EL CARNAVAL DE LES MASCARETES

   En aquests dies de Carnaval, des de sempre, a la gent ens ha agradat amagar la nostra identitat, per a mostrar-ne una altra que poc té a veure amb la pròpia personalitat.Aquesta transformació és el que dóna sentit a la festa de Carnestoltes.

    Hi ha qui amb quatre draps té l’habilitat de fer una disfressa, però el que és més compromés per a que no et coneguin és la cara. I per això s’ha de recórrer a la careta per tal d’amagar aquesta part del cos tan personalitzada. El pas dels anys és també l’únic que  és capàs d’obrar-hi canvis, sobretot en la textura de la pell, que és quan apareixen les arrugues i que ara  la cirurgia permet estirar-la fins al límit, a l’arribar a un punt on aquesta es podria esberlar.

      Quan encara totes les pells estaven tibants, a l’arribar  Carnaval ho féiem al revés, buscàvem una careta que mostrès un envelliment exagerat amb la finalitat que ningú ens reconeguès, com més lletjos  més gaudíem d’observar com la gent ens mirava amb cara de sorpresa. I davant aquest impacte s’esqueia la típica pregunta: “¿Que me conoces?”.

    Això va ser així mentre va prevaldre  el carnaval que es caracteritzava per anar  tapats i en el qual es tractava no només de tapar-nos la cara, sinó de  disfressar-nos amb la caracterització que més s’esqueia amb la temàtica escollida i amb la finalitat que res quedés al descobert i permetés delatar la nostra identitat. D’aquí també la implicació que aportava la mascareta. 

    Quan ens vam destapar, tapar-nos només la cara tampoc tenia massa sentit  i ara fins i tot es prefereix ser reconegut. Fins el punt que la genuïna  pregunta s’ha canviat per una altra amb un sentit completament a la inversa: “Què em vas conèixer?”. Amb el desig que la resposta sigui afirmativa, que és quan s’escau escoltar el que més agrada: “sí, sí, feies molt goig”. En un carnaval més de lluïment que no pas satíric, ser reconegut  agrada més que  no et conegui ningú.

   Fins i tot les noves tecnologies aposten per reconèixer la cara, quan es tracta de  desbloquejar els aparells de nova generació. Si portem la mascareta ni el mòbil, que sempre va amb nosaltres, no et  reconeix i per tant no és posa en funcionament. Aquest sistema provocarà que quan les pells quedin arrugades, l’aparell no reaccionarà, davant la frustació de l’usuari  que, si per carnaval no t’agradava que et coneguessin, arribat aquest punt de l’existència,  les persones  aspirem  a que els anys no desmereixin les parts del cos que queden al descobert i més en concret, la cara. Que ningú no et pugui dir: “perdona, però no t’havia conegut”. Que era el que tant desitjàvem  per carnaval. Com canvien les coses i les situacions.

    En les vigílies  del carnaval del 2020, poc ens imaginàvem que quan s’acabaria hauríem  de portar cada dia la mascareta posada.  Hem arribat al  d’aquest any, coincidint en què fa pocs dies que ha deixat de ser obligatòria la mascareta a l’aire lliure, reservant-la només pels espais interiors. Just quan el carrer es vesteix de festa i molts voldran tornar a amagar la seva identitat, com  si no n’haguéssim tingut prou durant tot aquest temps de portar la mascareta imposada. Cal aprofitar aquest moment de permissivitat per viure  un Carnaval bastant semblant al de sempre. A aquells que van seguir a partir de l’any 1976, l’any que vam declarar com el de la represa i que van venir a substituir aquells on, mig d’amagatotis, tothom anava per lliure i insistint en la pregunta. I que veritablement no els coneixia ni la mare que...

     D’això fa tant temps, que ara quasi bé no et reconeixes ni tu mateix quan et mires al mirall. És allò que també es diu: “Qui t’ha vist i qui et veu”. Sortosament, però, sempre hi ha qui ens mira amb bons ulls i t’acaben dient que estàs igual que sempre. Sense sospitar que molt sovint ho diuen per quedar bé. Aprofitem ara que és Carnaval per transformar-nos, que és quan el joves es senten grans i els més grans aprofiten per creure’s que  encara són  joves. Fins que el dimecres de cendra tornarà a posar a cadascú en el seu lloc. Però mentrestant, “Que nos quiten lo bailado” .

                                         J.Y.M.

PD: Fragments d'aquest article estan estrets de l'article del programa oficial.

( Articole publicat a l'Eco de Sitges el 25 de Febrer del 2022 )