La Festa Major sempre és jove i el que és més important, no morirà mai. Podrà passar per diferents pantalles, com és diu ara, però m’imagino que sempre hi haurà els qui vetllaran per la seva celebració. També és de suposar que mai arribarà a ser virtual, sinó que sempre sortirà al carrer el folklore tradicional.
La festa és la mateixa, o potser no. Perquè el que ha anat canviat han estat les maneres i aquest canvi és degut a que la societat en la qual vivim ha evolucionat i amb ella els costums i les mateixes tradicions. Així les maneres de viure la nostra Festa Major no és la mateixa de com la vivien els nostres avis a com la viuen els nostres nets, integrats de ple en les noves tecnologies. Això sí, gràcies a aquestes, la pot seguir en directe una família que, per exemple, viu a Austràlia.
Amb això vull dir que el pas del temps, sense nosaltres adonar-nos, la nostra festa ha perdut, no interès, ni la satisfacció de poder-la viure amb tota la seva intensitat, sinó els detalls que ara ens semblen insignificants i que, anys enrere, formaven part de la celebració. Des d’una entrada de gralles en la intimitat, al propi dinar de Festa Major, amb un menú els ingredients que potser no es tornaven a assaborir fins dintre d’un any. Hi havia tantes mancances que qualsevol extraordinari, fos en l’àmbit que fos, era motiu de festa. Per altra banda la conformitat, resignació d’aquesta gent, avui dia ens sembla admirable, perquè eren feliços amb poca cosa. El sols fet d’escoltar el so de la gralla ja era un preuat al·licient. I sobretot poder lluir la blancor interior i exterior de les seves cases. Tenir-ho tot endreçat era un preparatiu molt apreciat.
En faig aquesta limitació perquè també eren altres els detalls que s’associaven en aquesta celebració. On sortien al carrer l’única parella de gegants, capgrossos, drac i una colla de dimonis amb tres timbalers que els acompanyaven i la resta de colles, una per a cada ball. Tot això contemplat en un Sitges íntim, respectuós amb la festa i l’entorn. No és d’estranyar que en aquestes circumstàncies aquells Festes Majors aconseguien sobresortir per sobre de la quotidianitat de cada dia. Allò era una festa, que es diferenciava de totes les altres que es celebraven durant la resta de l’any. I eren aquest cúmul de petites coses les que contribuïen a fer-la gran.
I era també una il·lusió, que es feia encomanadissa, la que embolcallava tot plegat. I aquesta semblava que no s’afeblia mai perquè sempre es renovava i perquè d’un any per l’altre no havia sorgit res de nou que pogués reemplaçar el que s’oferia en aquells dies.
El pas dels anys va anar aportant a aquesta mateixa societat nous al·licients que poc a poc es van anar imposant i, sense adonar-nos, començava una transformació que ha anat devaluant molts d’aquells detalls que semblaven tan essencials, uns referents amb els qual tan agradava coincidir. Sortosament vam començar a tenir quasi de tot i ves per on, el vermut no era la beguda quasi exclusiva de Festa Major. També el pollastre rostit va anar perdent protagonisme... Això acompanyat sobretot d’un factor important, l’edat. Malament rai quan arriba un dia en què la persona manifesta: “ ja ho tinc vist, no cal anar-hi...”. Amb els anys acumulats les coses es veuen des d’una altra perspectiva. Que tampoc vol dir: “ni fu ni fa”. Només és el reflex d’un estat d’ànim.
És diu sempre que les festes són pels joves i aquests són els que han de garantir-ne el futur. Al cap i a la fi la Festa Major ha estat un constant relleu generacional, el que no vol dir que la visquin de la mateixa manera d’aquella gent que l’esperaven pels molts motius que hi anaven associats. Que potser es mostraven més contents desprès de dinar, quan el xampany alegrava la sobretaula. I no pas abans, quan encara no havia tingut lloc ni l’entrada de gralles.
Quina sort els joves per poder viure una Festa Major amb tota la seva plenitud. I també quina sort pels qui no ho som tant, haver-ne viscut tantes i totes amb el seu encant.
Que aquesta sigui, per a uns i altres, una de les millors.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges, 18 d'agost del 2023)
