UNA ALTRA FESTA MAJOR DIFERENT

    Aquesta passada vesprada amb el pregó a càrrec de la benvolguda Eva Martin, s’ha obert la porta a una altra Festa Major, que també és diferent a com estàvem habituats a celebrar-les. Amb tant breu espai de temps entre el Pregó i la sortida del setmanari, coneixent la  sensibilitat de l’Eva, el seu dinamisme i la seva manera de fer, estic convençut que haurà estat un èxit. 

   Que la Festa Major desperta passions ho sabem tots, perquè ho hem experimentat de moltes maneres. I és curiós que amb el pas dels anys aquestes sensacions no s’alteren, tot i que potser sí les maneres de viure-les. Perquè jo noto que no és el mateix ara, ja amb certa edat,  que quan era un vailet. Perquè durant la meva infantessa i joventut  la nostra Festa Major tenia altres al·licients que anaven de bracet amb el folklore popular . S’esperava per poder gaudir de detalls molt simples que  la resta de dies no hi tenien cabuda. Els qui havíem nascut a la mitat del segle XX, no ens imaginàvem com la celebraríem  en aquest XXI. Els avenços que s’han alternat durant tot aquest temps han estat tants i tan sofisticats que, actualment, la Festa Major està disponible tots els dies de l’any: només cal polsar el botó que posa en marxa el moviment d’un disquet que conté  l’evolució de tot el seguici festiu. D’això en saben molt els vailets d’avui, perquè són molts els qui esmorzen i fan la resta de les menjades en companyia de la Festa Major. 

     Nosaltres ho havíem de viure de manera directa, així que passades les famoses hores de més intensitat, el record era el que cadascú guardava en el seu interior. Un any passa de pressa, tot i que quan es desaven els gegants a  la Casa de la Vila, es veia molt lluny el seu retrobament. El mateix passava amb el so de les gralles, on veritablement aflorava la pell de gallina quan les tornaves a escoltar. I pocs eren els grallers que avançaven pel carrer  Sant Francesc, mentre que  tenim la satisfacció que l’Escola de Grallers, que aquest any celebra  50è aniversari, aporta una gran quantitat d’intèrprets de la gralla les quals, junt amb l’anomenada colla dels Marcets, els Maricel , la Sitja i altres de  convidades. Fa molt goig veure’ls fer el mateix recorregut i corroborar que la continuïtat està garantida. 

    Ens trobem a les vigílies d’una altra Festa Major i, com l’any passat, encara estem atrapats en mig de les restriccions que s’han d’observar perquè la batalla de la pandèmia  no ha estat guanyada del tot. De quan em referia  a ara, el nombre d’habitants del poble ha crescut molt i a tots ens neguiteja no poder celebrar la festa com voldríem. Amb tantes opinions i amb la magnitud de tot plegat, la situació  és la que és i preval el mandat dels especialistes. Entremig s’interposen les noves tecnologies, que faciliten  -o no- per poder gaudir d’uns quants actes més que  l’any passat. El que passa és que per molt que  evolucioni, la vida, i amb ella el món, la manera més clara de fer el comptes serà aplicar la vella teoria que diu: “tants caps, tants barrets”. I no hi ha més. 

     Si una situació semblant hagués passat quan els de la meva edat érem tan joves, hauríem tingut el recurs de poder-nos comunicar, per explicar el que feia el cas,  per telèfon. I havent de demanar abans el número de l’abonat amb el qual volíem parlar  a través de l’operadora. L’intercanvi d’opinions hauria succeït, al mateix temps, de manera directa, mentre la gent feien cua a les parades de la plaça, o en les tertúlies de cafè. L’altaveu que avui ho amplifica tot  no és altre que els diversos continguts que ens permet navegar per les innovadores xarxes socials. Això pot provocar  que en uns instants els usuaris mig es carreguin tota la feina -que no és poca- que fa la Comissió  per organitzar una altra Festa Major (diguem-ne)  diferent. D’una altra banda, desafiant la teoria esmentada i també la de la compressió, perquè ja es sabia de bon principi que no tothom hi tindria cabuda. Malgrat que, d’altra  reclamàvem que es fes alguna cosa més que a l’any passat. 

    Amb la fotografia que acompanya l’article, he volgut transmetre la imatge que exemplifica  l’excepcionalitat del moment: la mitja cara del gegant. I és que aquesta torna a ser una Festa Major a mitges tintes. No som visionaris, però confio a que a l’any vinent -ja ho dèiem el passat- pugui aportar a aquesta secció la cara complerta de tot plegat. Heus aquí un altre repte -el meu en particular-. perquè en tot aquest temps poden passar moltes coses a nivell personal. I, pel que fa a la situació en general, que també és molt complexa.

     De moment gaudim del que tenim. I un consell: fem-ho sense recels ni amargors. Perquè com deien els avantpassats, “ més es va perdre a la guerra de Cuba”.

                                               J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 20 d'agost del 2021)