Entre el calendari de festes sitgetanes destaca la festa de la Mare de Déu del Vinyet, molt entranyable i sobretot molt nostra. Ja he comentat altres vegades el que significa el Vinyet per a la gent de Sitges i per totes les Vinyets, que no sent d’aquí, porten aquest nom.
La festa s’ha fet gran, en quant a l’afluència de gent que es concentra sobretot a la tarda i ja fa temps que es va considerar oportú diversificar els espais per acollir les activitats repartides per l’entorn. Un dels principals protagonismes l’assolia la fira que es concentrava al costat de l’era. Els firaires no desplegaven gaire escampall de coses, joguines senzilles, perquè el volum de venda era baix. Els pares es retenien a comprar, amb l’excusa de que la fira de la Mare de Déu d’agost era a prop. Recordo que un dels firaires era molt proper a nosaltres, vivia a Vilanova, era sastre de professió, tenia dificultats en una cama per caminar i tocava la trompeta d’afició, havia vingut a tocar en algunes caramelles. Del qual només recordo el seu nom de pila, li dèiem Manolo. I el que ell aportava a la fira eren cassets amb les millors músiques del moment. No sé si ningú em sabrà donar raó d’ell, però havia fet treballs per encàrrec de la sastreria de la família Carbonell, El Siglo, del Cap de la Vila.
Ja ha passat la festa del Vinyet, aquet any amb la recuperació de la simpàtica trobada de totes les sitgetanes, i no sitgetanes, que porten aquest nom. Un èxit de participació i d’organització, que fa ser optimista en quant a la continuïtat d’aquest acte.
I el colofó de l’Ofici del matí l’ha posat el text de l’estampa del qual n’és autor en Vicenç Morando i Tarrés, essent la portada de l’Artur Duch. La pregària escrita per en Vicenç és una al·legoria al Vinyet que tant estimem, a la devoció que tenim per la seva Mare de Déu i un bàlsam reconfortant per a quan la vida ens sacseja. He escollit un fragment en el qual l’amic es bressola en la llum que ens guia en el camí: “...En la penombra silenciosa i íntima/ d’un capvespre qualsevol, algú alça la mirada/ vers aquella llum que ens guia davant la incertesa/ i ens omple de felicitat en els moments irrepetibles...”. Molta sensibilitat la d’en Vicenç.
Tots els administradors que han passat pel Vinyet s’han desviscut per fer coses per tal de preservar aquest important patrimoni que és del poble. Els actuals, on per primera vegada hi ha una sitgetana, ja han fet moltes millores i els hi queda, entre altres una d’important, poder restaurar les pintures del cambril de la Mare de Déu que són obra de l’Agustí Ferrer i Pino, que les de la cúpula estaven mig tapades i no es podien veure bé. Sense cap entrebanc pel mig l’obra de l’artista es pot apreciar, tanmateix sense la excel·lència que es mereix, perquè com he dit necessiten una restauració.
A la capella de l’Ave Maria, fins l’altre diumenge es mostrava una exposició sota el títol: “Descobrint les pintures del Vinyet” que ha estat comissionada per l’Antoni Sangrà i la Beli Artigas. El conjunt de les obres mostren el diferents estils i temàtiques que va pintar l’autor. Remarcant la seva preferència pel blau de Sitges, que tant trobem a la capella de l’Hospital com aquí en el Vinyet. Aquesta preferència pel blau també el materialitza en una de les figures més emblemàtiques de la imatgeria de la Festa Major, el Drac. Una oportunitat, la que ha ofert aquesta exposició, per a mostrar a la gent que l’ha visitat, que l’artista no només es coneix, popularment, per ser l’autor de la fera foguera, sinó que la seva obra es concentra en espais tan singulars, com ho són: el Vinyet, el Prado i l’Hospital, a més de tenir obra repartida entre moltes col·leccions particulars. Curiosament moltes d’elles inspirades en els balls de la Festa Major, els retrats de personatges i les barques de pesca, deixant testimoni també de les tasques dels pescadors.
Un any més hem anat al Vinyet i allà ens hi trobem bé, perquè estem a casa, envoltats de famílies i amics. De detalls que compartim amb la satisfacció que conformen el patrimoni del sitgetanisme. Quan hi tornarem ja no serà festa, però la nostra visita ens omplirà de joia i satisfacció, com si visquéssim en una festa permanent.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 10 d'agost del 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada