En l’article de fa dues setmanes em referia a la qüestió del cabell, en concret de les modes que han predominat pel que fa al seu tallat. Ressaltant que alguns el prefereixen tallat al zero.
En la dècada dels setanta, va aparèixer un personatge totalment calb. Vivia amb la seva família en una casa de la Ribera, entre el carrer Sant Pau i el Sant Pere, avui propietat de la família Ladrón de Guevara. A l’home no se’l coneixia ofici, però de benefici segur que en deuria tenir perquè vivia de renda. Era baixet d’estatura i amb un cap pelat com una bombeta. Sembla ser que el seu únic entreteniment era jugar al futbolí. D’aquí que el jovent ja l’esperaven perquè els convidava a jugar amb aquests futbolins que funcionen introduint una moneda que, un cop engolida, dona accés a les boles. I hi poden jugar quatre jugadors al mateix temps.
Això passava en la sala de jocs que es va obrir en uns baixos del carrer Espalter, davant mateix del passatge que no té sortida, pel que fa als vehicles. El seu responsable era el Sr. Àngel Alegre, pare de l’amic Josep Maria Alegre Almirall. A més d`uns quants futbolins hi havia un billar, taula de ping- pong i altres màquines d’entreteniment.
Fins que al futbolí li va sortir un competidor, les màquines que anomenàvem del milió, que funcionaven amb l’electricitat, de manera que quan era expulsada una bola metàl·lica, cada vegada que questa s’anava entretenint fent contacte amb els elements lluminosos que es trobava distribuïts pel recorregut, això feia que s’anessin sumant punts. Que es reflectien al gran marcador que hi havia incorporada en la capçalera de la màquina. La cosa acabava quan la darrera bola passava cap a les interioritats d’aquell invent sense que els disparadors que eren accionats per uns botons laterals, podessin fer res per evitar que la bola es colés. Però si s’arribava a la xifra de punts requerida s’aconseguia una partida gratuïta, gentilesa de la màquina.
Al bar Odón, a davant de l’estació, cantonada amb Francesc Gumà, si no va ser el primer va ser el segon local on van disposar aquesta innovador entreteniment. En una època on aquest local, que sempre era obert, va esdevenir un altre emblema d’aquell Sitges. I amb ell en Josep Raventós i Llop, que per sempre més va ser en Josep de ca l’Odón. El qual també era un apassionat del futbol local i del Barça.
A més d’aquest entreteniment, disposava d’una maquina lectora de discs de vinil de 45rp, on l’usuari introduïa una moneda i podia escollir i escoltar, entre un llistat de novetats discogràfiques, la cançó que més li agradava . Una màquina idèntica la tenien també al bar Las Vegas de la família Morató.
De la mateixa manera que el billar ha tingut molt seguidors. Al Retiro s’hi celebraven campionats. En representació de tots els qui practicaven aquest joc, em referiré al recordat Ollé, que era un dels guardes del Cau Ferrat, quan plegava a la tarda acudia a la Societat amb el taco plegat dintre la funda i s’hi passava hores jugant. Quan tenia festa, seguint amb l’afició familiar, també sortia amb la seva bicicleta de reglament i equipat amb la corresponen vestimenta de ciclista.
Per aquells anys van comprar un pis en un edifici de la plaça de Bonaventura Julià, cantonada amb Hipòlit Lázaro, el Sr. Josep Nadal i la seva muller Pepita Ribera. Ell era professor de trombó del Conservatori de Música del Liceu i el fill del matrimoni, en Claudi Nadal i Ribera, un gran jugador de billar, conegut mundialment per haver guanyat molts campionats internacionals, entre els quals sumava el campionat del món de billar artístic, aconseguit a l’any 1970.
El futbolí ha estat un joc d’acció, amb especialistes com el calb de la Ribera. I el billar un joc de precisió i elegància segons la modalitat que es practica. I que aquí hem tingut bons jugadors i campions com en
, el qual sovint venia a visitar als seus pares.
I és que a Sitges hem tingut i continuem tenint de tot. Com el bo i millor de cada casa, i també gent que han destacat i destaquen en les seves respectives activitats. Com l’Oriol Monzó Montero, un consolidat i reconegut campió de Ping Pong.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 3 de maig del 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada