POETES I POETESSES ARRIBEN AMB MICROBÚS

   Un dels moments més entranyables de la Festa de la Poesia és l’arribada  dels poetes i poetesses a la plaça de l’estació, on hi arriben amb microbús. Guarda unes similituds amb pobles de pocs habitants, on esperen l’arribada d’algun personatge rellevant. Una espera que es caracteritza amb les autoritats formades i amb la banda de música preparada per donar una  benvinguda com cal.  Aquesta situació també em recorda les divertides escenes de la pel·lícula de Luís García Berlanga “ Bienvenido, Mister Marshall”.  On es parodia els preparatius que un petit poble posa en marxa al rebre la notícia que els hi visitarà una delegació americana del Plan Marshall. Una oportunitat per aconseguir millores. Preparatius, on tot sembla poc, amb un final decebedor, la delegació hi arriba però passen de llarg.

     Sortosament les poetesses i poetes que arriben a Sitges no hi passen de llarg, desprès de la rebuda, molt rusiñoliana, la delegació poètica, acompanyada  de les autoritats, el poble i banda de música, desfilen pels carrers i són saludats, des dels balcons on els dediquen poesies de benvinguda.  Amb tot això, s’interposa un detall que trobo fantàstic, com és que en la cantonada d’alguns carrers els hi fan descobrir una placa que porta el seu nom. La retolació queda tan ben integrada a la paret, que si no fos perquè els organitzadors els hi desvetllen la trama, marxarien de Sitges convençuts que hi tenen un carrer dedicat . 

    Aprofitant el ressò de tot plegat, vull fer menció a dues poetesses sitgetanes, les quals la seva obra ha destacat entre el protagonisme poètic que ha caracteritzat la nostra vila. Elles són la Maria Salesas Ribas i l’Eulàlia  Vergés Bartés. La Maria Salesas de Frederic, com així ha signat molta de la seva obra, adoptant el nom de la seva parella, fa relativament poc que ens ha deixat. Amb una poesia divertida, que s’encomanava de la seva alegria i a més l’acostumava a il·lustrar amb simpàtics dibuixos. Poesia i art on mostrava els seus sentiments vers les bestioles. La Maria i en Frederic, que vivien en uns baixos  del carrer Valencia, compartien la vida amb uns quants gossos, però sembla ser que el seu preferit era en “Gruñón” al qual li va dedicar uns quants versos.

    Un dia que vaig escriure un article on el protagonista era un lloro que alegrava el balcó, de la casa dels seus amos, amb diferent floritures, tot i que la més agosarada era la que imitava el xiulet de l’empleat de l’estació quan donava la sortida del tren i que vaig titular: “un lloro amb xiulet de ferroviari”. Doncs al cap de pocs dies em va comparèixer la Maria amb un acolorit dibuix d’un lloro, sorgit de la seva mà, acompanyat d’unes boniques estrofes poètiques. Amb la particularitat també que a la seva poesia ella mateixa hi posava música.

    L’altra poetessa a la que vull dedicar aquest article, a més de fer ressò de  la Festa de la Poesia que es celebra aquest cap de setmana, és  a l’Eulàlia Vergés  Bartés que acaba de complir 100 anys abraçada a la poesia. I gràcies a aquesta hem compartit neguits en aquestes pàgines de l’Eco. Amb una poesia elegant i molt descriptiva, escrita per una poetessa que estima Sitges amb tota la força. Amor que es fa palès  al fer un seguiment de la seva obra.

   Part de la qual ha recollit en dos llibres, el primer porta per títol: Dolça Tardor. I el segon: Fulles al Vent, en aquest darrer tots els versos porten el mateix anunciat. Com a curiositat dir que les il·lustracions que acompanyen cada poesia són obra de la mateixa Maria Salesas. 

         L’admiració que es professaven l’he sabut trobar en l’última poesia del llibre: “He recollit les fulles/ que un vent melangiós/ m’ha portat a casa/ per no perdre el cor./ He recollit les fulles en un pomell graciós/ té força simpatia/ i esvaeix l’enyor./ Qui les enyorava?/ La Maria i jo”. 

    Per acabar  transcric la bonica dedicatòria que em va escriure en aquest recull: “ Les hores bones viscudes guarda-les dins del cor, i al pas del temps seran la teva joia”. Faig meves aquestes paraules, per  retornar-li amb motiu d’ aquests 100 anys. Moltes felicitats, Lali !

                                         J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 5 de juliol del 2024)