Aquesta setmana es caracteritza perquè en ella hi trobem una festivitat que coincideix amb aquest 15 d’agost que determina l’equador d’aquest mes i perquè també en aquest dia es celebra el que coneixem popularment per la festivitat de la Mare de Déu d’agost.
Una altra particularitat que hi trobem és que durant tota la setmana i, de manera destacada, en aquesta data en concret, molts pobles celebren les seves festes majors i, també en el popular barri de Gràcia de la capital catalana. En el nostre cas, la data ens apropa a les vigílies de la nostra. Una prèvia de la qual aquest setmanari se’n fa ressò treien al carrer el seu número especial dedicat a la Festa Major.
Recordar que el dissabte passat als jardins de la Societat Recreativa el Retiro va tenir lloc el conegut com a Ball de la Lira, en el transcurs del qual va ser distingits els socis amb diferents anys acumulats d’antiguitat com a membres d’aquesta Societat. Desprès del sopar el colofó de la vetllada el va posar el lliurament de la lira d’or a la que ha estat presidenta de la Societat, durant deu anys, l’Elena Ferré Ràfols. Tot un mèrit, perquè no és gens fàcil haver-la dirigit quan només ella, la seva junta i els seus successors, saben en realitat el treball que costa mantenir actives aquestes entitats tan vulnerables a un seguit de raons que les fan molt difícils de gestionar. On només amb l’entusiasme, l’estima a l’entitat, és suficient motiu per tirar endavant.
Mentre escric això em ve a la memòria un col·laborador d’aquest setmanari, el Sr. Teodor Sardà i Miret, que tenia assignat un espai que titulava “ Esta Semana” en el qual aportava totes les notes de societat que s’havien alternat en la vida social del poble. En aquestes darreres i en aquesta en concret el cronista de societat hagués tingut feina. I és que diumenge també tindrà lloc, al casino Prado Suburense, l’esperat concert: “La processó, el so de la festa! “. De la qual n’ha estat el compositor i en serà el director en Xavier Pagès-Corella qui, tot haver nascut a Sant Pere de Ribes, té molts lligams sitgetans i en totes les músiques que s’hi interpreten. Cal recordar que quan ja apuntava per a convertir-se en director d’orquestra simfònica va dirigir uns quants anys les caramelles del Retiro.
De la mateixa manera que aquest dijous celebren la seva onomàstica les Maries i entre elles hi trobem a moltes sitgetanes que porten aquest nom, algunes de les quals han assolit una popularitat on destaca el fet de ser conegudes per haver estat i estar ubicades en llocs on s’han abraçat al viure quotidià i al tracte amb la seva gent. N’hi ha tantes que permeteu-me aportar a questes pàgines a tres d’elles: la Maria Matas que conjuntament amb la Ramona Vendrell ( de can Panxo Sardi )la Pepita Soler i la Glòria Baqués, han estat un exemple de veïnes ben avingudes i complidores del deure de mantenir net el seu poble. Fins que van poder, de bon matí, escombraven i regaven el seu tros de carrer i aquest detall, malgrat que aquest costum a Sitges s’havia perdut, elles el mantenien i ens apropaven a una activitat a que totes les sitgetanes feien el mateix només començar el dia i això propiciava el primer contacte amb els veïns, principalment amb elles, les mestresses de casa, quan encara hi havia el costum de deixar les claus posades al pany, cosa que permetia accedir a la intimitat de la llar sense haver de trucar a la porta.
Una casa on la porta es pot dir que era permanentment oberta era la del carrer Bonaire 6, la redacció de l’Eco. Un dia un article el vaig titular: “ De la botiga a la rebotiga, passant pel menjador “. A la botiga i al menjador hi trobàvem a la Carme Soler Soler i a la Maria González, un tàndem que tan s’avenia amb el Sitges íntim i estimat. I que al mateix temps era un suport de la rebotiga, on es configurava i s’imprimia el setmanari.
Una altra casa oberta als neguits de la gent de casa nostra, ha estat la casa on havia viscut en Miquel Utrillo i Morlius, convertida desprès en la biblioteca Santiago Rusiñol, de la qual també en va ser directora una altra Maria, la Maria Saborit.
Les Maries de casa nostra estan de festa, en unes vigílies de preparatius. Per tot el que s’espera que passi els propers dies, que no és poca cosa.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 17 d'agost del 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada