En l’article, de fa unes setmanes, dedicat al nostre Hospital de Sant Joan Baptista , em vaig deixar de comentar alguns altres detalls que, per falta d’espai no vaig poder fer, i no vull que quedin en l’oblit.
En uns anys en què l’atenció que es dispensava a les persones que trucaven a la seva porta era molt més altruista. Per tant es necessitaven molt més recursos per atendre les necessitats dels qui no en tenien. Per la qual cosa s’havia de recórrer a la generositat de la gent de la vila, per tal de poder assegurar el seu funcionament. Un dels benefactors més generós va ser el Sr. Antoni Garcia- Munté Nuño, el qual va proporcionar, durant molts anys, el carbó per fer funcionar la calefacció i la cuina. De manera més modesta, però no menys generosa, era l’aportació que feia la nostra gent. Aquesta contribuint amb la compra d’unes paperetes per participar en una rifa que periòdicament es portava a terme. Durant molts anys, en Joan Ciré, pare de l’actual resident l’Antoni, passava per les casses dels associats i els venia la corresponent papereta. Quan aquest ho va deixar, se’n va fer càrrec en Jordi Planas Roca, en Miru. El germà del quan, en Jordi, va col·laborar, durant uns anys, ajudant en les tasques de la casa. Sense deixar en l’oblit al gran nombre de voluntàries i voluntaris anònims que, des de fa molts anys, aporten la seva ajuda desinteressada, fent que la seva tasca sigui mot beneficiosa per l’Hospital i els seus estadants.
Cada any, per la festivitat de Sant Joan, els de casa meva: amb l’avi Joan, l’oncle que també s’ho deia, el meu pare i un servidor, que era jovenet, assistíem a l’ofici que es feia a la seva capella i on coincidíem amb els Joans de sempre. D’aquella festa recordo al Sr. Joan Olivella i Soler, que n’era l’Administrador, ho va ser des de l’any 1946 al 1968, repartint les corresponents estampes amb la imatge de Sant Joan. Un detall, aquest de l’estampa, que es va deixar de repartir quan va deixar el càrrec el Sr. Olivella i que jo sempre he reivindicat. Els cants s’acompanyaven a l’orgue i amb la participació del cor de la parròquia, amb el sempre recordat Rupert Roca, amb la seva veu inconfundible i ben timbrada.
Abans, a la vigília, en els seus jardins engalanats amb banderoles, s’hi celebrava una popular revetlla, amb ramillet de focs artificials i ball amenitzat per les orquestres Mozart, que interpretava sardanes, alternant-se amb els Iberos del Jazz que oferien un repertori de ballables. Una revetlla molt concorreguda pels veïns del Poble Sec i pels convilatans que hi acudien, la qual curiosament finalitzava al punt de la mitja nit, per tal de respectar el descans dels estadants de la casa.
Perquè la música també ha tingut un paper rellevant dintre la Institució. Com aquesta de tan esperada, que cada any sonava en el seu jardí i que des de llavors fins ara, va agafar el relleu la Cobla Sitgetana. Durant uns anys, també, amb la participació de les colles locals de la Blanca Espurna, que hi han fet exhibicions.
Pels voltants de la festa de Santa Cecília, els músics locals, tenien la deferència d’oferir un concert, al vestíbul de l’entrada. On el degoteig del brollador ja oferia, cada dia, una relaxant i compassat sorollet que tan bé s’avenia amb el silenci que regnava entre aquestes parets. Però tornant als concerts, al peu de l’escala, el mestre Gabriel Pallarès hi mostrava la seva predilecció, composant per a l’ocasió, peces de contingut variat sobre temes populars o, com també, una adaptació d’una de les seves obres preferides: “Cançó d’amor i de guerra”. I quan no el susdit concert era protagonitzat per un quartet, quintet, o sextet de corda, també a càrrec dels músics locals. En altres ocasions tampoc no hi va faltar el cant coral. Durant un bon nombre d’anys representat per la Coral del Patronat, dirigida pel recordat mossèn Ramon Català Güell.
L’apartat musical de la casa continua tenint continuïtat durant el dilluns de Pasqua, quan hi acudeixen les colles de Caramelles per oferir els seus cants als estadants i a tota la gent del poble que tria aquest lloc seguint, també, una tradició personal.
Moltes músiques han sonat a l’Hospital i moltes tecles s’han tocat fins arribar a dia d’avui.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 17 de maig del 2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada