La lluna és el satèl·lit que més fascinació desperta. Font de gran inspiració, sobretot de poetes i músics. Com el senyor Beethoven que va compondre la serenata: “Claro de Luna”. Com ell, quasi tots els compositors clàssics han dedicat composicions a ella. Molt més contemporani, el gran músic Gleen Miller, li va dedicar una preciosa melodia que es va convertir en un clàssic de la seva orquestra i de totes les altres . Potser va esdevenir la composició preferida, doncs la seva orquestra la interpretava amb molt sentiment, em refereixo a la : “ Serenata a la luz de la Luna”. En la dècada dels seixanta, esclata una gran novetat, l’alegre i desenfrenada : “Titntarella di Luna”, la preferida de la cantant italiana Mina Mazzini.
La lluna ha estat, i ho continua sent, bressol d’un romanticisme que només ell s’atreveix a ombrejar la seva claror platejada, sota la qual s’han propiciat declaracions amoroses o, simplement, la seva contemplació ha estat envoltada per la força enigmàtica que transmet la seva presència. Amb els constant canvis de cicles que, amb ells, la fan canviar de formes. És la mateixa lluna que contemplen tots els habitants del món , això sí, en diferents franges horàries.
Durant la vigília de la festivitat de Tot Sants, l’home del temps que tenim més proper , en Dani Ramírez, ens informava que aquella nit la lluna mostraria la seva plenitud, mostrant-se plena. Una coincidència que no forma part d’una normalitat, perquè va dir que no tornarà a mostrar aquesta forma en aquesta nit tan concreta i embolcallada de tradició, fins d’aquí 73 anys. Per tant els de la meva edat i fins i tot més joves, no tornarem a repetir nit de Tot Sants, la de la castanyada, amb la companyia de la lluna plena. Com que tinc costum d’anar a caminar sota la llum de la lluna, encara que moltes vegades els núvols la volen amagar, no m’he volgut perdre l’oportunitat de fer-ho sota la forma d’aquesta en concret. Tenia recança de deixar-la, perquè, segons en Dani, aquestes condicions llunàtiques no es tornarà a produir fins a la data pronosticada. Hagués passejat més, sinó fos perquè les autoritats en manen tornar a casa a les 22 hores En les properes caminades la lluna em continuarà acompanyant, però no serà igual com la d’aquesta vigília tan significativa, pel que representa i pel detall que s’hi ha afegit.
Si dintre de 73 anys, algun curiós llegeix aquesta col·laboració, que sàpiga que un tal JYM, també va voler ser testimoni del mateix fet que a ell l’ha encuriosit. La lluna suposo que serà la mateixa, si no molt malament hauran anat les coses. I qui no diu que, tal dia com aquesta vigília, hi hagi gent que es passegi, per entre la plenitud de la seva forma, fent el passeig a l’inrevés: des d’ella contemplant la terra. En broma en broma, potser em convertiré en un visionari, quan es digui: “un tal JYM, mentre contemplava la lluna plena de la nit de la castanyada, ja ho va vaticinar, que avui seríem aquí a dalt, a la lluna. Bé, si no és per d’aquí 73 anys, quasi segur que ho serà al ple total de desprès d’aquesta encara llunyana cita .
El que sí és normal que a les acaballes del mes d’octubre la lluna es mostri plena. Un detall que s’aprofita per fer la cursa que porta per nom: “ Cursa de la lluna plena”. Gràcies a la iniciativa dels pares d’en Pol Lahoz, en Xavi i l’Estela. En Pol ens va deixar a la plenitud de la seva joventut, des de llavors en una d’aquestes nits de lluna plena, sortim al carrer a córrer o a caminar, acompanyats pel bonic espectacle que ofereix aquest satèl·lit, Quan es travessa la simbòlica línia d’arribada s’aconsegueixen dos objectius: haver acabat la cursa i continuar col·laborant en una que encara manté allunyada la seva recta final, pel que fa a la investigació del càncer infantil que porta a terme l’Hospital de Sant Joan de Déu. On cada aportació permet que aquesta llarg recorregut vagi reduint distàncies.
Aquest any, per motiu de la Covid-19, no ha estat possible córrer tots junts, sinó que cada participant ha anat per ell, si més no la finalitat ha estat la mateixa. Una aplicació pel mòbil ha permès poder sumar els quilometres que s’han fet, cada vegada que s’ha sortit a caminar, a córrer o fer camí amb bicicleta L’objectiu era donar, metafòricament, la volta al satèl·lit . Objectiu que requeria un total de 10.921Km. La suma de tots els participants, ha aconseguit superar aquest perímetre, ja que s’han assolit 11.828,28 Km.
A l’espectacularitat de la lluna plena d’aquests darrers dies del mes d’octubre, la contemplació en aquesta vigília de Tots, que ens convoca fins d’aquí 73 anys, s’hi afegeix el mèrit d’elles i ells que han fet la seva cursa particular pensant en ell, en Pol. No sempre ser una mica llunàtic significa estar a la lluna de València, a vegades el romanticisme que l’envolta, esquitxa el cor i el fa més gran, com a més generós. Misteris d’un satèl·lit que ens visita cada dia i que l’ésser humà té memòria, ni que sigui en aquests moments tan difícils, quan tenim moltes coses amb les quals pensar.
J.Y.M.
( Articole publicat a l'Eco de Sitges el 6 de novembre del 2020)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada