Des de fa unes
setmanes, al nostre poble, han coincidit molts actes, els quals simbolitzen la
diversitat cultural i de tradicions que
s’emmarca en aquesta pluralitat que tant distingeix el nom de Sitges.
El dissabte abans de la clausura de
l’
, va tenir lloc a la Plaça dels Artistes, la col·locació
de la placa dedicada a la Dolors Luján. Artista sitgetana de llarga
trajectòria, on la seva obra ha anat progressant segons les directrius que
marquen determinats estils i que tant influeixen en les diferents etapes creatives l’artista. De
sempre he sentit curiositat per aquests canvis, perquè observo unes constants
transformacions, que es reflecteixen en el resultat final de l’obra. Influeix
amb tanta força, que sembla ser que és impossible tornar enrere.
De sempre l’art
ha campat per la casa de la Dolors, ella influenciada per la pintura i el seu
marit, en Josep Bernad, per la fotografia. Dues maneres diferents de contemplar
el món amb mirada d’artista. Ell a
traves del visor de la màquina de fotografiar i ella des d’una perspectiva més
àmplia, però que tenen en comú, la lluminositat. A la Plaça dels Artistes, el
dia era lluminós i l’artista homenatjada transmetia la felicitat que suposa
contemplar l’obra acabada de fer. I més quan aquesta, reuneix a tants
admiradors.
A l’endemà
tenia lloc la clausura de l’Exposició de Clavells, i amb ella tots els actes
que han acompanyat a la festivitat del Corpus Crhisti. Que aquest any no li han
faltat ingredients per esdevenir diferent. Circumstància que ha servit per evidenciar
que som únics. Que no ens acoquinem davant les adversitats, ni que aquestes
siguin meteorològiques. Admirable ha estat la resposta de la gent que, tot i
que les previsions eren desfavorables, han omplert els carrers de flors i han
escenificat en el Cap de la Vila una
reproducció exacta d’un dels accessos a les terrasses de Maricel. Segons
projecte de la Montse Curtiada, col·laboradora del Consorci dels Museus, i amb
el suport tècnic del qui n’és el restaurador del patrimoni, en Josep Pascual.
Una altra obra
d’art que l’han culminat la resta de col·laboradorr/es dels Museus de Sitges,
les quals amb flors, van reproduir l’escut de Maricel. Tenint cura de la
coordinació la seva Directora, la Vinyet Panyella. Qui completava els detalls
que tan ajuden a personalitzar una obra de la qual, totes i tots, s’estimen i
mimen.
L’Angelina
Salesas, Presidenta de la Comissió de Corpus, es mostrava satisfeta per la
feina portada a terme per tots els membres que conformen aquest organigrama
organitzatiu i de tots els participants. Que va fer que l’ofrena dels clavells a la
Mare de Déu del Vinyet, es veiés molt concorreguda. On el senyor Rector, mossèn Josep Pausas, amb
un bri d’humor fi i brillant, emplaçava als nens i nenes que no van poder sortir en la processó, a causa de la pluja,
que s’hi podrien incorporar l’any que ve. A la vegada que recomanava que
tinguessin cura, per tal de que els vestits que portaven per rebre la primera
comunió, continuessin sent aprofitables. No cal dir que el senyor Rector està
en tot.
Però el que
estar clar és que, el que va fer augmentar el nombre d’assistents, va ser
l’enunciat fi de festa que tindria lloc als jardinets de davant de l’ermita.
Amenitzat pel grup K-liu i amb fideuà com a plat fort. Un bon final per unes
celebracions que van tenir de tot.
No hi ha dubte que les tradicions són també
cultura. Però la cultura en majúscules es va emplaçar a la Biblioteca Santiago
Rusiñol, per celebrar el 82 aniversari de la seva inauguració, el 14 de juny
del 1936. Precisament quan feia poc que
ens havia deixat en Josep Junyent Sedó, que, aquell dia, va ser l’encarregat de
llegir un text de l’Emili Picó, durant l’acte
que va presidir el llavors
conseller de Cultura de la Generalitat, Sr. Ventura Gassol.
Vuitanta dos
anys després la Biblioteca ha estat notícia, sobretot pels cinc anys que ha
estat tancada, per a realitzar treballs de màxima urgència i dels quals han
sorgit molts imprevistos, que ha fet que es retardés la seva obertura. I perquè
al no poder celebrar els 80, dos anys després ofereix una nova imatge, tot i
que he escoltat comentaris que és massa funcional, que hi troben a faltar les
taules i aquells sillonets tan característics de la sala gran. La informàtica
ha substituït les antigues taules, per elements impersonals. Les persones més
experimentades sempre han dit que: a cada bugada es perd un llençol. Aquí, una
mica més i es perd “l’oremus”,
L’endemà, en la
sala del Grup d’Estudis Sitgetans, es dona la sortida a l’any Pompeu Fabra, en
commemoració dels 150 anys del seus naixement i els 100 de la publicació de la
seva Gramàtica Catalana. El primer conferenciant va ser el filòleg i
catedràtic, Sr. August Bover. Amb una interessant parlament, en el qual va
detallar aspectes de la vida i obra del prestigiós lingüista. Les conferències
s’aniran succeint, amb la coordinació del Director de l’Eco, Sr. Antoni Sella.
I demà revetlla de sant Joan, amb la flama
vinguda del cim del Canigó, en ple solstici d’estiu. Festa al Poble Sec i a
l’Hospital de Sant Joan. Festa embolcallada de tradició, de les més
entranyables de casa nostra. Amb aquesta nit que s’envolta d’uns poders
especials, d’uns rituals que giren a l’entorn del foc i a aspectes que fomenten
unes certes creences de poders ocults i que només coincideixen en aquesta nit.
Quan es faci de dia, la màgia de tot plegat, ens retorna a la realitat, al dia
de Sant Joan Baptista. Quan les brases de les fogueres encara fumegen i la coca
ha deixat un bon regust de boca.
Que el gaudiu amb la mateixa felicitat que ho
faran els Joans i les Joanes.
J. Y. M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada