M’he trobat a l’amic Antoni Planas Mateu que venia del Mercat, on hi havia anat pel simple fet de comprar una arengada, per a satisfer el seu desig de poder menjar-la sense cap més secret que cuita i posada damunt d’una llesca de pa sucat amb tomata i amanida amb oli. En Toni sovint mostra les seves preferències per la cuina d’abans, amb unes menjades que llavors eren senzilles i que ara, pel que fa el preu de cost de la matèria prima, es pot considera quasi un privilegi i que no sempre hi ha el que es busca. Com tampoc determinats condiments es poden coure en els pisos actuals. És el cas de l’arengada, que deixa una olor forta que s’impregna per tot l’habitatge, d’aquí que moltes mestresses de casa no estiguin disposades a que determinats olors es colin fora de la cuina.
L’amic, referint-se a la solitud d’una arengada, que portava a dintre una bosseta de plàstic, abans les embolicaven en un paper d’estrassa, em comentava que la gent compraven el just, fins i tot el tabac el mesuraven. Perquè potser l’economia no els permetia comprar un paquet de cigarrets, els compraven per unitats: un, dos, tres... Com que a l’estanc no es prestaven a despatxar aquestes menudeses, recorrien a les bodegues, com a can Sofia al carrer Jesús, on tenien dues opcions per triar, cigarret de tabac negre o ros. Ells també despatxaven vi i licor al detall, la clientela sovint s’hi apropava amb una ampolla i, per exemple, demanava un petricó de conyac, que equivalia a un quart de litre, perquè tampoc, llevat excepcions la gent no bevia licor cada dia. Però sí qui havien que de bon matí, en dejú, ingerien una “barrecha”. Altres esperaven el diumenge i desprès del cafè es prenien una copeta i es fumaven un cigarret. Com que era un fet puntual, un petricó de conyac els hi durava un temps. Per tant, tots aquests establiments que venien al detall disposaven de les corresponents mesures i mostraven un bon pols en el moment d’abocar el contingut a la botella. La Malvasia i el moscatell, també el despatxaven a la voluntat de la clientela, que no acostumaven fer-ne gran provisions . Unes mesures, aquestes, que també les feien servir les lleteries, quan es tractava de mesurar el contingut de la llet que abocaven en aquelles lleteres de zenc.
I unes altres mesures, de diferent forma, es feien servir les botigues de queviures, sobretot quan el producte l’havien d’extreure d’un sac. Aquesta mena de mesura, segons fins on l’omplien, els servia de guia per apropar-se al pes, que desprès els hi marcaria la balança.
Quasi davant de can Sofia i havia l’entranyable botiga de can Rabassó, que flairava a una barreja de bones olors, sorgides dels productes naturals que despatxaven. Allà hi anaven a comprar una unça de xufes i, ja que hi érem, un branquilló de regalèssia. La rossegaven els joves i els qui no ho eren tant, aquests la major part de les vegades se la posaven a la boca per veure si es treien el vici de fumar.
La gent de pagès, que baixaven a vendre a la plaça, o per les cases particulars, feien servir les romanes de dos plats, en un hi posaven el que venien i en l’altre les peses que determinaven el pes. També existia una d’un plat sol, amb un braç que contenia us pes que es desplaçava, fins aconseguir el pes desitjat.
Per aquell temps passaven per les cases els drapaires, recordo als germans Mir i al Manolo Pérez, la gent guardaven els cartrons, el paper, ferralla, botelles de vidre... Quan es tractava de pesar el material, que pagaven segons el pes, feien servir la balança de molla, que més simple no ho podia ser. I com que pesava una mica el que enganxaven al ganxo, el cop d’ull al mesurador que indicava el pes havia de ser ràpid. En tenien molta facilitat i bona força als braços.
I tot això ha vingut arran de la solitud d’una arengada. Recordo que les mal anomenaven un civil, però tampoc s’ajustava ben bé a la realitat, perquè els civils acostumen anar de dos en dos. Si més no les arengades ja són prou salades com per menjar-ne dues, sota el risc que la pressió es dispari. Aquesta és una altra.
J.Y.M.
( Article publicat a l'Eco de Sitges el 15 de novembre del 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada