EM DIC VINYET, UN NOM DE SITGES

     A l’any 2012 en apropar-se la festivitat de la Mare de Déu del Vinyet, les Vinyets de totes les edats van ser convocades per l’Ajuntament, que llavors presidia en Miquel Forns i Fusté, per tal de ser  homenatjades. Aquest bonic detall va tenir continuïtat durant uns anys més, escollint per a l’ocasió diferents escenaris.

    Vinyet és un nom de Sitges, si més no, per circumstàncies diverses, també el fan seu altres persones que no han nascut al nostre poble. La majoria de les vegades es deu al vincle que hi tenen, per motius familiars i altres perquè han visitat l’ermita i n’han quedat captivats fins el punt que uns pares, en el moment d’escollir el nom per a  la nena recent nascuda, no dubten en posar-li Vinyet.

      Una de les nostres Vinyets que vivia més allunyada del poble era la Vinyet Jou Andreu, filla de l’escultor Pere Jou i Francisco, Que quan es va casar amb un ciutadà danès van anar a viure a Dinamarca, concretament a l’illa de Samso. Malgrat la distància que la separava del seu Sitges, tenia penjada en un lloc visible de la seva llar una estampa emmarcada, d’aquestes que la majoria dels sitgetans tenim, i que a la Vinyet la feia sentir-se més propera al seu Sitges. Curiosament els seu germà, en David Jou i Andreu, una estampa similar  el va acompanyar durant els anys que va estar embarcat com a responsable  d’un petroler, amb el qual  es passava molts mesos fora de casa. Penjada en la seva cabina era també un vincle d’unió, una companyia en els moments relaxats i molt més quan els temporals agitaven el vaixell i la presència de la imatge de la º l’ajudava a confiar en el retorn a la calma.

     No tan lluny d’aquí, concretament, en el poble de Forés (Conca de Barberà) en són oriünds un matrimoni que són uns fervents admiradors del Vinyet i mostren la devoció  a la seva Mare de Déu, tan és així que quan va néixer la seva filla li van posar Vinyet. Aquesta va anar superant les etapes que ens marca la vida. Arribada a l’edat d’escollir activitat laboral, es va decantar per la branca d’hostaleria, de la qual se`n va especialitzar i des de ja fa uns anys forma part de l’equip del restaurant que acaba de ser considerat el millor del món, el Disfrutar. On un dels tres cuiners, l’Oriol Castro Forns, viu entre nosaltres i quan s’escau es munta a la bicicleta i recórrer els nostres límits, fent parada al Vinyet. Perquè el seu porxo, a frec de la porta de la casa dels ermitans és un dels racons emblemàtics dels molts que trobem a casa nostra.

    Una parada que la feien amb molta assiduïtat els ciclistes, quan la seva cisterna estava oberta a tots els qui sabien que al Vinyet hi podien beure del cantiret d’aigua  fresca. Ciclistes i caminants, gent de casa nostra, pels quals el Vinyet ha estat un referent. Molts ens hi hem casat i el freqüentem sovint i sobretot  el dia de la seva festa, com ho van fer els nostres avantpassats. A nosaltres ens correspon inculcar aquests costums als qui ens succeeixen, en uns moments complicats per a transmetre aquesta implicació amb el valors essencials de la convivència.

    Mentre que un senyal ens mostra voluntat i implicació per a que sigui així. Les nostres Vinyets sembla ser que s’han tornat a implicar en aquest agermanament amb totes elles i que en el seu dia, hi  tornaran aquest any. La seva perseverança ho farà possible i el nom de Vinyet tornarà al protagonisme que es mereix que, també tot sigui dit, no l`ha perdut mai. Si més no és molt  gratificant poder  reunir el millor nombre d’elles  per a compartir la satisfacció de portar un nom tan associat a Sitges, que se li dedica una festa que  encara conserva un gran rerefons de sitgetanisme. 

    Les generacions es van succeint però sortosament aquestes essències, a les quals m’hi refereixo molt sovint, segueixen aflorant, puntualment, en les ocasions on hem de demostrar que Sitges no només el conforma aquest paisatge tan singular, sinó que també aquests detalls que han prevalgut al pas del temps.

     Un any més tornarem al Vinyet el dia de la seva festa i ho seguirem fent en qualsevol moment, perquè allà també és a casa nostra.

                                           J.Y.M.

( Article publicat a l'eco de Sitges el 3 d'agost del 2024)