Un final que comença amb festa no fa presagiar que això s’acabi així com així. Si més no el setembre és un mes molt alliberador, perquè es redueix la intensitat de la calor i el poble retorna a un ambient com a més casolà. Per tant, quasi bé, podríem parlar de final de temporada, perquè durant aquets dies va baixant paulatinament el nivell d’ocupació dels carrers. Un senyal inequívoc que, durant aquest mes, el retorn a la normalitat és un fet palpable en tots els àmbits. I sotmesa, ni més ni menys, que a les pautes que marca el calendari escolar, on està previst la tornada a l’escola de vailets i altres que no ho són tant. Aquest retrobament amb la docència produeix un replegament massiu als llocs d’origen, des on es reprenen un seguit de rutines que consoliden el dia a dia de la vida quotidiana. Recordo que en els meus anys escolars el col•legi no començava fins el dia 2 d’octubre, no ho feia el dia u perquè deien que era la festa del “cabdill”. Reconec que disposàvem de masses dies de vacances.
Altres aspectes que caracteritzen el mes de setembre es fan ostensibles en pobles com el nostre, on han conviscut la pagesia, la pesca i la industria del calçat , i just durant aquests dies l’ambient flairejava a most i el cellers tenien totes les portes obertes, situació que deixava veure, amb llum de dia, les interioritats ombrívoles d’aquestes petites capelles del vi.. L’anar i venir dels carros carregats de portadores, consolidaven l’aspecte camperol del poble. I el cellers eren un referent que ens encuriosia, perquè en cap altra època de l’any les seves intimitats les trobàvem tan a l’abast de les nostres mirades encuriosides, mentre en el seu interior es produïa un trafegar que tampoc es palesava la resta de l’any. Perquè tot i que durant els primers dies del novembre, quan es posava aixeta a la bota i es produïa un anar i venir de la clientela, fins que s’esgotaven les existències, no era el mateix moviment, la mateixa vitalitat que s’apreciava durant els dies que durava la verema.
Fins i tot aquí a Sitges, hem arribat a convertir en una mena d’homenatge la labor dels vinicultors, dedicant una festa, la de la “Verema” que aquest anys es trasllada a l’octubre i es farà coincidir amb el festival de cinema. Una combinació estranya, però que el vi ha estat i és el protagonista secundari en moltes escenes de la cinematografia universal. Amb la participació de la Pubilla de Sitges i, sembla ésser que també es comptarà amb la presència d’algun hereu. La pubilla, que serà proclamada aquest divendres, estarà acompanyada de la resta de companyes que han estat escollides per a representar les entitats, la seva presència contribueix a que la festa assoleixi un determinat protagonista de la gent de la Vila, a diferència de quan les escollides provenien de la colònia d’estiuejants, fet que s’apartava del populisme i coneixença local. Fins el punt que era considerada una festa forana.
D’uns anys cap aquí s’ha implantat una altra festa de caràcter festiu i redinvicatiu de la identitat catalana, em refereixo a la “Diada”, l’11 de setembre, quan es commemora la derrota del 1714, on es van perdre bous i esquelles. Aquesta festa té un protagonisme molt destacat que mobilitza a molt personal, com ha quedat demostrat en aquesta darrera celebració, on ha tingut lloc una participació massiva de ciutadans de casa nostra, nascuts aquí i també residents els quals, agafats de les mans, la seva força s’ha fet notar des de la frontera fins al darrer poble de la Catalunya sud. En uns moments delicats en tots els aspectes i amb un clara voluntat de demanar poder marxar una mica més sols. La qüestió és molt complexa i ningú s’atreveix a vaticinar com acabarà tot això i si sortirà rentable als nostres interessos. Trobo que s’haurien d’explicar, exposar i equilibrar molt bé els pros i els contres.
Amb tot arribem a les darreries del mes, quan altra vegada ressorgeixen les essències més representatives de la festa major. Aquesta vegada Santa Tecla revitalitza el relleu i ho fa amb tanta similitud que sembla que el temps s’hagi aturat durant les hores més puntuals de la feta gran. Però és el que deia, amb menys calor i menys visitants. Molts dels nostres la prefereixen, perquè argumenten que ho podem gaudir sense tantes aglomeracions. Anys fa que el Sr. Salvador Mirabent i Paretas, sent regidor de festes de l’Ajuntament, va tenir l’encert d’organitzar una matinal infantil, la qual cada any aconsegueix un nou record de participació. Una barreja d’enginy, junt amb una enorme voluntat d’aprenentatge, d’involucrar-se en una festa que desperta passions i admiració i, també, molt neguit participatiu. Un compendi de col•laboració de la mainada i dels pares que acaben implicant-s’hi d’una manera prou eloqüent i visible en el bestiar de foc i els gegants participants.
Quan la festa decanta cap el llindar de la nit, la última ballada dels gegants posa pràcticament el colofó a l’estiu i es por dir que tenca un mes de setembre molt atapeït d’esdeveniments. A diferencia quan per la Festa Major dèiem, fins a Santa Tecla!, en el moment de l’acomiadament de tan regia parella, aquest punt i a part equival a posar un ampli parèntesis que s’estén fins a la festivitat del Corpus del proper any. Són uns cicles festius que emmarquen la tradicions del poble i, amb elles, aquesta implicació i participació. A voltes tan massiva que fins i tot hi ha actes, com l’entrada de gralles, que queden deslluïts. És el preu que s’ha de pagar per la massificació que hem experimentat, però també per masses, per desgràcia, actituds que tenen molt a desitjar, deplorables i gens identificades amb un esperit festiu, de diversió sana i amb una actitud solidària pel que fa al comportament respectuós de la resta de la gent. Perdut el respecte i la comprensió per una festa pensada per gaudir-ne i mimar-la per tot el que representa pel sitgetanisme, dic que quan es traspassa la línea de les bones maneres, el comportament de la gent pot esdevenir imprevisible i sortosament encara no hi ha que lamentar mals majors.
La feina, la preocupació per a que tot surti bé, implica a tots els membres de la comissió a qui els hi recau la responsabilitat d’organitzar les dues festes, la de Sant Bartomeu i la de Santa Tecla. Amb el mèrit afegit que ho han de fer ajustant-se a un pressupost que ha estat retallat considerablement. Davant un panorama magre, hi calen buscar recursos alternatius, sense tocar els fonaments de la tradició. En el projecte es planteja involucrar a col•lectius que, quan es nedava en l’abundància, estaven marginats. La resposta il•lusionada de tots ells, la seva implicació, ens ha fet adonar-nos que es pot celebrar la festa amb menys cost i generar el mateix entusiasme que quan es gastava a mans plenes. Aquesta comissió ho ha demostrat, per la qual cosa cal felicitar-los i ha de servir per encoratjar a les entrants per perseverar amb la voluntat que les festes han de comptar, principalment, amb la participació de la gent del poble. Servirà d’estímul i ho agrairan les arques municipals, a les quals també hi contribuïm tots.
J. Y. M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 20 de setembre 2013 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada