Abans que els
refrescos s’anessin imposant com a beguda refrescant, el més preferit era la
gasosa. Fins i tot els balladors, a la mitjà part del ball, obsequiaven a la seva
balladora amb un refresc d’aquestes característiques. A l’estiu els de casa
m’enviaven a comprar-les a ca la Maria Ràfols, casada amb en Joan Olivé que
tenia la botiga al cantó de Sant Francesc amb Sant Gaudenci, fent-me
l’advertiment: “digue-li a la maria que sigui del Vendrell “. Doncs sembla ser que
tenien ben guanyada la fama. No sé de
que dependria, potser de l’aigua que empraven...
La llet ha
estat la beguda nutritiva per excel·lència, però no ha sigut beguda refrescant
fins que van aparèixer les neveres elèctriques i a partir d’aquí hi ha que la
prefereix ben fresqueta, sola o barrejada amb cacau en pols.
El carrer
Santiago Rusiñol ha estat, les evidències ho
demostren, un carrer molt vinculat a la llet. Tocant quasi al carrer
Jesús, hi vivia la Filomena Fuster i Raventós que tenia la lleteria al
petit local de l’altra cantó del carrer, amb entrada pel carrer Jesús. Una casa
on hi va viure la família Valldosera. Allà despatxava la llet al matí i a la
tarda en el Corral de la Vila que és on tenia les cabres. L’ajudava la seva
filla Carme Fuster i Fuster i anys més tard la seva neta la Rosa Alsina Fuster
que l’anava a repartir. Aquesta dedicació els hi va aportar molta popularitat i
tant al nom de la Filomena com al de la
Carmeta els hi afegien de la llet.
Per allà a mig
carrer d’aquest, també anomenat de La Palma, tenia una lleteria la Sra. Maria
que no era de Sitges i per això ningú
m’ha sabut dir el cognom, ja que tampoc no va tenir descendència. Ja gran i deslliurada de la venda de la llet, es
dedicava a llogar habitacions als turistes, seguint la mateixa estratègia a la
qual s’havien habituat molts veïns de
Sitges que llogaven les habitacions que tenien lliures, aprofitant que la
demanda superava el nombre de places hoteleres disponibles. Van ser els precursors
dels pisos turístics, però compartint l’espai amb els estadants de sempre.
A l’altra costat
de la vorera hi vivia l’Emilia Camps, l’Emilia de la llet, que tenia la
lleteria al carrer Àngel Vidal, al costat d’una altra
botiga peculiar que havia estat la vivenda i el taller de lampisteria d’en Pere Bielsa i Pascual que la seva segona muller, la
Maribel hi despatxava terrissa. També un dels
últims establiments que quedaven
amb aquell tancament tan de botiga de poble, que consistia en dues fulles grans que es plegaven a banda i banda, fent servir les
vidrieres com a tancament de dia i una
vegada es replegaven quedava tot tancat
i barrat. L’Emilia tenia per afició els clavells i hi esmerçava les atencions
pertinents, de manera que la seva
col·lecció era de les admirades de l’Exposició de Clavells. Va seguir aquesta
afició el seu fill, en Ramón Gumà Camps.
Retornant al
mateix carrer i deixant la llet, per continuar amb el dictat de l’encapçalament, em refereixo a una altra activitat, completament diferent a
la de la venda de llet. Els senyors Josep Solé
i Bonaventura Montaner, es van associar per emplenar gasoses i sifons.
Tot i la simplicitat de la seva composició disposaven d’una bona clientela. En
bona part degut, com he escrit al principi, que les gasoses eren el refresc més
destacat durant els mesos estivals i en
quant el sifons perquè coincidia haver-se posat de moda una beguda composta
d’un extracte no se de ben bé que, combinat amb alcohol, l’han anomenat vermut,
que es barreja bé amb el sifó. Fent cantonada amb el Sant
Damià la fàbrica de sifons i gasoses anava i, mai millor dit, a tot gas. Fins
que els dos socis es van separar, En Bonaventura es va quedar en el mateix
local i en Solé es va traslladar al carrer Sant Francesc, costat per costat amb
el local que havia estat seu social de l’Orfeó Sitgetà. El soroll que produïa
l’emplena’t dels sifons era rutinari menys quan explotava algun, resultant un estrèpit una mica esfereïdor.
El repartiment
s’havia fet amb carret tirat del corresponent burret. Un mitjà de transport que
també empraven per portar les capses de cartró que fabricaven en aquell mateix
carrer, el Sr. Julio Martínez Àvila que va ser alcalde de la vila. Quan la
mecanització es va anar imposant, el repartiment es feia amb aquelles
singulars, però pràctics tricicles.
Un carrer molt
relacionat amb la llet, amb les gasoses i sifons, també amb les capses de
cartró i amb el calçat. Com el taller que tenia la família Camps al costat de
ca la Filomena, així com el taller dels germans Ferran i Francesc Garcia
Capdevila, fills d’en Fernando Garcia Guillén, més conegut per l’espardenyer,
el qual tenia l’espardenyeria al carrer
Sant Francesc, al costat del bar del Xatet, on avui hi ha una agència
immobiliària. D’allà es van traslladar al carrer Major en una botiga estreta i
llarga al costat de l’oficina de telègraf, però que tenia un soterrani molt
gran i en ell, els dos germans Garcia, van muntar el taller que desprès
traslladarien al carrer de La Palma, on vivia en Ferran amb la seva muller la
Montserrat Vallès Miró. L’altre germà Francesc vivia en el carrer del mateix
nom i estava casat amb l’Elsa Carbonell Bertran, germana d’en Maginet de la
sabateria La Gasela. Les dues cunyades,
la Montserrat i l’Elsa despatxaven a la botiga. L’espardenyeria d’en Fernando es va fer molt popular entre la gent de Sitges, la
qual cal afegir a la llista de
l’article de la setmana passada i que va saltar per manca d’espai.
La llet i les
gasoses, avui, es comercialitzen dintre un ampli ventall de marques. Un de les
més populars, aquella on el visitants
avisen que si no en tenim se’n van. Quan, abans, l’exigència era que
fossin del Vendrell.
J. Y. M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada