ELS REIS PASSEN PEL GAFARRÓ

    Sempre m'ha agradat, durant aquestes festes, fer un tomb per algun dels indrets del nostre terme. Sortir a caminar per la muntanya, potser perquè considero que Nadal és una postal més de muntanya que no pas  de mar, produeix una sensació  diferent a la resta de dies, més acord amb la imatge del pessebre.

   I potser perquè el camp, durant aquest temps, en un estat d'absoluta decadència, ofereix una imatge bucòlica. Caminar per entre aquest monocrom marró, que brunyeix l'arada  quan  acaba de llaurar la terra, i on  la  rosada de la nit s'hi ha rebolcat abastament, és un autèntic privilegi. La calma i la lluminositat d'aquests dies, contribueix a fer més sublim aquest encant al qual em refereixo.

    A dalt el Coll de la Fita, un caminet s'endinsa al bosc; els pins, la frondositat dels matolls, sembla com si volguessin tapar, a propòsit, el paisatge que des d'allà es divisa. Per tal de que només sigui el bosc l'únic atractiu que acompanya al caminant. Si més no, de tant en tant, una escletxa s'obre entre la vegetació i permet guaitar al més enllà. Al fons, Sitges agafa una dimensió diferent; la de poble bonic, encisador. I és aquesta mateixa vegetació, quan es dispersa una mica, que el sol s'imposa a l'ombra,  la llum de l'hivern es recrea damunt el paisatge, que jo el qualifico de Nadal. Seguim el camí sortejant el pedruscall, els margallons i les sabines...

   Fins que allà, en un recer on el tot i el res és el mateix, i s’hi recreen els flaires de la muntanya, el piular dels ocells, els Amics  del Gafarró, fa anys,  hi van construir una taula i uns bancs per a qui vulgui descansar. I a les vigílies d'aquestes festes hi disposen el pessebre.

    Cada any  es van alternant en aquest bonic detall, el de fer el pessebre en el marc més adient, en un raconet de la muntanya, sota la cúpula estelada del cel. On a les 12 de la nit del 25 de desembre, la solitud n'és l'única companyia. Ni pastors, ni veïns fent via cap al portal. Res, només la nit mandrosa i calmosa que no deixa ni que sigui l’aire el qui desbarati tanta serenor.

    Aquesta vegada ha estat en Joan Ortiz l'encarregat d'influir, amb el seu art, un costum que, tot i restar allunyat de les mirades, als qui ens agrada caminar pels nostres camins, sabem que al Gafarró, aquests dies, hi ha el símbol més preuat del Nadal, il·luminat  a estones per la lluna i pel sol que s'hi alternen.

    Gafarró enllà, el camí es fa més feixuc  i el fred, que ens ha acompanyat a primera hora del matí, sembla que ja no sigui tan rigorós, o pòster influeix l’esforç que provoca la pujada que ens sufoca i fa que no el notem tant.

   I allà, amagada entre els pins, ens surt al pas la Creu de Sant Isidre. En aquest cim, el més alt  de casa nostra, que guaita al nostre poble, el Puig d'en Boronet. Fins allà,  en les vigílies de Nadal, també hi feia camí en Ramon Duran Ossó, gran entusiasta de les nostres tradicions a les que hi participava tocant el timbal en la colla de grallers per la Festa Major. Fuster  d'ofici i, els dies de festa, abnegat  voluntari de  la Creu Roja.

    En Ramon ens va deixar quan encara era massa jove i els seus amics continuen dipositant, al peu de la Creu  de Sant Isidre, el naixement. En Ricard Ruiz Tudela, membre també d’aquest voluntariat de la Creu Roja i membre de la Colla de Portants,  ha estat l'encarregat de que, un any més, el Nadal estigui representat en aquest indret, el qual és un referent de l'excursionisme local. Curiosament al  costat del naixement d'en Ricard, disposat en el que representa l'interior d'un temple, hi trobem una petita cova feta amb pedres que aixopluga un altre naixement, aquest és d'autor anònim i sembla ser que resta allà durant tot l'any, potser perquè som conscients que el temps passa ràpid.

     La imatge de Sitges, tot vorejant la carena, es perfila com un quadre amb influència de l'Escola Lluminista, d'una bellesa que captiva al caminant. Reprenem  el camí i aquest ens porta a un altre referent del paisatge local,  l'ermita de la Trinitat. La lluminositat del dia, la calma, el seu blanc enlluernador, el blau intens del mar, són el millor colofó per passar l'últim full del calendari. Fins aquest indret també hi ha arribat la bona disposició d'en Ricard que hi  ha arrecerat un altre naixement.

     L’estrella dels  pessebres de la muntanya, guia als tres Reis que arribaran demà a la nostra vila, just quan  la nit torni a embolcallar la tradició que es fa present al Gafarró, a la Creu de Sant Isidre, a la Trinitat, al Palau del Rei Moro, al Miramar, a l’ermita del Vinyet.... On excursionistes, també el grup de Pessebristes de casa nostra i altra gent amiga, cada any, fan possible enaltir la senzillesa d’un esdeveniment, Nadal.

                                                                                                                                  J. Y. M.
(Article publicat el 5 de gener del 2019 )