CANTERA CINEMATOGRÀFICA

    D’uns anys cap aquí la direcció  del Festival de Cinema Fantàstic ha pres la iniciativa de convidar a les escoles al matí del mateix dia de la inauguració del Festival, per assistir a la projecció d’una pel·lícula. És un bon detall, perquè permet als més joves apropar-se a aquest certament cinematogràfic que té molt ressò arreu i que d’altra manera potser els passaria desapercebut.

   Amb això també es pretén a que els més joves entrin en contacte en el suggestiu món del cinema i puguin comprovar que, a banda de les plataformes que es fan presents entre els molts mitjans, existeix l’espectacle que ofereix veure un pel·lícula en el format d’una gran pantalla a la que s’acompanya d’una sonoritat espectacular. Per altra banda es convoquen concursos de curtmetratges realitzats per ells i als més jovenets els hi demanen que realitzin dibuixos, que desprès s’exposen en els comerços locals. I es fan tallers i altres activitats al Palau del Rei Moro i al Miramar, sempre sota la temàtica del cinema. 

    Una oportunitat que no vam tenir els de la meva generació i no serà perquè, en el nostre cas, no hi haguessin sales de projeccions, sinó perquè les pel·lícules  que s’hi projectaven no eren aptes per a la nostra edat. Ja bé que ho posava en els programes que es repartien i també en les cartelleres que les anunciaven: “no apta para menores”. 

    Amb això que va sortir la televisió i les pel·lícules que hi passaven, van continuar mostrant uns signes que les feien aptes o no aptes. Si apareixia un rombe , mig-mig  de permissivitat i si en sortien dos, totalment no apta per a tots els públics. A casa nostra l’únic cinema que era apta per a menors es projectava, no de manera continuada, en la sala del Patronat vell, desprès d’assistir a la classe de catecisme. També és cert que a certes  edats tampoc no haguéssim entès les pel·lícules dels grans.

      La curta sessió, però, que ja esperàvem, era aquella a la qual els nostres pares ens portaven al Retiro, i es projectava desprès del ball infantil del diumenge de Carnaval, un cop s’agrupaven  les butaques de fusta que havien estat desplegades a fi de deixar la pista lliure pel ball . Llavors es projectaven uns quants curts  dels quals n’eren protagonistes el gras i el prim. Que feien les delícies de petits i grans.

     Quan vam tenir edat d’anar al cinema, i per tant exclosos de la prohibició de poder veure determinades pel·lícules, ens vam afegir als costums dels grans: anar al cinema i al sortir freqüentàvem la mena de discoteca que organitzava el Prado en l’espai que, la resta de dies, ocupava el cafè de la societat. Uns i altres també érem gent de costums i així acabàvem la jornada anant a prendre alguna cosa al Pati, local  del carrer Parellades que regentaven la Maria Dolors Montaner Masdeu i en Fran Van Gorkom.  Sota la supervisió d’en Paret de ca l’Animer, el pare de la Dolors, la Mercè i la Vinyet.  Per a molts el Pati  va ser on van degustar la primera cervesa, que ha acabat  convertida en la beguda més sol·licitada. 

         Portar els joves al cinema, quan segons quins  cinemes passen per unes mals moments, és una bona iniciativa, perquè no té res a veure visionar una pel·lícula a través del mòbil que veure-a assegut en una còmoda butaca i amb una pantalla espectacular. Pel sols fet de dedicar aquesta sessió a ells, en el mateix dia de la inauguració, és un detall que diu molt a favor de la sensibilitat que els mateixos organitzadors mostren de cara a la gent jove. Quan tenen a l’abast el més avançat de les tecnologia i potser no s’havien assegut mai abans en una sala de projecció.

   Cosa que no es pot dir el mateix del gran nombre de públic que, durant aquests dies i a totes hores, va i bé convertint el recorregut que separa l’auditori del centre del poble, en una animat espai on durant  la resta de l’any no és comú trobar-hi tanta afluència de gent.

     Perquè aquest gènere de cinema atrau  molt públic i els organitzadors del certamen fan el possible per a que dintre d’uns anys, els escolars que ara hi són convidats, s’afegeixin al moviment cinematogràfic. I per a que això no decaigui, s’ha de fomentar la cantera. Com molt bé fan

                                             J.Y.M.

( Article publicat a l'Eco de Sitges el 11 d'octubre del 2024)