Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

18 de juliol 2025

ELS GARROFERS DE RIBES




    En totes les terres que són fèrtils hi germina el que és més comú al territori. El nostre poble ha estat, i ho continua sent: terra de sembrats, d’horts, de vinya, de garrofers... Tot i que amb el creixement del poble, moltes de les terres de cultiu s’han vist urbanitzades i d’aquesta manera, la modernitat, ha segat qualsevol altre creixement que no sigui el de noves construccions.

    Quan s’arribava a la creu, venint de Sant Pere de Ribes, desprès de deixar unes frondoses vinyes, sortosament encara formen part d’aquest paisatge, descendíem a frec del bosc de can Burguera i entre camps de garrofers, alguns dels quals encara es mantenen arrenglerats, però no agrupats. També a l’altre costat de can Milà hi havia un camp d’aquests arbres, amb un tancament molt original, al capdamunt,  la paret feia unes ondulacions.

    Tanmateix el poble on més garrofers s’han alternat en el paisatge, ha estat a Sant Pere de Ribes. Just a l’entrada del poble, a banda i banda de la carretera, n’hi havia camps sencers, mentre que la vinya s’estén, encara ara, per darrera els dominis de l’església vella i el castell, enllaçant amb l’ermita de Sant Pau, on tota aquesta franja camperola segueix conservant les reminiscències d’un poble de pagès. Que per a nosaltres, la gent de mar, era i ho continua sent, un referent camperol.

     Però com Sitges, Ribes ja tampoc és el que era i igual que aquí, aquells camps de garrofers s’han urbanitzat i el paisatge ha canviat ostensiblement. Però el destí ha volgut que, tot i que ara dispersats,  encara en pugem  trobar algun exemplar.

    Entre els seus veïns, desprès ho va ser de Sitges, hi havia en Magí Fontanals, a qui tots coneixien com en Maginet dels Vinyals, per haver nascut en aquesta masia del seu terme. En Magí es pot dir que era vinyataire, per haver tingut cura  de les vinyes, si més no al ser un home fet entre aquestes últimes i camps de garrofers, no va perdre mai el seu interès per aquests. Així que sempre el veies, desplaçar-se amb bicicleta i acompanyat d’un sac petit, al qual hi havia adaptat uns cordills que li servien per penjar-lo i acomodar a la seva esquena, de manera que si en el seu trajecte coincidia amb un garrofer, en Magí parava i recollia les garrofes que es trobaven a terra del contorn de l’arbre i les  anava disposant a l’interior del sac. Un pagès que rendia culte als garrofers i a la vinya i que va viure, com molts, la gran gelada del febrer de l’any 1956 que va matar molts garrofers i oliveres,  per a que ens donem compte de la magnitud d’aquesta, ja que són uns arbres molt resistents al fred.

    I entre els que hi ha dispersos pel poble de Ribes, hi trobem aquest que és al tombar de l’Ajuntament, el qual ha quedat integrat dintre el casc antic. On també algunes cases mostren, en les seves entrades, unes parres que ombregen la intimitat exterior de la llar. 

     Aquest garrofer de la fotografia, està a frec de la que havia estat la barberia de la família Fortuny. Els Cubanos, com se’ls coneixia, perquè els dos germans bessons de la casa en Joan i en Santiago i també l’Ismael van néixer a Cuba. El qui estava més a la barberia era en Joan Fortuny i Mañé, tot i que el seu germà, en Santiago, que tenia una altra feina, tot sovint l’anava a ajudar i a participar de les tertúlies familiars i en la dels clients que hi acudien, atenent que les barberies han estat sempre una càtedra del saber. Un espai on s’ha practicat l’oratòria popular, que aplega totes les disciplines que sorgeixen del viure quotidià. 

    Pel que fa a l’Ismael, també va néixer a Santiago de Cuba a l’any 1931, tot i que hi va estar poc, va arribar a Ribes amb la seva família  a l’any 1932. Des de ben petit va mostrar una gran afició per la música, arribant a ser un bon trompetista i violinista. Desprès de la mili s’establia a Manlleu, on avui encara hi resideix. I que, malgrat totes les activitats que ha desenvolupat, l’ofici de barber, que va heretar de la seva família, l’ha acompanyat per sempre més. Sense perdre, tampoc, els seus orígens i neguits ribetans, desenvolupats a l’entorn d’aquest garrofer, que encara es manté en el seu lloc, com a testimoni d’un passat i molt proper a un veïnat, el d’aquest espai tan cèntric del poble de Ribes. Entre a cals Cubanos, can Tabaco Xic, la Casa Cremada, can Geló, can Queixalot, la casa d’en Lluís de can Guineu.


                                              J.Y.M.

 ( Article publicat a l'Eco de Sitges el 18 de juliol del 2025)  

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez