Al complir-se els tres-cents cinquanta anys de la que acabaria sent l’església parroquial tal com és actualment, en Blai Fontanals, juntament amb l’equip que hi ha col·laborat, acaben de treure un magnífic llibre, compost de dos volums, on queda explicat i documentat fins el més mínim detall.
L’enclavament on està situada, com la seva forma, l’han convertit en una icona del nostre paisatge. Quants milers de fotografies, repartides per tot el món, donen testimoni d’aquesta ubicació que, al mateix temps, s’associa amb el nom de Sitges.
I si ens referim al nombre incalculable d’imatges que queden guardades per sempre més. Tampoc ens podem arribar a imaginar el nombre de parenostres que s’han resat dintre de les seves interioritats. S’hi referia mossèn Josep Pausas en el transcurs de la celebració de la Missa Solemne que va presidir, junt amb el vicari mossèn Josep Ramon, el dia de la festivitat de Sant Jaume per commemorar aquests 350 anys.
Unes paraules, les seves, que ens han permès no només reflexionar sobre aquestes manifestacions, esporàdiques i íntimes, de professió de fe, sinó també amb moltíssims altres aspectes que, relacionats amb l’àmbit parroquial, s’hi han alternat.
Centrant-nos només amb el que nosaltres hem viscut, ens adonem de com han canviat molts aspectes i costums. Quan vaig néixer el rector de la parròquia era mossèn Pascual Prats Boira, l’últim rector que va tenir majordoma, l’Amparo. El vicari Salvador Nonell Bru va ser qui em va batejar. Davant la presència d’un sacerdot, encara que no coneguéssim, ens afanyàvem per anar a besar-li la mà.
Les misses es feien d’esquena als feligresos i en llatí. A la nostra parròquia amb missa diària a les 6 del matí, amb assistència prou participativa on hi predominaven més les dones, amb la preceptiva mantellina que els hi cobria el cap. Malgrat l’hora tan matinera, no els eximia que els hi cobressin la cadira per seure. En el moment de la comunió l’escolà, que anava vestit com a tal, disposava la patena a l’alçada de la barbeta per si queia la Sagrada Forma, que no es podia agafar amb els dits. Arribada la Quaresma, es tapaven les imatges amb un vel de color morat. Desprès de la Pasqua, en el mes de maig, es celebrava el que es coneix com el mes de Maria, de suma importància per l’església, que agafava protagonisme durant totes les tardes del mes. També era molt significatiu el primer divendres de cada mes. Com aquests tants altres costums que, si no s’han perdut del tot, passen desapercebuts.
La Missa Solemne, cantada, que és com també les diferenciàvem d’altres misses. Amb olor d’encens que s’afegeix a realçar aquesta solemnitat. Bé pot servir com exemple de les moltes que dintre la nostra parròquia s’han celebrat, la del passat dilluns. I que hi va posar el colofó la Maria Loreto Almirall Malivern, la qual va llegir les boniques i emotives estrofes, escrites per ella, que sintetitzen tota una trajectòria. Resumint-les en aquesta concreció de temps: “Avui faig 350 anys”.
“ No cal que bufem espelmes/ n’he cremat tantes.../ No cal compartir pastís, / el pa, fruit del treball de dones i homes,/ ha saciat cors i ànimes./ Brindem amb el vi/ que dona força i sentit a les Benaurances. / No perdem l’Esperança/ mentre la Paraula/ es faci sentir/ dins la meva caixa de ressonància./ No perdem la Fe/ en les mans esteses/ capaces de multiplicar peixos i pans. / No ens espantem/ quan les meves portes s’obren/ a la Babilònia de la diversitat./
Bona gent que us arrecereu/ a la meva ombra:/ tant per fer festa,/ per la pregària/ o l’airada protesta./ Soc la vostra Casa Pairal, / des d’on contemplo:/ dolor, bondat i bellesa.”
A l’exterior, amb el campanars dintre de la mateixa coordenada, albirem el del Santuari del Vinyet. L’edifici actual es va construir el 1727, desprès d’enderrocar-ne un altre, per tant cinc anys els separen per assolir els 300.
Avui festivitat de la Mare de Déu del Vinyet, tornem al seu recer amb la mateixa devoció que va acompanyar a totes les sitgetanes i sitgetans que ens han precedit. I amb la mateixa invocació: “Socorreu-nos, nit i dia, Verge Santa del Vinyet”.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 5 d'agost del 2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada