PORTES OBERTES

Els mesos d’estiu s’han caracteritzat per una obertura de portes i finestres generalitzada. Quasi totes les cases de planta baixa, oferien una imatge molt peculiar. Per tenir obert fins i tot hi tenien la porta del carrer i, des de fora estan, s’albirava fins el pati del darrera de tot. Per aprofitar el poc aire que pogués circular, la mestressa de la casa s’assentava en mig del tiratge i des d’aquesta posició aprofitava per sargir la roba , o escoltar la novel•la, mentre que el seu posicionament li servia de punt de guaita , des on vigilar l’entrada.

Recordo com si fos ara que en la casa de la família Perea, en el carrer Sant Francesc, al costat del forn de pa, la porta dels baixos, durant les vesprades d’estiu, restava oberta i, des de el carrer, es veia a tota la família, nombrosa en tietes i avies, sopar a la fresca a l’entorn de la taula disposada en el pati. Era una imatge molt singular d’aquell Sitges de plantes baixes amb pati. Sopar a l’aire lliure i amb la porta oberta del carrer, transmetia una imatge de familiaritat i de suma confiança. I és que en aquells anys ningú hagués gosat traspassar, sense demanar permís, el llindar de la porta. Van fer just per gaudir del plaer d’una llibertat entre la qual no s’interposaven panys ni altres forrellats. La porta era oberta i, des d’allà hi podien guaitar tothom que ho desitges. I deia que havien fet just, perquè aquest petit plaer va sucumbir a mesura que el poble creixia i quan la família de la bonica casa del carrer San Francesc, es va disseminar per les circumstàncies de la vida que a tots ens afecta, es va començar a fer necessari tancar la porta de l’entrada si no volies tenir desagradables sorpreses. I a partir d’aquí ja mai més hem pogut deixar les claus al pany ni, molt menys, deixar l’accés lliure. I aquells baixos van deixar de ser-ho a mesura que s’edificava. Uns espais on el menjador acostumava estar a la part del darrera i l’habitació gran a davant. I si durant el dia la porta del carrer restava oberta, a la nit ho estava la finestra del dormitori. Tan sols tancava la intimitat una simple persiana d’aquelles de corda. Si tenim en compte que la finestra era baixa i les fulles obertes, hauria estat fàcil accedir a l’interior sense que s’adonessin de la presència de l’intrús. Però ningú estava per alterar els costums de deixar les portes i finestres obertes.

I va arribar el moment de tancar la porta i engegar el ventilador i així, un airet artificial, generat pel recorregut circular i intens de les seves pales, ha fet i fa que la calor sigui més suportable. Fins que innovadors invents necessiten que portes i finestres estiguin quan més hermèticament tancades millor. Em refereixo a l’aire condicionat que produeix una frescor artificial, no exempta d’inconvenients, però agradable quan la xafogor es fa quasi insuportable. El cos ha esdevingut molt ensenyorejat i reticent a haver de suportar les altes temperatures i busquem, durant els mesos de més calor, la fredor ambiental que desprenen aquests aparells els quals, junt amb la calefacció, cada vegada s’imposa més.

Res a veure amb fredors i escalforetes, s’ha produït un fet destacable, que obeeix a una obertura puntual, a l’abast de tothom, la qual hem denominat d’una manera que no podia ser més clarificadora: jornada de portes obertes. Aquesta obertura ens permet poder accedir a cases, edificis emblemàtics, així com museus i altres privacitats que, gràcies a aquestes iniciatives, es poden visitar sense cap cost i que si no fos així, en molts llocs, ni pagant hi podríem accedir perquè és d’ús privat o summament restringit als visitants aliens a l’edifici. Aquesta modalitat s’ha propagat i gràcies a ella ens permet descobrir intimitats i detalls que normalment estan reclosos en interioritats tancades a cal i canto.

Just quan s’ha obert la porta del mes d’agost, hem traspassat el seu llindar i el rigor de les temperatures continuen establint els paràmetres dels mesos més calorosos de l’any i aquestes escalfor aclaparadora es converteix en el tema principal de conversa i indefugiblement s’estableix la comparació: “aquest any fa més calor que l’estiu passat”. Una conclusió generalitzada no obstant gens fiable, perquè d’un any per l’altre no ho podem verificar si no és portant un control de les temperatures i aquesta labor solament la fan el personal que resta amatent de la climatologia i algun que altre curiós que fa un seguiment de les temperatures i dels litres de pluja caiguts durant els mesos de l’any.

La gent aprofita aquest mes per lliurar-se al plaer de les vacances i entre aquest anar i venir, veiem com portes i finestres que durant la resta de l’any estan tancades, ara són obertes i la joia d’aquests dies de lleure envaeix tots ela racons d’uns habitatges, com les habitacions d’hotels, que arriben a una ocupació alta, res a veure amb els mesos de més fred.

I aquests cap de setmana, fins el proper dilluns, les portes del santuari del Vinyet romandran obertes de bat a bat, durant les vigílies i el dia de la festa. Amb una mena de jornada de portes obertes, derivada en una visita guiada a l’ermita. En la celebració dels oficis religiosos i durant tot el dia de la festivitat de la Mare de Déu del Vinyet, per tal de que el poble que s’hi apropa pugui venerar la imatge en el seu cambril. Durant la resta de l’any, la porta lateral del Vinyet que sembla ser n’era la principal, la trobem oberta si ens hi atansem dintre la franja horària que contempla la seva obertura. A partir de demà, doncs, i fins dilluns a la nit, totes les portes del Vinyet seran obertes i la gent entrarà hi sortirà amb la satisfacció que comporta el retrobament amb una festa molt sitgetana i molt concorreguda.

Després d’aquesta festivitat arribarem al llindar del dia de l’Assumpció de la Mare de Déu, el 15 d’agost, data que les Maries celebren la seva onomàstica. I un referent que afecta a la llum diürna, quan diguem i constatem que per a la Mare de Déu d’agost a les set ja és fosc. Les hores de llum de dia a partir de Sant Joan es van escurçant, malgrat que el fort de la calor comença des d’aquesta data i es prolonga fins ben entrat el setembre, quan a la nit ja cal tancar una mica la finestra.

Un agost amb moltes portes obertes, perquè sense necessitat de tancar-ne cap, arribem a la Festa Major. Tot just la darrera setmana, encarant la sortida del juliol, es va obrir la porta per a deixar tafanejar a les interioritats dels preparatius. Hi varem entrar i se’ns va donar a conèixer els noms del pendonista de Sant Bartomeu, la pendonista de Santa Tecla, el pregoner i l’autor del cartell, d’aquest any. Honors que han recaigut en l’Esteve Ferré, la Carme Merlos , en Xavier Gimeno i Víctor Bregante. Ve a ser com l’entrada d’una bafarada d’aire fresc i renovat i des d’ara fins al final, s’aniran alternant petits detalls fins a culminar en el gruix d’actes del la vigília i del dia de Sant Bartomeu. A quantes portes cal trucar per tal de tenir-ho tot enllestit.

Durant aquets dies de festa, Sitges ofereix unes singulars jornades de portes obertes, on tothom és convidat a gaudir de la festa i delectar-se amb el contingut del folklore tradicional.

Mantinguem activa la nostra il•lusió, perquè quan es tanca una porta se’n obra una altra.

 J. Y. M.

( articñe publicat a l'Eco de Sitges el 2 d'agost del 2013 )