Avui divendres coincideixen diferents detalls, els quals s’aglutinen dintre d’aquest mes de juny. El més significatiu és que comença l’estació de l’estiu, en uns dies on les temperatures encara són suaus, si les comparem amb altres anys en què la calor ja es feia notar molt. Diferències que també notem en l’estat de la mar, doncs cada vegada se’ns presenta més moguda i els temporals són més freqüents. Els meteoròlegs parlen que gaudir d’aquelles calmes que acostumaven a caracteritzar l’estat de la mar en aquestes dates, difícilment es tornarà a produir en el nostre litoral, que no vol dir que durant uns dies la mar pugui estar en calma. Desprès, com ja he explicat altres vegades, des de ja fa uns anys, notem que a les tardes es gira un vent, quan la nostra vila no ha estat mai un poble ventós, excepte uns dies durant el mes de març. I cap al tard, aquest vent, arriba a ser una mica molest. Totes aquestes anormalitats els entesos ho atribueixen al canvi climàtic que s’està produint i que cada vegada es farà notar més.
Una altra coincidència, avui és que se celebra el dia de la música. Quan també per arreu comencen a prendre protagonisme els festivals d’estiu, en els quals la música és la protagonista. Ara més que mai preval la teoria que vaticina que a l’estiu tota cuca viu. Una altra de les coincidències és que som a les vigílies de la vigília de la festivitat de Sant Joan. Que a la vila, com per arreu del nostre país, el diumenge compartirem el ble de la flama encesa al cim del Canigó i que a Sitges, aquest any, serà rebuda a la Plaça de Catalunya del Poble Sec.
Quan també pocs pobles poden presumir de tenir-ne dos en un. El poble de Sitges i el Poble Sec conviuen, parlant en termes musicals, dintre la mateixa sintonia i aquesta divisió “territorial” ha estat producte de la mateixa veu popular, a partir de quan les terres de l’altra banda de la via es van anar urbanitzant i es construïen cases, els habitants d’aquests dominis i els que vivien més al centre han fet servir, una denominació que els uneix i alhora els situa dintre els mateixos límits centrals, però adoptant la categoria de poble, per centralitzar millor l’origen. En aquest cas, l’anomenat Poble Sec. On els seus habitants, en el moment d’identificar la seva procedència, no en dubten pas: “soc de Sitges”. Tanmateix quan s’escau, entre els seus convilatans, entrar en més detalls de localització especifiquen: “visc al Poble Sec”. Perquè mai, el que molt bé s’hagués pogut considerar un barri, la seva gent des d’un principi ho van tenir clar, aquell era el seu poble, potser perquè la pròpia via traçava la línia divisòria entre el poble convencional i el “Sec”.
Avui aquest poble, que també és el nostre, està de festa. Vet aquí una altra coincidència en aquests dies de gran ambient festiu. Al Poble Sec la festa ha començat amb un sopar de pa amb tomàquet i pernil i seguirà de festa aquests dies. Amb les revetlles del diumenge que es celebraran i implicaran a la gent de totes les ciutats i pobles de Catalunya, en el transcurs de la nit més curta de l’any i que dona pas a la festa de Sant Joan que, a la vegada, és el patró del nostre Hospital, on aquest any hi coincideix la celebració dels 700 anys d’existència d’aquesta institució.
Una festa que em transporta als anys d’infantesa quan tots els de casa assistíem a la missa que es celebra a la seva capella, que presideix aquest bonic retaule. Era quan en tenien bona cura les monges Concepcionistes que, aquest dia, restaven amatents que tothom que assistia a l’ofici tingués seient i per això treien cadires d’on fos. Recordo que els bancs de la capella estaven arrambats a cada costat, deixant un passadís central. Aquesta distribució tancava per complert la porta de la capella i s’havia d’accedir per la que dona accés a l’edifici principal. En el vestíbul de l’entrada hi trobaves cossis amb les alfàbregues plantades, que estaven a la venda, i que s’anticipaven a les olors de l’estiu.
Bona Festa!, gent del Poble Sec i de la vila, que compartim una mateixa bandera i la mateixa estima per tot el que ens uneix, que no és altra cosa que Sitges.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 26 de juny del 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada