Un bloc de Joan Yll Martínez

Un bloc de Joan Yll Martínez

07 de maig 2022

"LA PENSIÓN JULIAN"




     La Història d’aquesta pensió, situada a peu de la  carretera que llavors  portava a Barcelona, va començar la seva singladura el 3 de novembre del 1933, quan l’Alejo Soto Avilés, nascut el 18 de gener del 1902 a la Palma ( Múrcia), va signar contracte d’arrendament davant el propietari de la casa, el Sr. Luís García, al qual se li afegiria el cognom de la seva descendència, Garcia- Mussons. 

     Passava que a l’Alejo a la seva mare no li agradava el nom que li havien posat els padrins i el va canviar  pel de Julian. I amb aquest nom el vam conèixer per sempre més. Casat amb la Maria Palma Correa, van condicionar la pensió i el 9 abril del 1934 rebien al primer client  que es deia Ililo Nerzbach, procedent de París. La guerra va interrompre el negoci familiar, fins que el 1939 la pensió torna a funcionar  amb 15 habitacions.

    Van venir els fills del matrimoni: en Pere, en Julian i en Josep, i les seves vides van transcórrer paral·lelament  a l’actvitat hotelera, fins que es van integrar en el negoci familiar i quan es van casar van incorporar a les respectives mullers. En Julian va anar a fer de cuiner a Canaries i després a Barcelona. En Josep, casat amb la Maria Martínez Blasi, van regentar l’Hotel Lido al carrer Bonaire. Mentre que la Pepita Font Luz van formar tàndem amb el seu marit, en Pere Soto Palma. Sota la supervisió d’en  julian que va enviudar.

    Una de les singularitats que feia molt atractiu l’escaire de la “Pensión Julian” va ser la incorporació d’una marquesina  fixe que ocupava tota la vorera, des de la carretera fins a l’escaire del Passeig de Vilafranca. A sota s’hi van distribuir taules amb  una lampareta i a la nit, quan estaven enceses, els hi propiciaven un toc de romanticisme, mentre la gent sopava a la fresca. 

    Mentre aquests detalls es succeïen, s’havien incorporat al negoci familiar els fills d’en Pere i la Pepita, en Xavier Soto Font  i l’Elena Soto Font. I la vida transcorria sense masses sobresalts. Però  passa que  amb un any de diferència  ens deixen el senyor Julian, en el transcurs del febrer del 1987 als  85 anys. I de manera sobtada el dinàmic, eficient i també regidor de l’Ajuntament, en Pere Soto Palma, el novembre del 1988 a l’edat de 59 anys.

   La seva família segueix amb el negoci i als fogons en Javier esdevé un bon cuiner, mentre que la seva mare la Pepita i l’Elena s’ocupen del menjador i del servei de bar. Tots els qui freqüentàvem l’establiment recordem la imatge de satisfacció que  mostrava el Javi, quan ja tenia enllestit el servei  i guaitava a la sala des d’una obertura de la cuina. El cuiner observava la cara de satisfacció que també mostraven els  comensals els quals,  només amb la mirada i els plats que deixaven nets, ja no calien paraules per entremig. Al final el Javier també ens va deixar, el 20 de setembre del 2004 i d’aquesta manera  es veia reduïda la plantilla de l’establiment. Que de tots els col·laboradors que van ajudar fins l’últim moment ha estat l’Àngel Mata, cuiner durant molts anys de l’establiment i que va comptar amb la Juanita Martínez, la seva muller. Cosa que ha fet que ni la Pepita ni l’Elena es sentissin mai soles, perquè sempre han pogut comptar amb la col·laboració dels dos. 

   Fins que el 9 de setembre del  2005 tanquen les habitacions i el 6 de juliol del 2006, la “Pensión Julian”, amb  la família Soto-Font, giren l’última pàgina dels molts llibres de registre que van omplir,  amb el nom dels milers de turistes que s’han allotjat  en la pensió al llarg de la seva dilatada trajectòria. 

   Es diu que durant aquest mes de maig es faran les obres d’enderrocament de l’última casa que queda de l’emblemàtica cruïlla que tots popularment coneixem per la de can Perico. Amb ella desapareixerà un altre bocí de la història local, que la mateixa pensió va contribuir a posar les bases  que farien  de Sitges una destinació turística de primer ordre. Entre els turistes, gent que any darrera any tornaven a la “Pensió Julian” i més que clients han esdevingut bons amics.

      Fent meu un titular d’una obra de la Cubana, només  resta dir: “Adéu, Julian” .


                                       J.Y.M.


( Article publicat a l'Eco de Sitges, el 6 de mai del 2022)

© Joan Yll Martínez

© Joan Yll Martínez