LA FESTA VA I VE DE L'HOSPITAL

   Final de setmana, aquest, amb moltes coses a fer. Com igualment de mogut va ser el passat, quan va tenir lloc la pressa de possessió dels regidors i regidores que conformen el nou Ajuntament, amb l’elecció de l’alcaldessa, càrrec pel qual va ser escollida, com ja tothom sap,  l’Aurora Carbonell Abella. Un fet rellevant, perquè mai fins ara l’alcaldia ha estat ens mans d’una dona. A ella i al seu equip de govern, així com a tot el conjunt del consistori, els hi desitjo els millors encerts.

    Aquell mateix dissabte, al vespre, al Poble Sec començava la seva festa amb un sopar popular, que va comptar  amb l’assistència de les autoritats locals que feien poques hores havien pres possessió. Una bona manera de començar el seu mandat. I l’endemà tots ens retrobàvem  a la festa de la Trinitat. Amb un dia que n’hi escollit i amb un mar tenyit  d’un blau turquesa, una preciositat de paisatge, entre un ambient d’amical i entusiasta convivència, que va ser la tònica dominant de tot el dia.

    Mentre tot això succeeix a l’Hospital de Sant Joan , en el terreny que envolta l’edifici, els cultivadors/es de clavells estan atrafegats i amatents de les seves col·leccions . Atencions que han de dispensar durant tot l’any, perquè, segons tinc entès, això del clavell requereix molta dedicació. Aquests, els clavells, s’estenen a frec dels ceps de malvasia; una tradició es complementa amb l’altra i les dues requereixen  d’un tracte meticulós i especialitzat.

   Un pagès que tenia cura de les vinyes de l’Hospital era en Joan Martí Romagosa , que quan era temps de verema, s’encarregava del celler que aquesta institució sitgetana tenia al carrer Sant Bonaventura. En Joan, a més, portava les terres i les vinyes de les senyoretes, com ell anomenava a les germanes Dalmau, hereteres dels molts dominis de can Falç.

   Per anunciar  els dos esdeveniments de més rellevància d’aquest cap de setmana; l’exposició de clavells i la mostra de bonsais i la pròpia festa de Corpus, ha estat reservat a en Josep Maria Rosés que, avançant-se als esdeveniments, pronunciarà el seu pregó el divendres a la nit en els jardins del Retiro. Deixant per l’endemà la inauguració de l’exposició de clavells. Una idea encertada, ja s’havia fet així, que diversificarà els dos actes i així se li donarà  la rellevància que els dos es mereixen.

   Estem immersos en uns dies on dormirem poc, sobretot a partir de la nit de dissabte que és quan, per a mi, la festa esdevé més entranyable, més nostra. Els preparatius; consistents en desfullar la flor, dibuixar el terra dels carrers i confeccionar l’altar en el marc del Cap de la Vila, és com un quadre plàstic, realitzat per moltes mans. On s’aprecia el contrast de l’art i dels nombrosos artistes que hi participen, amb les seves genialitats i sublimitats. Parlant d’això em ve al pensament a en Francesc Planas, en Cisco del forn, al qual aquests  preparatius ja el treien de polleguera. Encara no havia començat res, que anava amunt i avall del carrer on vivia, el Santiago Rusiñol, donant ordres i mostrant la seva disconformitat en tot. A ell potser, de tots els col·laboradors, era l’únic que la nit se li feia llarga, perquè amb poc en tenia prou per plegar, com aquell que diu, abans de començar. Tot d’una desapareixia i era la manera de poder anar a dormir aviat. No se’l veia més fins el moment de la sortida de la processó de l’església, on  hi tornava a desplegar les genialitats de sempre. Fins que les autoritats eclesiàstiques  s’encarregaven de posar-lo al seu lloc. Potser per respecte a ells, de la processó no es movia. Maneres de ser, cadascú és com és.

   Quan s’apropava la festivitat de Sant Joan, un altre personatge s’encarregava de recordar-m’ho, era l’eficient Tomàs Palma Corella, entranyable col·laborador de l’Hospital, el xicot dels “recados”. Quan ens trobàvem pel carrer, la seva salutació era monotemàtica:  “Ei!,  aviat ens veurem...”. En Tomàs, com tots els veïns i estadants de la casa, vivia amb intensitat la festivitat de Sant Joan, patró de l’Hospital i al seu honor, des de fa anys, es celebra la Festa del Poble Sec. Per a l’ocasió el xicot es posava la bata blava, la més nova que tenia, i restava amatent als músics de la Cobla, per a ell tot era com si fos nou, cada festa tenia un ressò  diferent, però totes les vivia amb la mateixa admiració. Quan s’apropava l’hora que serveixen el dinar als residents, en Tomàs s’afanyava a acomiadar-se:  “me’n vaig a dinar”  i la resposta era: “Apa! que avui han ficat l’olla gran dintre la xica”  i amb aquell somriure tan seu, responia amb una pregunta; “Vols dir?, si tothom fa règim  “ , –ja veuràs, un dia és un dia -  i marxava que la boca se li feia aigua.

     No tinc record que la festivitat de Corpus coincidís amb la revetlla de Sant Joan. Pels qui s’hauran passat la nit dibuixant i posant flors, continuar el dia següent i enllaçar amb la revetlla, tot un mèrit poder aguantar fins al final. O potser hi haurà més feina a plegar-ne que a fer-ne caure.

    D’aquí que l’encapçalament no ha estat mal pensat. La festa sortirà de l’Hospital acompanyant als clavells, a la malvasia, que és un xaropet que es complementa amb la típica coca, i la festa tornarà a l’Hospital  per celebrar el seu patró. Pel camí quedarà el testimoni de moltes singularitats compartides i el seguiment a una tradició que cada any que passa és més meritosa la dedicació que esmercen la comissió organitzadora, que presideix l’Angelina Salesas.

   Vinyes, malvasia i clavells. Festa i tradició, amb  la implicació de molta  gent del poble. Amics, com el recordat  Josep Maria Paretas Pons, que va ser un dels primers presidents de la comissió de festes del Poble Sec. Els seus veïns poden presumir de viure en dos pobles a la vegada, el sec i el de platja.

                                    J. Y. M.

( Article publicat el 21 de juny del 2019 )