Fa unes setmanes em referia a que els joves van imposant les modes de com prefereixen el tallat dels seus cabells. Les diverses adaptacions es van produint mentre no hi ha alteració en quant a la densitat i el color original del cabell. Aquestes mateixes modes van començar a experimentar canvis en els pentinats. Això passava desprès que els homes vam estar molts anys anant pentinats de manera formal, amb la clenxa a un costat. Paulatinament es va imposar la moda d’anar peluts, pelats al zero, amb cresta i ara mig pelats tot l’entorn inferior i amb el cabell més frondós a la part superior...
A les senyores, a partir d’una edat, des de sempre han mostrat tenir bona cura dels seus cabells. Que s’ha caracteritzat més en el pentinat que en la manera de tallar, que també. I sobretot han estat més assídues a les perruqueries que els homes. La preferència d’elles era el pentinat que coneixíem per la permanent. I quan es va perdent el to original del seu cabell, les mateixes perruqueries també estan especialitzades en aplicar el tint. Fins el punt que es va passar de tenyir-se, no només per tapar els cabells blancs, sinó per canviar els colors convencionals per altres de més extravagants.
Arriba un moment en què les senyores, cada vegada més, prescindeixen del tint i opten pel color propi del seu cabell, quan aquest comença a quedar com emblanquinat. Conscients que la cosa va a més i que quedarà blanc del tot. I aquesta preferència, entre dones i homes, vagin a saber si no obeeix a que noten que la seva personalitat assoleix un plus de persona interesant. Fet que, sembla ser, hi ajuda el color blanc dels seus cabells.
La imatge que acompanya l’article exemplifica aquestes preferències. Tres persones amb els cabells blancs, contemplen la blavor del mar. Que també canvia de color. Tanmateix quan està en calma i el cel és de color blau, un i altre es fusionen i d’aquí sorgeix aquesta lluminositat tan nostra. I en aquesta hora de la tarda, quan fa temps bufa una brisa fresca, contemplar-lo és bonic i relaxant.
Els contempladors estan asseguts en un banc, escapçat per darrera, del Passeig Marítim, els quals els van realitzar la família Artigas. Juntament amb aquest detall que s’aixeca poc de terra, amb la part de sobre arrodonida i, a certa distància trenca aquesta monotonia una ben proporcionada bola feta de material. Passar per sobre del bordó, va ser un dels primers atreviments de quan érem nens i que, per raons d’edat, demanàvem que els pares ens allarguessin la mà. I aquest costum no s’ha perdut, la mainada actual fa el mateix. Amb l’embolic que es produeix quan han de superar la bola.
A l’altra platja, la de Sant Sebastià, existia un altre element que cridava l’atenció. Es tractava del pont que hi havia, davant mateix de la desembocadura del torrent, i que servia per travessar-lo quan plovia i aquest baixava amb força cabal d’aigua. Un divertiment per la canalla, perquè tot era passar per allà i s’hi havia de pujar i baixar sí o sí. I si els delerosos usuaris eren petits, no els hi quedava altra opció, als pares, que acompanyar-los. Fins arribar, quan eren més grandets, que hi pujaven hi baixaven sols. Llavors no els hi venia d’una ascensió.
Això passava quan Sitges, pel glamur que tenia, la Blanca Subur, se l’assimilava amb Sant Sebastià. Fins i tot se li va voler associar un detall que hi fes pensar a totes les persones que hi transiten, com és un ornament distingit de l’ostentosa barana que embelleix un lloc tan emblemàtic com és el passeig de la Conxa, d’aquesta població Donostiarra. Aquest petit, però significatiu detall, el trobem aferrat en la barana que, suprimit el pont, hi ha per protegir de no caure en el desnivell que queda entre el passeig i el torrent.
Vetllem que no sigui cas que vinguin els de Sant Sebastià i, al no veure-hi ja les similituds d’antany, ens treguin aquest detall, Pensat per recordar la comparació que, en el seu dia, es va establir entre les dues poblacions.
J.Y.M.
( Article publicat a l'eco de Sitges el 14 de juny del 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada