Es diu que
tot torna i, tard o d’hora, s’acaba fent
realitat aquest pronòstic . Els regals que portaven els Reis Mags de la nostra
infantesa eren molt diferents als d’ara, res a veure. Perquè prevalia l’
utilitat per damunt altres excessos ; un plumier de fusta, que va evolucionar
en un estoig de cobertes de plàstic que imitava la pell, com també una
capça amb una àmplia variació de colors de la marca “Alpino”. Ho completava
una cartera per anar a l’escola. A tot això, s’hi alternava algun que
altre detall, pocs, que suplia el desencís
de rebre un material repetitiu Per tant esperàvem aquests altres complements, que
ajudaven a mantenir vitaminada aquella il·lusió que, dintre de tot, era de bon conformar. No hi havia més remei.
Els patinets de
fusta van representar un avanç en tots els aspectes, sobretot per disposar d’un
element que, aquest sí, era ben rebut. Una oportunitat per anar sobre rodes. I
quan ja vam ser més grans, aquesta simple mecanització va estar acompanyada pel
desig de construir uns enginys, molt
casolans, que servien per agafar velocitat quan el carrer feia baixada. Es
tractava d’una plataforma sobre dos eixos; el de davant, movible i accionat mitjançant
una corda, i un altra darrera, en els extrems dels quals s’hi acoblava uns
rodets amb coixinets. I que asseguts a sobre, i depenen del desnivell,
aconseguiem baixar amb un certa velocitat.
Les quatre
fustes eren fàcils d’aconseguir, però ja no ho eren tant els coixinets en desús,
que els proporcionaven els mecànics i sobretot els que tractaven amb diferents tipus de motors, no necessariament
de cotxe. Es realitzaven visites al taller d’en Sebastià Yll i també al d’en
Josep Farran. Els primers estaven més especialitzats en la maquinària de les
fàbriques de calçat i amb les màquines
de cosir, les quals les havia en quasi totes les cases. En Farran es
dedicava més a altres motors que li encarregaven per a diferents usos.
En Josep, a més,
era un gran aficionat a navegar. Ell mateix es construïa unes piragües i uns
patins que eren l’admiració de tothom, pel ben fets que estaven i perquè els hi aconseguia una lleugeresa que no
tenien els que es venien al mercat. Una altra particularitat que estava al seu
favor, era la seva corpulència i la seva formació atlètica, que feia que a
remar pocs el guanyaven i a dominar la vela tampoc.
En Farran era un
personatge singular, que sabia escoltar i mentre l’interlocutor parlava ell ja anava pensant
la manera com havia de fer l’encàrrec
que li proposava. No interrompia mai i
quan li havien exposat tot el plantejament, deixava anar una mirada un xic
desafiadora, i tot seguit hi deia la seva. Com si, tractant-se d’un detectiu,
hagués resolt el cas.
Passen els anys
i els regals dels Reis han assolit una dimensió que tan il·lusiona a petits com
a grans. Els primers perquè el patinet s’ha modernitzat i ara són d’un alumini
que no pesa i a més es poden plegar. I Els de més edat, perquè disposen d’un
patinet elèctric que aconsegueix una velocitat gens menyspreable. És el que
deia, que tot torna i ho fa adaptant-se a la modernitat.
Desprès de Reis s’apodera la nostàlgia, perquè
passem d’una nit i un dia de il·lusió i emocions a un canvi molt dràstic; en
quant a l’ambient, l’estat emocional que s’enfronta a la realitat. Més acusat aquest
any, quan el dia de tornar a la normalitat ha coincidit en dilluns. Els nostres
pares, a aquesta represa, feixuga, en deien : “la cuesta de enero”. Durant
l’any hi ha dues nits tan
diferenciades amb la del dia anterior que sobte de tan diferents com són; una
d’elles és la nit del mateix dia de Reis, quan tot s’ha acabat, fins i tot les
festes, i l’altra la del dimecres de
cendra. Tant una com l’altra ofereixen una imatge que res té ha veure amb
la del dia abans.
L’endemà de la
festivitat de l’Epifania, es celebra la de Sant Ramon de Penyafort. Alguns
pobles de casa nostra celebren la Festa Major d’hivern. La que tinc més present
és la del Pla de Santa Maria, la de
Masllorenç i més propera, a la Ràpita i Santa Margarida i els Monjos. En tots
aquests pobles, algun any, l’endemà del dia de Reis, hi havien anat a amenitzar alguna que altra audició de
sardanes.
En el transcurs
de l’ofici del Vinyet, el dia de Sant Esteve, mossèn Josep Pausas va donar a
conèixer un fet curiós. Va informar que l’endemà de la festivitat de Reis,
celebrava l’onomàstica mossèn Ramon Català Güell , a més del seu 90
aniversari. El 2012 va complir 50 anys
de rector a la parròquia d’Olivella. Durant tot aquest temps va estar molt
vinculat al nostre volgut Santuari del Vinyet, on ha celebrat no sé quants mils
casaments.
Aquesta llarga
trajectòria sacerdotal, i en concret aquesta dilatada permanència com a rector en el poble d’Olivella, on ha
promogut diversos projectes beneficiosos pel llogaret, l’assimilen a
determinats rectors de poble que han aconseguit una merescuda popularitat . Com
mossèn Ballarín la va tenir.
Quan mossèn
Ramon va complir 40 anys al front de la susdita parròquia, va publicar un
llibre, amb detalls i anècdotes de les seves vivències com a rector de poble.
Sense oblidar-se d’un aspecte que va repercutir en l’àmbit cultural de la
nostra vila, on l’any 1971 va dirigir l’acabada de formar Coral del Patronat. En
el 1961, amb motiu dels 25 anys de la Coral, es va publicar un llibret on repassa
la trajectòria d’aquesta formació coral, amb el mossèn al capdavant. Llarga i
prolífera vida sacerdotal del mossèn d’Olivella, com tots el coneixem.
Hi ha vida i
diversió més enllà de la festa dels Reis, venen dies de celebracions de festes
majors d’hivern. La qüestió és no parar.
J. Y. M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada