Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

18 de març 2018

ART I ARTISTES







    Des de sempre Sitges ha acollit a artistes que, vinguts d’arreu, han quedat captivats pels nombrosos atractius que ofereix la vila. Tots  han aportat una trajectòria d’èxits i uns valors creatius que han contribuït a que el poble sigui conegut  per ser lloc on l’art, en totes les vessants, ha niat de manera ininterrompuda.
   Així cada any es produeix un retrobament amb les diferents facetes que mostra l’art. Fa poc coincidíem  amb la disbauxa carnavalesca que, analitzant-ho, no deixa de ser una barreja d’art i imaginació. Desbordada per les circumstàncies que fan que no s’apreciï prou bé el treball que hi dediquen els artistes ocasionals que, mitjançant la combinació de formes i colors, aporten a la festa pinzellades d’art que passen desapercebudes però que hi són.
     Amb l’arribada de la quaresma la calma torna a gronxar els dies i les hores. I sense adonar-nos, entre aquesta tranquil·litat ambiental, ressorgeix un art que dintre la intimitat de les societats es va perfilant. Em refereixo al cant de les Caramelles que s’emmarca en una antiga tradició. Quan la nit esdevé monòtona, els cantaires, dirigits pels respectius mestres, avancen en l’assaig de conegudes cantúries. Música i poesia, la combinació més entranyable per dedicar a la Pasqua uns cants. Vells, però que sempre sonen a nous i que s’alternen amb els de nova composició.
   Fa pocs dies ens han visitat una gran quantitat de dones vingudes de totes parts. Elles,  fan pedagogia del pedaç  fins a convertir-lo en art. Quan anys fa, aquest, el pedaç, responia als  costums, força generalitzats, de l’aprofitament. Eren les mestresses de casa qui els disposaven per tapar els estrips dels pantalons i  en altres peces de vestir. Els cosien amb meticulosa  destresa i els triaven  d’uns colors els més semblants amb la tonalitat de la roba, per tal de que passessin el màxim de desapercebuts. És avui que les dones combinen pedaços de diferents colors, quan més extremats millor, per tal d’obtenir un resultat que s’avingui amb una originalitat que impacta. Qui ho havia de dir que els pedaços aconseguirien  convertint-se en obres d’art.
   Quan els artistes, siguin ells o elles, ens visiten, es fa evident el interès que sempre ha despertat el poble en aquest aspecte, on han coincidit amb tots els corrents artístiques. A en Rusiñol i Casas, per posar els dos exemples més coneguts, els van seguir un nombre indeterminat d’aquests divulgadors de l’art. Alguns  hi van venir de visita i altres s’hi van quedar. Com l’Alfred Sisquella, que amb la seva esposa es van aposentar per allà el sector de Terramar. I en Josep, el fill del matrimoni, es va casar amb la Marta filla de cal Serio.
    També l’escultor Pere Jou  va venir per esculpir els capitells de Maricel i, ajudat per la seva esposa, es va construir una casa al costat de la d’en Joaquim Sunyer. Els dos artistes, en els seus respectius tallers i dintre les seves especialitats, aquí van realitzar part de la seva reconeguda  obra.
   També va fer cap a la vila el pintor Pere Pruna, junt  amb la seva filla Isabel. Aquí va comptar amb una clientela distingida que li comprava l’obra. Un d’ells era el Sr. Antoni Costa que tenia la seva casa al costat del Marenostrum . Aquella amplia vorera a l’estiu feia goig de veure, es convertia en un exemple dels costums benestants de la burgesia del moment. Coneguts pels senyors de la colònia,  disposaven d’un servei que mostrava una uniformitat en el vestir i un tracte exquisit amb la mainada de la qual tenien cura. A can Costa no feien distinció entre els senyors i el servei, uns i altres seien junts en aquell espai i intercanviaven amicals converses. El Sr. Costa, que estava separat de la seva muller, tenia molt bona relació amb les filles i els gendres. L’únic fill baró va morir en un accident d’aviació. A les noies, junt amb els seus marits, els  havia condicionat la casa de manera que tots ocupessin estàncies independents però  units per la proximitat.
   A cada habitació  hi penjaven quadres d’en Pruna, del qual com he dit n’era un bon benefactor. Però, sobretot, un gran admirador.
    La Isabel, filla del pintor, ha heretat la sensibilitat artística del pare. Això sí, en el seu temps, ens ha delectat amb un estil completament diferent al seu. La seva tècnica la podem encabir en l’anomenada pintura naïf . Que vet aquí era el mateix estil que va practicar la Mercè Sella. A les dues artistes els hi va entrar l’afició de pintar quan ja no eren tan jovenetes, em refereixo en quan l’edat, perquè el cor l’han mantingut sempre jove.
   La Sella va ser una dona  de marcat instint maternal, tot i que no va estar mai casada ni va portar al món cap criatura. Ella va dignificar el matriarcat d’aquells homes que es sentien dones i acudien a la Mercè  perquè la seva comprensió es corresponia a les expectatives d’unes persones dotades d’una gran sensibilitat. I a la rebotiga del seu local, del carrer Sant Francesc,  tenien lloc  interessants tertúlies.
   És el mateix que li passava a la Berta Giralt, vinguda de Reus i col·laboradora durant molts anys de la boutique La Parada, que sempre anava acompanyada d’elegants personatges, de les mateixes preferències dels també amics  de  la Sella. Gent d’una categoria i una educació exquisida, que igualment compartien amistat amb la Filomena i la Maria de can Mas. Un dels assidus de la  botiga de queviures era l’Eudald Viñas, el qual va portar a terme la iniciativa de sufragar un pas de processó de Setmana Santa, l’Assotament de Jesús.  
      Aquest cap de setmana tindrà lloc una nova edició de la Fira d’Art, quan coincideix amb el seu 25è aniversari. Tornen els artistes i comparteixen espai amb aquells que s’hi han quedat, que en són molts més dels que he apuntat. Junt amb els de casa nostra.
       Des de fa unes setmanes, Sitges és una finestra oberta a totes les inquietuds artístiques. I nosaltres no ens cansarem mai de guaitar-hi. 
                                                                                 J. Y. M.


© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez