DONES I BOTIGUERES

  

     

  
    Aquests dies, al Casino Prado, s’ha celebrat el Festival Dona. I com el mateix anunciat especifica, les protagonistes són elles. 

    Les dones de Sitges han tingut una gran rellevància en la vida del poble. Sensibles, treballadores exemplars, també al front dels negocis familiars i, quan s’escau, han esdevingut artistes. Amb tot aquest cúmul de virtuts, han contribuït a que la Vila hagi estat un referent A mesura que elles, degut a les repercussions derivades del creixement urbanístic, van deixar d’escombrar el seu tros de carrer i ja no van poder emblanquinar les façanes de les seves cases, això ja no és el que era. 

     Per fer-nos una idea de la presencia de la dona a darrera el taulell, només cal guaitar al carrer Major, sense recular massa en el temps, per adonar-os del que acabo de dir.

   Un carrer que comença just en la plaça de l’Ajuntament, amb la Carmeta, esposa de l’Hermenegild Sabaté i l’Annita, la seva jove. La Maria Rosa Balcells Civit que despatxava les sabates de liquidació de la sabateria del seu marit, en Jordi Pañella.  La bacallaneria de la Montserrat i la seva mare. La Carme Barrachina i la Bienve,  de la Torra de les Hores. La Juanita i la seva filla, la Pepeta,  de can Badia, on també hi treballava la Pili Queralt. Davant, la rellotgeria Guillen, on mare i filla estaven al capdavant del negoci. La Roser del Major 4, I la Pili Sánchez de l’Snoopy.  La Pepita del forn, tota una institució i la seva jove, la Nuri Curtiada. El forn de les vídues, amb l’Antonia Martínez  i la Celeste Claramunt, que quan van quedar vídues mig es van associar, per tornar a ser-ne titular l’Antonia a qui ajudava la seva jove, l’Antonia  Arias  i ara la Marta, la filla d’aquesta i de l’Antonio. La mare de la  Delfina Climent i la Montse Cubillos, filla d’aquesta, que venien sabates i sabatilles, continua amb el negoci la neta, la Montse Aleacar. Les de can Juncosa, mare i filles que despatxaven porrons i terrissa. La botiga de queviures de la Dolors Torralbes, amb la seva filla la Dolors Curtiada. La filla d’aquesta, la Montse Paretas, hi va posar una botiga de roba, ara traslladada una mica més amunt.  La Maria Dolors, esposa de l’Eugeni Farrerons, que venia bolsos de pell. I la cadiraire, la Valeriana Martínez, especialitzada en cadires  i posteriorment la seva filla Carme,  amb jaquetes de pell. La Maria Sales que despatxava modernitat: rentadores, neveres, ràdios i televisions. A davant, la Maria Dolors Alemany que també va despatxar el pa que enfornava el seu pare. I desprès al capdavant de l’estanc amb la seva filla Carme i la seva neta Mireia. Al costat, la Mariona Corella, va obrir la botiga de l’Snoopy, posteriorment regentada per la Pili. Cantonada amb Tacó, la Josefina Gorgues treballava per una delegació de l’agència de viatges Marsans. A ca la Pascuala que quan van convertir la botiga de queviures  en bodega l’ajudava la Pili de l’Andana. Costat per costat: àvia, mare i filla de la sastreria Mas, especialitzats en camises. La Conxita Marcet i la Montse, la seva neboda, amb estris de cuina i per la llar. La Teresa Salvador, casada amb en Pedro Palacios, que despatxaven ous i gallina. Al costat la Rosa Llorens, casada, amb en Vidal, venia la producció d’articles de pell que ells mateixos confeccionaven. Cantonada amb el carrer Carreta hi trobàvem  la filla del senyor Vallet del banc, la seva botiga es centrava en la venda de  roba de criatura. La drogueria de can Balasch, amb la Juanita Sarrió i l’Antonia, muller de l’encarregat Antoni Reverter.  Les germanes Pañella, la Maria Dolors i la  Rosa,   que venien Joguines. Al costat la seva mare, la Tecla Camps, al taulell de la tocineria i a la qual ajudava la seva jove, la Lourdes Coll. Quasi al costat en l’escaire on el carrer s’eixampla , la Rosa Butí despatxava objectes de regal i cotxets de criatura. La merceria de les germanes Riambau. Les senyores de can Vidiella, amb la Mercè la neboda, que van ser dels primers establiments que van vendre maletes. La senyora Conxita de l’Estrella, amb la seva jove, la Carme Carreró. Costat per costat la Lucia Izabal al front de la merceria, ajudada per la Carme esposa d’en Josep de l’Eco. Paret per paret amb la farmàcia Font, amb totes les filles de la casa ajudant al seu pare. 

   A l’altra vorera, la sabateria Planas, atenien la clientela l’esposa d’en Jordi Planas, l’Enriqueta Estarlí i la Teresa que era la seva cunyada. Tot seguit la perfumeria de la Magdalena Costa, acompanyada per la seva germana Paquita Costa i per la filla d’aquesta, la Paquita Guinart i la seva filla Marta,  amb l’Adelina d’eficient enllaç, desprès s’hi afegiria l’altra  Marta de la família.  I d’allà a la bodega de la Candelaria Vías i la seva jove, la Nuri Llorens. I del vi als postres que proporcionava la Isidra Sabaté. Fins acabar a la botiga de la Filomena i Maria Lluís, una altra institució sitgetana on a més de les dues propietàries i treballaven la neboda, l’Angelina Masip i la dependenta Pilar Franco.

   Tan sols  en aquest carrer, es pot dir, que les dones eren les que tallaven el bacallà, tot i que només eren dues, al començament del mateix, les bacallaneres, les que realment el tallaven de veritat. Un exemple de dedicació i perseverança que compaginaven amb els detalls que han contribuït a fer de Sitges un referent mundial. D’aquí que tots els festivals dedicats a elles poden semblar pocs. 

                                                       J.Y.M.

(Article publicat a l'Eco de Sitges, el 9 de setembre del 2022 )