L'ECO DE SANT LLI

         La gent de Sitges d’antany sembla ser que tenien ganes d’allargar la celebració de la Festa Major i d’una manera, em sembla una mica original, van avançar la festivitat de Sant Lli, que es celebrava el 23 de setembre, a l’endemà de la festivitat de Sant Bartomeu. Sembla ser que aquest canvi va ser promogut per tal de que el successor de Sant Pere, intercedís per a que la gent de la pagesia tinguessin bones collites. Sobretot la verema que per aquestes dates és a punt de començar. 

   L’endemà de la Festa Major,  no té res a veure el dia del nostre patró  amb el de Sant Lli, encara són molt recents les bones sensacions viscudes i es fa notar  el cansament acumulat en les frenètiques  36 hores de celebracions. Mentre ens despertem amb la recança de saber que el millor de tot plegat ja ha passat. 

     Si més no, avui, hi coincideix un fet curiós, que just en  el dia de Sant Lli surt al carrer un altre número d’aquest setmanari.  Dels anys que porto escrivint en aquestes pàgines, ja en fa molts, no recordo mai aquesta coincidència. La qual no podia passar degut a que, com ja he apuntat moltes vegades, la direcció del setmanari havia decidit que l’Eco no sortís en la setmana de la Festa Major. A partir  de que el setmanari va emprendre una nova volada, els seus responsables, queda per sempre més en la memòria el record del director que agafava el relleu de la família Soler, l’Antoni Sella i Montserrat, junt amb el consell de redacció, van acordar que el setmanari sortiria totes les setmanes, fos Festa Major, Nadal o Cap d’any... 

    Doncs aquí el tenim a les nostres mans, a l’endemà mateix de la festivitat de Sant Bartomeu, que és patró de la nostra Vila. En el nomenclàtor dels carrers, trobem que  els tres  porten el nom que els identifica en llurs patronatges: el de Sant Bartomeu, el de Santa Tecla i fins i fins tot el de Sant Lli. 

Davant les poques hores transcorregudes, d’ahir i avui, en l’exemplar de la setmana passada s’anunciava que, en aquest número hi robaríem un resum de les 36 hores. Nosaltres, les col·laboradores i col·laboradors habituals, estàvem informats de que havíem d’avançar les nostres col·laboracions uns dies dels que tenim  per costum lliurar els originals, per tal de poder alleugerir les feines de compaginació. Degut a que les dues dates més assenyalats de la festa s’escauen en una posició de la setmana que per a ells és primordial per poder tancar les pàgines amb normalitat, malgrat que la pressió i les presses, davant el tancament de l’edició, no se’n lliure fins ben entrada la nit dels dijous. El mèrit es troba ara en els i les responsables d’haver de cobrir la informació del  que ha estat aquesta nova edició de la Festa Major. De ben segur que aquesta nit passada se’ls ha fet molt llarga.

   I per tancar aquesta col·laboració ho faig amb una curiositat. El nom de Sant Lli no tinc constància que el porti cap sitgetà. Però no és pot dir el mateix quan el nom s’escriu i es pronuncia en castellà. Així recordo al Sr. Lino Candel Moreno, pare del germans Candel-Carbonell, que ja fa uns anys que no és entre nosaltres. I un altre de més jove, que si no estic mal informat viu a Sant Pere de Ribes, en Lino Granado Huerta, fill de la recordada Paquita Huerta que fa relativament poc que ens va deixar.

    L’endemà   del dia de  la Festa Major també fem festa, Sant Lli. Al seu honor es fa el popular vermut al Retiro, missa en sufragi de tots els difunts de la vila i el ja tradicional concert d’orgue. Abans en aquest dia s’escurava  la carcanada sobrant del pollastre, o en feien l’arròs al qual, popularment l’anomenaven de  calavera. Avui de la pizza o de l’hamburguesa no hi ha  on escurar. La tradicional cuina de Festa Major ha experimentat canvis, no així el protagonisme de Sant Lli que, en aquesta ocasió, s’hi suma la presència del que podem anomenar “l’Eco” de Sant Lli, quan just fa una setmana l’anomenàvem “l’Eco” de la Festa Major. Sortosos nosaltres que podem disposar de portada i de contingut on, ininterrompudament,  setmana rere setmana, s’hi reflecteix el bategar del poble i el protagonisme de la seva gent.   

      

                                                    J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 25 d'agost del 2023 )