EL "SISÍ

La força de l’article masculí o el femení pot tenir una repercussió important en quant al resultat. En aquest cas el masculí determina el nom d’un simple objecte casolà i si li apliquem el femení, la Sisi, estem referint-nos a Isabel de Baviera que al casar-se amb Francesc Josep d’Àustria, es va convertir en emperadriu del país i la veu popular va acabar atorgant-li el sobrenom de Sisi. Guapa i intel·ligent, entre altres virtuts, no va tardar gaire en assolir una reconeguda popularitat, la seva vida va ser portada, nombroses vegades, a la gran pantalla, afegint-li una s a la seva denominació, la Sissi. Una existència, la  de l’emperadriu, que es fa fer famosa arreu, i en concret en el seu país, on els habitants admiraven  les excel·lències  de la seva vida transcorreguda entre luxosos palaus .  

    Però lluny de voler parlar del protagonisme de la Sisi, en femení, em vull centrar en el masculí, el “sisi”. Aquest element tant comú en l’àmbit familiar i que, tot i la seva simplicitat és d’una gran utilitat per servir d’estenedor on s’hi penjar la roba encara humida. Es tracta d’un estenedor mòbil, amb unes ales supletòries abatibles, que igual  es pot disposar en el menjador, al bacó, la terrassa o en l’habitació de planxar...

   La modernitat ens ha portat fins aquest invent que, per posar un exemple, s’ha afegit a una de les botigues actualment més antigues del carrer Major, aquesta que abans regentava la Conxita Marcet i ara la continuadora és la  muller del seu nebot, la Montse. La botiga de la Conxita, els productes que ha exposat per a la venda, ara en diuen parament de la cuina, evidència també el pas del temps, per com han evolucionat els estris que ara es fan servir, a excepció dels plats i les eines bàsiques: forquilles, culleres i gabinets, que poden ser fabricats amb diferents  materials, però les seves formes poc han canviat.

    La  invenció del “sisi” ha restat protagonisme al terrat, que també en va tenir molt. A través d’ell es pot seguir l’evolució  de la vida, els costums i la seva diversa utilitat..

    El principal servei que oferia era per poder estendre-hi la roba. Es distribuïen uns pals, acabats amb una insinuada punxa on, a sota mateix d’aquesta, es feia una regata per les quatre cares i aquesta servia per a que el filferro hi quedes encaixat i així no es desplaçava cap avall.

    La seva distribució també depenia de com era la construcció d’aquelles cases de planta baixa i pis. Alguns quedaven integrats en el pis i altres s’havia de pujar a un nivell superior per accedir-hi. Quan era al mateix nivell del primer pis, s’hi acostumava a disposar-hi un galliner,  ben assortit en aquestes dates, i també  un tendal per a cobrir-ne un tros, sota el qual es disposava una taula i allà sota es dinava i sopava. Els expositors de clavells hi distribuïen els cossis i els qui no, gibrelles  i olles foradades on hi  plantaven flors.

   El terrats també eren molt apreciats pels matalassers, en el moment de refer els matalassos. Com els que treballaven per la família   Gumà i en Peñas. En aquests terrats hi van arribar a estendre  grans quantitats de llana, i amb unes vares de fusta la picaven per tal de retornar-la a la seva flonjor. Desprès, allà mateix, tornaven a omplir  les teles i els cosien.

    Mentre això succeïa, d’extrem a extrem de terrat s’estenia un fil que era l’antena de la ràdio. Sense un terrat una casa no era complerta, doncs la teulada era desaprofitada. I el que dèiem, el progrés també es va notar en els terrats. Poc a poc, en aquells pals de fusta que subjectaven els filferros i les antenes de la  ràdio, si van anar fixant les antenes de la televisió. Un testimoni silenciós, la graella enlairada amb la finalitat de captar les ones de la televisió,  però que delatava  quan a la casa dels veïns del contorn, hi havia entrat la modernitat, això, la televisió. 

   A mesura que es van enderrocar les cases de planta baixa i pis i es va anar enlairant la superfície construïda, el terrats van passar de caire privat a comunitari i aquí la privacitat ha deixat de ser exclusiva de només un usuari. Si més no la  gran majoria de propietaris o llogaters ja no pugen al terrat amb la finalitat d’estendre la roba. Acostumen a tenir la rentadora integrada a la cuina i a fora disposen del “sisi” per estendre la roba. D’aquesta manera els terrats han perdut protagonisme i en ells s’han instal·lat un altre element imposat pel progrés, els aparells complementaris  de l’aire condicionat.

   Només durant el primer confinament aquests espais es van veure molt concorreguts. Els veïns  hi accedien per caminar per ell o practicar taules de gimnàstica, davant l’impediment de no poder sortir de casa per anar a fer la ruta del colesterol.

   El “sisi” i la Sisi, dos protagonistes allunyats en el temps, que haguessin pogut conviure en un mateix palau si no fos que, un objecte tan simple, com el primer,  encara no estava inventat. Una peça que ara forma part de la intimitat de les famílies i que compleix de meravella la seva finalitat. Amb excepció quan truca a la porta una visita, que feina hi ha per retirar-lo de la vista. La seva complexitat, quan està al límit de roba, no ho posa fàcil.

                                                           J.Y.M.

   

(Article publicat a l'Eco de Sitges, el 27 de novembre del 2020)