm. Una activitat que fa goig de veure, com les mateixes vinyes que s’arrenglen a banda i banda de la carretera en direcció a Ribes. Elles ofereixen un testimoni del que havia estat d’important la vinya a casa nostra i a la dels pobles veïns.

     Aquí, per aquestes dates, es celebrava la Festa de la Verema  la qual, per decisió dels organitzadors, ara es fa coincidir amb el Festival de Cinema. La festa incloïa la proclamació de la “Reina”, càrrec que acostumava a recaure en una noia de l’alta societat, qui s’acompanyava d’una cort de dames d’honor on, entre ells, potser s’hi trobava alguna sitgetana.

    Fins arribar el dia que la reialesa vinícola va donar pas al pubillatge i amb tan bon encert que la Pubilla era escollida, el divendres abans de la Festa de la Verema, entre les nois sitgetanes. L’escollida assoleix el rang de Pubilla de Sitges, a la qual acompanyen les pubilles de les diferents entitats sitgetanes. 

    Al protagonisme de la Pubilla se l’hi va afegir l’Hereu  al qui acompanyen la resta de candidats. La Pubilla i l’Hereu de Sitges, a la vegada són aspirants a convertir-se en la Pubilla i Hereu de Catalunya. Distinció que ja han ostentat alguns/es dels nostres representants.

     Tot això bé a tomb perquè l’elecció es celebra pocs dies abans de la festivitat de Santa Tecla, que és quan les pubilles i els hereus tenen un destacat protagonisme.

     Això va ser fins l’any passat, actualment en aquestes properes dates es tornarà a fer visible un rebrot de Festa Major. Només això, un rebrot. Perquè el virus no deixa que la festa germini amb tot el seu esplendor. La imatge de Santa Tecla tampoc es mourà de l’església, només li prendrà el protagonisme que, fa un mes, va tenir Sant Bartomeu a l’altar major.

    El que potser tindrà més afectació serà a la matinal infantil, al no poder-se fer amb el format al qual estàvem acostumats. Per a jovenalla,  perdre un any, pot influir en que el proper  ja no hi puguin participar, o que pugin de categoria i la talla dels gegantets i dracs els hi quedi petita. 

     Bona iniciativa va tenir el Sr. Salvador Mirabent i Paretas, quan va ser regidor de Festes. L’home que vivia junt amb la seva esposa al carrer Tacó, va gaudir d’aquella iniciativa, fins i tot quan ja no era regidor. El matrimoni anava, a veure passar el divertit seguici, a la botiga de can Juncosa,  al carrer Major, al costat de can Cartró, on les dones de la casa venien cassoles, olles de fang i els tradicionals porrons de vidre. Aquests que presidien les taules de la gent de Sitges, perquè en moltes d’elles el primer que es posava al seu damunt, abans que els coberts,  era el porró amb el vi fresc, que entelava el vidre i les gotes, de fredor, hi regalimaven enjogassades. Així, mentre s’anava i venia de la cuina per posar el que faltava a la taula , s’esqueia algun que altre traguet. I ni que fos Festa Major el porró no era substituït. Quan era el moment del cava, el servien en aquelles copes altes i eixatades, algunes amb el vidre gravat. 

    A començament de la propera setmana es farà present un altre rebrot de Festa Major, la de Santa Tecla. Bon senyal. Ens demostra que, malgrat tot, es manté la força de les arrels. I això crida a l’optimisme perquè, un  dia, aquests rebrots festius s’imposaran als rebrots del virus. 

     Serà una molt bona i esperada notícia. 

                                

                                                              J.Y.M.

( Articole publicat a l'Eco de Sitges, el 18 d'agost del 2020 )