Em va agradar molt el pregó del Clavell amb el qual ens va delectar la Montse Curtiada López, perquè és del meu estil. Fonamentat a partir de detalls de la vida quotidiana, perquè totes les famílies adopten uns costums on es basen els seus relats. Així ens explicava que a casa seva, per la Festa Major, els visitaven un matrimoni, amics de Barcelona, que tenien per costum portar un parell d’ampolles de xampany – encara no hi havia el costum d’anomenar-lo cava- de la marca “Delapierre”. Degut a que no van canviar mai de marca, quan s’apropava el dia el seu pare els anunciava: “vindran els Delapierre”. I ja no calia altra identificació.
I en aquest detall em va recordar que, quasi al costat de casa, en el carrer Sant Bonaventura, hi vivien la família Casanova-Giner, amb els seus fills: mossèn Santiago, la Remei, la Consol i en José Antonio. Només es va casar aquest darrer i els altres, el mossèn per raons del seu celibat i les germanes potser perquè no en van tenir ocasió. Si més no, influenciades per l’espiritualitat que compartien dintre la llar familiar, eren molt properes als costums i tradicions de l’església. I és el que els comentava, per sempre més, a casa les coneixíem per “les capellanes”. Un exemple que s’avé amb la convivència familiar, la qual es presta a buscar sobrenoms que només són coneguts dintre de l’àmbit familiar de cadascú.
Com quan la Montse es referia als seus pares, que eren uns assidus de tots els balls i festes del Retiro, perquè per en Lluís era la seva segona casa. I quan no tenia reunió de la Junta, hi anava perquè hi havia assaig de Caramelles. Detalls com ho són anar al Retiro o al Prado ni que fos per a prendre cafè, desprès de dinar i de sopar, formava part d’aquest quotidianitat a la qual em refereixo i que tan bé va explicar la Montse. Fins el punt que va acabar el seu pregó amb un apoteòsic cant de les Caramelles. De la colla del Retiro, és clar, que dirigeix en Jordi Martí Camps. Amb aquest detall no va posar el punt final, sinó el punt i seguit a la infinitat de detalls que conformen la nostra Història.
Com la celebració de la festivitat del Corpus a Sitges, on el primer document que s’hi refereix sembla ser que data de l’any 1358... I també en el llunyà 1814 s’hi afegeixen les enramades que són el pòrtic de les catifes de flors. Però abans, el 1324, l’Hospital de Sitges, inicia el seu recorregut. Sent la tradició més recent, la de l’Exposició de Clavells que data del 1918.
Fins arribar a l’any 2024, on aquest Hospital celebra els seus 700 anys i, entre altres detalls a tenir en compte: Ajuntament, Administrador, patrons veïnals, Comissió de Corpus, acorden disposar l’Exposició de Clavells, en el seu jardí. On allà mateix, al costat de la vinya que envolta l’edifici, algunes de les col·leccions que s’hi exposen, hi floreixen. I altres també ho van fer, abans de traslladar-se al terreny del costat del horts municipals. Gràcies a quests espais s’ha pogut donar continuïtat a l’Exposició, degut a que les cases actuals han perdut aquells patis que abans disposaven les sitgetanes. Ha estat una idea molt encertada, que forma part dels actes a celebrar per la Institució i perquè en poden gaudir els seus estadants, alguns dels quals han estat antics expositors i aquest apropament els serveix per revifar records d’una entranyable etapa de la seva existència .
Però encara hi ha més, els veïns del tercer tram del carrer Jesús celebren el 75 aniversari de la confecció de la catifa. Per poc no ho ha pogut veure l’entusiasta Glòria Baqués i Tutusaus, tanmateix les seves filles estan molt ben representades per la Gemma, amb la companyia d’en Gaudenci Mirabent, en Jordi Romà i en Miquel Marzal.
Són alguns dels altres detalls del Corpus. Aquests que no formen part de la solemnitat de la festa, però que t’han contribueixen a que aquesta perduri, sense mostrar signes de defalliment. Després d’una nit plujosa, que ha donat pas a un diumenge lluminós i engalanat amb el que saben fer, des de temps immemorial, la nostra gent.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 7 de junt del 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada