CENT PER CENT FESTA MAJOR

   Ens han acostumat a saber interpretar les  estadístiques d’una manera molt simplificada, perquè avui bona part de les informacions s’acompanyen de tants per cents , que és una manera de mesurar si la cosa puja o baixa. En aquestes dates del calendari la nostra Festa Major està a l’alça, i a més el número 100 aconsegueix un protagonisme que va molt lligat a la festa d’aquet any. El més significatiu  és que es compleixen 100 anys que el mestre Antoni Català va  composar la sardana  la Processó de Sant Bartomeu. Com ens explica en Jordi Milà en el seu interessant article del Programa, que la sardana d’aquell jove sitgetà, va guanyar la Flor Natural en la II Festa de la Sardana celebrada al Teatre Principal de Girona, el 5 de novembre de 1919. Però, com continua explicant, a Sitges no es va escoltar fins un any després, en el transcurs d’un homenatge a l’autor que va tenir lloc al Prado, el dia 15 de novembre de 1920. Una sardana, junt amb la de la Festa Major, del mestre Enric Morera, que han esdevingut  emblemàtiques. Sobretot en la vigília, quan a les dues de la tarda, la Cobla les interpreta en un Cap de la Vila abarrotat, en un ambient el 100 per 100 impregnat de sitgetanisme, s’interpreten les dues sardanes, que són ballades amb una emotivitat  i un entusiasme desbordant.

   Cent anys és una xifra important, tant que es presta a celebració. L’any passat vam festejar l’acabament de tot el conjunt de Maricel . I amb aquest record  m’encurioseix poder imaginar  com impactaria la nostra Festa Major al propietari de Maricel,  Mr. Charles Deering i família. També com viurien i veurien els protagonistes i la gent  davant la imatge altiva dels gegants, passant per sota el pont de pas i per entre tot aquell espai tan nou.

   I ja posats a imaginar, en un obrir i tancar els ulls, situem Charles Deering a la porta de Maricel, meravellat per l’evolució dels balls. Només a quatre passes, Santiago Rusiñol a la porta del seu Cau, també contempla i participa d’aquell esclat de festa. Ell que havia estat l’artífex de que l’Enric Morera prengués contacte amb Sitges, al fer-lo participar en les primeres Festes Modernistes. El mateix Rusiñol el va pintar en un quadre on s’hi veu a un jove Enric Morera en posició de dirigir.

   La Festa Major aconsegueix un protagonisme destacat en aquest indret tan emblemàtic. Fins i tot  en el proper carrer de Sant Joan, hi va anar a viure l’Agustí Ferrer Pino, autor del disseny del Drac i que a més el va pintar. En “Mona”, com l’anomenaven, també va realitzar molts quadres amb la temàtica dels balls de la Festa Major, de manera especial el ball de bastons. Però també el seus músics, com el flabiolaire en Pep Capelles.        

    No  acaben aquí les coincidències, quan el seguici festiu decanta cap El Vall, en un pis de la casa de l’escaire amb el mateix carrer Sant Joan, hi vivia l’Antoni Duran, en “Rayo” guàrdia municipal, que quan no vestia amb l’uniforme de guàrdia, i junt amb un altre company, anaven davant els gegants obrint pas, tocava el timbal amb la colla de grallers. També es va convertir en un col·leccionista de gralles.

    Decantant   cap a La Palma, es  passa molt a prop del pati de can Querol, allà el pintor Felip de Massó, va disposar a una bona representació dels protagonistes de la festa i en mig d’un fantasiós decorat va pintar La Processó de Sant Bartomeu,  un dels quadres més conegut i representatiu de la nostra Festa i que avui s’exposa, una altra casualitat,  en una sala d’aquest mateix Palau de Maricel de Mar.

     Enguany, com ja sabem, celebrem el centenari de Terramar, amb els seus jardins com a icona d’aquell Noucentisme que imperava. A partir d’aquí es van anar construint elegants torres, moltes d’elles encarregades per notables industrials del tèxtil. La seva expansió també va canviar la nostra façana marítima que ha anat de la mà d’aquest magnífic Passeig. Va coincidir aquets progressiva expansió amb les consecutives celebracions de la nostra Festa Major. Així, les colles que hi participaven, desprès del no menys típic dinar de Festa Major, es dedicaven a apropar-se a aquestes cases, seguint amb el costum, i considerat un acte més dintre del Programa, anomenat del “Llevant de Taula”.  Que sempre s’havia fet entre la intimitat de les famílies del poble, però al sorgir aquella colònia de senyors, les colles mostraven més preferència vers aquell sector, perquè era on la generositat resultava més esplèndida. 

    Tenint en compte que a l’any 1919, també anteriors i posteriors,  el primer acte del Programa consistia en el repartiment de bons de pa, carn i arròs, a les famílies més necessitades del poble.  Un aspecte solidari que  es va seguir aplicant durant bastants anys més. I que va coincidir amb el lliurament de la Llibreta Dotal, amb un ingrés de 500 pessetes, que va instaurar el Dr. Josep Roig i Raventós, destinada a un infant de família amb no gaires recursos. Això significa que un tant per cent, bastant elevat,  dels veïns del poble no anaven massa sobrats.

    Ara que torno a fer referència al tants per cents, ben mirat aquesta setmana potser el baròmetre de mesurar, pel que fa a la festa, l’hauria de centrar a l’entorn del 95%. Completant el 5% restant en l’Eco de la propera setmana, que sí que vorejarà  el 100% de l’enunciat.  De fet la Festa Major començarà, de manera oficial, el proper dilluns amb  pregó de l’Antoni Vigó Julià.  Amb el record present del seu pare, l’Antoni Vigó Marcé,  brillant professor de matemàtiques als escolapis, que va ser el primer que em va familiaritzar amb els tants per cents, fins a saber-los entendre i aplicar. D’aquí ve, en certa manera, el motiu  per escriure un enunciat cent per cent  marca de la casa.

                                               J.Y.M.

(Article publicat a l'Eco de Sitges, el 16 d'agost del 2019 )