Des de fa un
temps, potser més d’un any, cap allà a mitja tarda es gira
un aire persistent. Molest, perquè és fresc. Un fenomen que, degut a aquesta
continuïtat, comença a aixecar comentaris d’estranyesa. Sobretot perquè és un
fenomen anormal, ja que pel nostre poble no havien circulat tants aires com
ara. El mes ventós per excel·lència ha estat el març, la resta de mesos, llevat
alguns dies excepcionals, plana una calma absoluta. D’aquí que aquesta persistència es pot
considerar un fet pel qual, els neòfits,
no sabem les causes d’un aire que, amb puntualitat rigorosa, es fa
present quasi cada tarda.
Aquest aire fresc
comença a neguitejar a les persones que el seu negoci i, per consegüent, la
seva activitat professional està planificada i pensada per treure profit de la meteorologia
que fins ara ens era del tot favorable. Comenten, nosaltres ho hem pogut
observar que a les 9 del matí plana una calma extraordinària, molt favorable
per a totes les activitats a l’aire lliure, inclosa la de prendre el sol a la
platja, si més no a mesura que avança el dia comença a bufar aquest airet.
Curiosament els
vents són una referència primordial per els pescadors, pocs com ells saben de
les seves direccions i les conseqüències
que se’n deriven. Són un indicador, molt fiable, de com influirà en l’estat de
la mar. De com en poc temps pot canviar la direcció i obrar un canvi important.
M’han explicat que en més d’una ocasió han sortit amb un mar acceptable i de
cop i volta intueixen un canvi que pot tenir conseqüències negatives, el que fa
que hagin de posar direcció de tornada a port, just en el moment en què el mar
no té res a veure amb la relativa calma que va acompanyar la sortida.
Per a la gran
majoria de nosaltres, poc avesats en preveure canvis meteorològics, un
indicador molt fiable que anuncia pluja, és escoltar el so de les campanes, o
les campanades del rellotge de l’església, des de llocs del poble on normalment
no s’escolten. Cada vegada que això succeeix es degut a que bufa el Llevant i
les llevantades van precedides de pluja. D’aquí que el pronòstic sigui del tot
fiable, quan afirmem amb raó de causa: “plourà,
perquè s’escolten les campanes”.
Altres
prediccions anticipades i de característiques molt particulars, venen
precedides per molèsties en les anatomies de cadascú. Sobretot quan les
anomalies sofertes han estat en l’estructura òssia: operacions, fractures, o
simplement quan es desperta el dolor mortificador de l’ull de poll. Els canvis de temps, està comprovat, tenen
repercussions en les zones més febles o sensibles del cos i qui les pateix sap
que la molèstia és sinònim de canvi de temps.
Curiositats, com
un simple però persistent i mortificant dolor de maldecap, que igualment pot
avançar que la situació del temps és a
punt de canviar. Però l’indicador més visible és l’evolució dels núvols. En
aquest aspecte la gent del camp, per la part que els hi toca, també s’aventuren
a pronosticar si són núvols que porten pluja o simplement amaguen el sol. I és aquí
on es concentren refranys populars, com els que vaticinen: “cel rogent, pluja o vent”. O aquest
altra: “quan al cel hi ha bassetes, a la terra hi ha
pastetes”.... Amb tot, per anar més guiats, moltes cases tenien
disposades, en un lloc visible del menjador, el popular frare el qual, amb la
vareta a la mà, indica la predicció del temps i, quan sembla que ha d’anar a
maldades, fins i tot es cobreix amb la caputxa.. Ha estat el precursor dels
sofisticats baròmetres actuals que són d’una precisió molt acceptable.
Primer per la
ràdio, durant els serveis informatius, els anomenaven “el parte “, hi havia lloc per a les previsions meteorològiques. Quan
va irrompre la televisió en blanc i negre es va fer molt popular el seu home
del temps, Marià Medina, a qui de vegades substituïa el seu germà Ferran. A els
dos els va reemplaçar l’Eugeni Martín
Rubio, el qual va aportar a la seva popularitat una curiosa aposta que li va
suposar perdre el seu frondós bigoti. La primera dona a sortir a la pantalla
fent les previsions del temps va ser la Pilar Sanjurjo. Aquells principis de la
televisió, encara no existien les autonòmiques, les explicacions gràfiques de
l’evolució del temps, va crear molta expectació. Continua sent així, sobretot
quan tenim quelcom programat i part de l’èxit rau en el bon temps. Avui les previsions
són molt fiables, i els desajustos són mínims i sempre segons bufen els vents,
perquè els canvis imprevistos de direcció podem alterar les expectatives en el
moment de fer la previsió. També disposen de més i més moderns mitjans, a diferència d’aquells anys on, a banda dels
mecanismes existents, exercia influència, sens dubte, els coneixements, però
també la intuïció pròpia de l’ofici, d’aquí que es produïen molts errors en els pronòstics,
creant un clima de desconfiança.
Ara per ara a
la Vila bufen vents que mai havien bufat amb tanta continuïtat. Per aquest motiu la gent de
Sitges trobem anormal aquest fenomen i fa que sigui un tema del qual es comença
a parlar amb una certa estranyesa. Sobretot
per a tots aquells els quals els seus negocis estan pensats solament per
a que els vents els siguin del tot
favorables. Res a veure amb aquests, els quals són molestos i de difícil capgirar. Mala papereta si es vol
acontentar a tothom, perquè mentre els uns volen que plogui perquè tenen
quelcom plantat, altres els interessa molt sol i quan més calor millor El vent
té pocs adeptes, els havia tingut en
aquells pescadors o embarcacions que han fet servir les veles per sortir a
pescar o per navegar.
A ells els hi anava dedicada l’expressió: bon vent i barca nova. A la qual s’hi ha
afegit altres interpretacions.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 9 de maig del 2014 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada