Amb aquest anunciat demà comença a Girona una nova edició
de la mostra floral que engalana els espais més singulars de la ciutat.
Colorit, flaires i art es combinen oferint una mostra que causa admiració tant
als qui hi resideixen com al nombrós nombre de visitants que hi acudeixen. Just
en aquest començament de maig, que és quan les flors mostren les seves millors gales, com a resultat d’una
primavera que es torna a manifestar complaent i atractiva.
Girona conserva
l’encant d’un poble gran, amb un nucli antic que marca diferencies amb una gran
ciutat. El seu call jueu aporta aquesta pàtina d’antiguitat i història que fa
que caminar per entre l’estretor dels seus carrers singulars i molts costeruts,
es converteixi en un plaer que t’aïlla del bullici de les grans urbs. Deixant a la vista un bon nombre de patis,
ombrívols on la pedra sembla tenyir-se d’un gris antagònic. Espais que de per
si conserven un senyoriu que no s’ha desencantat i que amb els colors de les
flors, la seva ben dissenyada distribució, contribueixen a oferir una elegància
passatgera, però molt representativa del lloc i de la gent que ho fa possible.
Una ciutat on
una bona part de les seves cases donen l’esquena al riu Onyar, en elles si deix entreveure la vida que transcórrer en
el seu interior, amb els costums de les famílies, com és el de posar la roba a
secar estesa i abocada en l’entremat de
finestres que estan suspeses damunt el riu. Aquest testimoni de vida quotidiana
queda realçat pels colors vius amb els quals estan pintades aquestes
exterioritats. Una imatge que s’ha convertit en el símbol de la ciutat que es
fa més proper quan es travessa de riba a riba a través dels ponts que ho fan
possible. El més famós de tot és el de les Peixateries Velles. Un pont que
resulta un entramat de ferro ben disposat
i que va ser construït per l’empresa Eiffel, la mateixa que va aixecar
la famosa torre del enginyer a Paris.
Ressalta per estar pintat de color vermell, detall que també serveix com a
identificació: el pont vermell. A tothora l’aigua del riu serveix de mirall i
d’aquesta manera el colorit de les cases reflectit a damunt de la superfície ofereix un miratge sensacional, amb el
darrera fons de l’opulenta catedral,
junt amb l’esvelta torre de la basílica de sant Feliu. Una vista de postal per
recordar en tot temps
Però resulta
que el temps de les flors també nosaltres el sabem aprofitar. Som a poques
setmanes de la festivitat de Corpus i els preparatius ocupen a artistes com el
pintor Pere Martín que és l’encarregat del projecte decoratiu en els graons de
l’escala de la Punta i que el dia 20 d’aquest mes fins al 29, ofereix una
exposició de la seva obra floral en l’Estudi Vidal. Igualment estan atrafegades les persones que són responsables de
l’organització i a tots/es els qui durant tot l’any tenen cura dels clavells, o dels cossis que
disposen en els balcons de les seves cases. Com les senyores que tenen la perseverança de contribuir, amb el Ram de
tot l’any, al record i reconeixement a Santiago Rusiñol.
Una de les seves
obres més conegudes i de gran bellesa és el quadre El Pati Blau, inspirada en
el pati de la casa del carrer Major, la qual havia estat habitada per en Quimet
Roses i Rovira i la seva muller, filla del popular carter Àlvarez . El patí s’aboca al carrer Àngel
Vidal i des de fa uns anys. Gràcies a l’obertura que s’hi va fer, ens permet
contemplar-lo i gaudir d’aquest espai tan significatiu d’una manera directa.
Amb motiu del nostre temps de flors, en Francesc Parra i en Xavi Quintanilla
han estat els escollits per, una any més, incorporar l’espai a la festa del Corpus, que comptarà
amb l’aportació floral de totes les encarregades de dipositar
el seu ram de flors en el gerro
del despatx de Santiago Rusiñol en el Cau Ferrat .
Curiosament el carrer Àngel Vidal ha estat un
carrer de patis singulars. Més avall hi havia la casa de la Feliciana Ferret
que tenia entrada també pel carrer major i per aquesta altra banda s’apreciava
el seu pati que presidia una
escultura de dona. Feia les funcions de
porter l’Agustí López que a la vegada formava part de la plantilla de la guàrdia
urbana. Era gallec i tot i els anys que feia que estava entre nosaltres no
havia perdut del tot l’accent i el posat
que el caracteritzava. Com a sobresou venia tabac d’amagatotis, cosa que no era
compatible amb el seu càrrec de servidor de l’ordre, però de molt pitjors n’estem veient.
Quan es va construir un edifici nou, van tenir l’encert de donar
protagonisme al pati pel qual s’accedeix a la porta de l’escala, retornant l’escultura al seu pedestal. Per
Corpus també l’han engalanat amb flors.
Davant per
davant el jardí del Retiro que han perdut tot el seu encant, res a veure de
quan hi havien les arcades als dos costats de la pista per on s’hi emparrava
unes frondoses buguenvíl·lies que quan florien era una delícia per a la
vista.
Més avall, el pati de can Querol, on també
predominava el blau i s’hi va pintar, a l’any 1884, el quadre “La Processó de
Sant Bartomeu” obra de Felip Massó i de Falp. El recinte estava tancat per unes grans portes i també,
amb la remodelació, han deixat al descobert un pati que s’afegeix als del
veïnat .
Sitges tornarà
a mostrar una florida que cada cop més pren model de la de Girona, Tot i que la
continuïtat de les catifes florals, de l’exposició de clavells i l’ornamentació
floral dels balcons, ens permet parlar d’una florida fruit de la perseverança
de moltes generacions que trenca el tòpic de quan es diu que una flor no fa estiu ni dues primavera.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 8 de maig de 2016 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada