Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

11 de maig 2016

TEMPS DE FLORS

       Amb aquest anunciat demà comença a Girona una nova edició de la mostra floral que engalana els espais més singulars de la ciutat. Colorit, flaires i art es combinen oferint una mostra que causa admiració tant als qui hi resideixen com al nombrós nombre de visitants que hi acudeixen. Just en aquest començament de maig, que és quan les flors mostren  les seves millors gales, com a resultat d’una primavera que es torna a manifestar complaent i atractiva.
    Girona conserva l’encant d’un poble gran, amb un nucli antic que marca diferencies amb una gran ciutat. El seu call jueu aporta aquesta pàtina d’antiguitat i història que fa que caminar per entre l’estretor dels seus carrers singulars i molts costeruts, es converteixi en un plaer que t’aïlla del bullici de les grans urbs.  Deixant a la vista un bon nombre de patis, ombrívols on la pedra sembla tenyir-se d’un gris antagònic. Espais que de per si conserven un senyoriu que no s’ha desencantat i que amb els colors de les flors, la seva ben dissenyada distribució, contribueixen a oferir una elegància passatgera, però molt representativa del lloc i de la gent que ho fa possible.
     Una ciutat on una bona part de les seves cases donen l’esquena al riu Onyar, en elles  si deix entreveure la vida que transcórrer en el seu interior, amb els costums de les famílies, com és el de posar la roba a secar estesa i abocada en l’entremat de  finestres que estan suspeses  damunt el riu. Aquest testimoni de vida quotidiana queda realçat pels colors vius amb els quals estan pintades aquestes exterioritats. Una imatge que s’ha convertit en el símbol de la ciutat que es fa més proper quan es travessa de riba a riba a través dels ponts que ho fan possible. El més famós de tot és el de les Peixateries Velles. Un pont que resulta un entramat de ferro ben disposat  i que va ser construït per l’empresa Eiffel, la mateixa que va aixecar la famosa torre del enginyer  a Paris. Ressalta per estar pintat de color vermell, detall que també serveix com a identificació: el pont vermell. A tothora l’aigua del riu serveix de mirall i d’aquesta manera el colorit de les cases reflectit a damunt de la superfície  ofereix un miratge sensacional, amb el darrera fons de l’opulenta  catedral, junt amb l’esvelta torre de la basílica de sant Feliu. Una vista de postal per recordar en tot temps
      Però resulta que el temps de les flors també nosaltres el sabem aprofitar. Som a poques setmanes de la festivitat de Corpus i els preparatius ocupen a artistes com el pintor Pere Martín que és l’encarregat del projecte decoratiu en els graons de l’escala de la Punta i que el dia 20 d’aquest mes fins al 29, ofereix una exposició de la seva obra floral en l’Estudi Vidal.  Igualment estan atrafegades  les persones que són responsables de l’organització i a tots/es els qui durant tot l’any  tenen cura dels clavells, o dels cossis que disposen en els balcons de les seves cases. Com  les senyores que  tenen  la perseverança de contribuir, amb el Ram de tot l’any, al record i reconeixement a Santiago Rusiñol.
   Una de les seves obres més conegudes i de gran bellesa és el quadre El Pati Blau, inspirada en el pati de la casa del carrer Major, la qual havia estat habitada per en Quimet Roses i Rovira i la seva muller, filla del popular carter  Àlvarez . El patí s’aboca al carrer Àngel Vidal i des de fa uns anys. Gràcies a l’obertura que s’hi va fer, ens permet contemplar-lo i gaudir d’aquest espai tan significatiu d’una manera directa. Amb motiu del nostre temps de flors, en Francesc Parra i en Xavi Quintanilla han estat els escollits per, una any més, incorporar  l’espai a la festa del Corpus, que comptarà amb l’aportació floral de totes les encarregades de  dipositar  el seu  ram de flors en el gerro del despatx de Santiago Rusiñol en el Cau Ferrat .
      Curiosament el carrer Àngel Vidal ha estat un carrer de patis singulars. Més avall hi havia la casa de la Feliciana Ferret que tenia entrada també pel carrer major i per aquesta altra banda s’apreciava el seu pati  que presidia una escultura  de dona. Feia les funcions de porter l’Agustí López que a la vegada formava part de la plantilla de la guàrdia urbana. Era gallec i tot i els anys que feia que estava entre nosaltres no havia perdut del tot l’accent  i el posat que el caracteritzava. Com a sobresou venia tabac d’amagatotis, cosa que no era compatible amb el seu càrrec de servidor de l’ordre,  però de molt pitjors n’estem  veient.  Quan es va construir un edifici nou, van tenir l’encert de donar protagonisme al pati  pel qual s’accedeix  a la porta de l’escala,  retornant l’escultura al seu pedestal. Per Corpus  també l’han engalanat amb flors.
    Davant per davant el jardí del Retiro que han perdut tot el seu encant, res a veure de quan hi havien les arcades als dos costats de la pista per on s’hi emparrava unes frondoses  buguenvíl·lies  que quan florien era una delícia per a la vista.
    Més  avall, el pati de can Querol, on també predominava el blau i s’hi va pintar, a l’any 1884, el quadre “La Processó de Sant Bartomeu” obra de Felip Massó i de Falp. El recinte  estava tancat per unes grans portes i també, amb la remodelació, han deixat al descobert un pati que s’afegeix als del veïnat .
     Sitges tornarà a mostrar una florida que cada cop més pren model de la de Girona, Tot i que la continuïtat de les catifes florals, de l’exposició de clavells i l’ornamentació floral dels balcons, ens permet parlar d’una florida fruit de la perseverança de moltes generacions que trenca el tòpic de quan es diu que  una flor no fa estiu ni dues primavera.
                                                                                            J. Y. M.


 ( Article publicat a l'Eco de Sitges el 8 de maig de 2016 )

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez